Medicina, guerra i humanitarisme: el moviment de la Creu Roja en la Tercera Guerra Carlina

CICLE DE CONFERÈNCIES: HUMANITARISME, CIÈNCIA I MEDICINA, EN LA PAU I EN LA GUERRA
✴ Dijous 3 de maig - Hora: 18:00 – 19,45  
Medicina, guerra i humanitarisme: el moviment de la Creu Roja en la Tercera Guerra Carlina
 Jon Arrizabalaga - IMF-CSIC, Barcelona

    El moviment internacional de la Creu Roja (CR) il·lustra de manera paradigmàtica la penetració de l’humanitarisme modern en l’esfera de la guerra, com també els inextricables vincles entre aquesta nova sensibilitat i les demandes de la Segona Revolució Industrial (expansió europea, guerra industrial, liberalisme polític, exèrcits de reclutament, revolució de les comunicacions, etc.). 

     Espanya va ser un dels dotze estats europeus que primer es van adherir a aquest moviment internacional, i signatària originaria del primer “Conveni internacional per millorar la sort dels militars ferits en campanya”, més conegut com la Convenció de Ginebra de 1864. Amb tot, la secció espanyola de la Creu Roja (CRE) no va rebre el baptisme de foc fins vuit anys desprès de la seva fundació, amb motiu de l’esclat de les guerres civils del Sexenni Democràtic i, particularment, de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). 

    Desprès d’exposar de manera succinta les tasques d’organització i desplegament de la CRE durant la dècada de 1860, s’abordaran les seves actuacions humanitaristes en el marc de l’ultima Guerra Carlina, amb particular atenció als problemes generats dins i fora de la CR a resultes de la seva intervenció en una modalitat de conflicte, la guerra civil, que no estava originàriament contemplat en la Convenció de Ginebra.

Lloc: Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya

C/ Egipcíaques, 15 – 08001 Barcelona – Metro L3-Liceu 

Per a més informació: Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya 

Tel. 93 443 27 59 – www.residencia-investigadors.es

Taula de debat: Una muestra de “etnografía implícita”. Los viajeros medievales en el África Negra

Dilluns, dia 7 de maig, a les 12:00h.: Taula de debat, organitzada pel Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals (CSIC,
Barcelona), en què el Dr. Eduardo Aznar Vallejo (Universidad de La Laguna) impartirà la conferència titulada: Una muestra de “etnografía implícita”. Los viajeros medievales en el África Negra. Sala d’actes de la Delegació del CSIC a Catalunya (c/ Egipcíaques, 15, Barcelona). Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals Institució Milà i Fontanals CSIC - Barcelona tel. 93 442 3489

Assistència psiquiàtrica i humanitarisme. De la filantropia al moviment pro-higiene mental

✴ Dijous 26 d’abril - Hora: 18:00 – 19,45 Assistència psiquiàtrica i humanitarisme. De la filantropia al moviment pro-higiene mental Rafael Huertas - CCHS-CSIC, Madrid S’analitzen dos moments clau de la història de la psiquiatria en els quals la preocupació humanitària pels malalts mentals, entre altres motius, va afavorir la introducció de reformes assistencials i de canvis en la consideració científica, social i cultural de la bogeria: 1) el naixement, en el transit del segle XVIII al XIX, de l’alienisme, una nova medicina mental en el marc d’un ampli moviment filantròpic, que va propiciar la humanització en el tracte als “insans” mentals, com també la consideració i abordatge racionals i científics dels seus casos; i 2) el sorgiment en el primer terç del segle XX del moviment pro-higiene mental, que va tenir un paper important tant en la sensibilització de l’opinió publica sobre la penosa situació dels pacients mentals, com en la concepció d’una nova mirada a la bogeria en termes científics i humanitaris. Cap d’aquests dos moments va estar exempt de contradiccions i clarobscurs. No en va, la sensibilitat humanitarisme cap al boig o la boja ha estat sempre relacionada amb la consideració de “perillositat” dels subjectes amb un trastorn mental i la condició de la psiquiatria com un saber expert estretament relacionat amb les estratègies de defensa social, la qual cosa obliga a plantejar-se la qüestió des d’una perspectiva particularment dialèctica. Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya Egipcíaques, 15 – 08001 Barcelona – Metro L3-Liceu Per a més informació: Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya Tel. 93 443 27 59 – www.residencia-investigadors.es

Entrega de premis INSPIRACIÈNCIA

La Unitat de Cultura Científica de la Delegació del CSIC a Catalunya es complau a informar-vos de l’anunci dels guanyadors de la segona edició d’Inspiraciència. El jurat, en el cas del premi institucional, i el públic, per votació popular, ...han decidit els relats guanyadors i finalistes d’un total de 623 relats que es van presentar.
L’acte de lliurament de premis que tindrà lloc el proper dia 25 d’abril de 2012 a les 19, a la Biblioteca de la Sagrada Familia:

Inspiraciència. II Concurs de relats d’inspiració científica
Lliurament de premis: Data: 25 d’abril de 2012 Lloc: Biblioteca de la Sagrada Familia (c/ provença, 480) Hora: 19h

Organitza: Delegació del CSIC a Catalunya i Institut de Ciència de Materials, amb la col·laboració de 12 instituts del CSIC Patrocina: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) Amb el suport: Biblioteques de Barcelona, Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, la Escuela de Escritores i l’Editorial Galaxia.

Més informació: www.icmab.es/inspiraciencia

http://amicscsic.blogspot.com.es/2012/04/la-unitat-de-cultura-cientifica-de-la.html

Una moralitat sense Déu? Lliurepensament, humanitarisme i ciència a Catalunya (1868-1909)

Cicle de Conferències: "HUMANITARISME, CIÈNCIA I MEDICINA, EN LA PAU I EN LA GUERRA"
✴ Dijous 19 d’abril: Una moralitat sense Déu? Lliurepensament, humanitarisme i ciència a Catalunya (1868-1909)
Álvaro Girón IMF-CSIC, Barcelona

El lliurepensament va ser un dels moviments polítics i socials més importants en l’Europa del període 1860-1914. El lliurepensament català no va ser aliè a la sensibilitat humanitarista, encara que a partir de pressupostos propis. Compartia amb altres grups –com els quàquers– un pacifi sme militant. Però el seu principal objectiu anava més enllà: es tractava de l’alliberament de la humanitat de l’opressió del jou religiós. Una missió, alhora, ètica i política: era necessari crear un espai que possibilités el ple desplegament d’una moral humana autònoma radicalment deslligada dels mandats de les religions positives; era imperatiu que els individus abandonessin creences que veien com la pedra angular de l’ordre social i polític existent.
Aquest particular concepte de l’humanitarisme va tenir a veure, en part, amb l’intent de crear tota una sociabilitat d’oposició materialitzada en l’elaboració de rituals alternatius en tot allò que fes referència a la vida i la mort, i, sobretot, en la fundació d’escoles racionalistes i laiques. El gran esforç demandat requeria un nou guió: una cosmovisió materialista diferent de la fonamentada en el relat bíblic. Cosmovisió que es va articular a partir d’una lectura peculiar de l’evolucionisme i la termodinàmica.

Més informació...

Dijous 19 d'abril. Hora: 18:00-19,45
Sala d’Actes de la Institució Milà i Fontanals
Egipcíaques, 15 – 08001 Barcelona – Metro L3-Liceu
Més informació: Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya
Tel. 93 443 27 59 – www.residencia-investigadors.es

Dissidència religiosa, humanitarisme i evolució: el cas d’Antoni Bergnes de las Casas (1801-1879)

✴ Dijous 11 d’abril
Agustí Camós Cabecerán CEHIC-UAB, Barcelona

El professor universitari Antoni Bergnes de las Casas (1801-1879), recordat sobretot com a heŀlenista i introductor del romanticisme, va jugar un paper clau a Barcelona, Catalunya i tot Espanya gràcies a una incansable activitat editorial. Entre 1830 i 1843, Bergnes va regentar una prestigiosa editorial per mitjà de la qual va publicar nombroses obres, algunes d’elles traduïdes per ell mateix, i va dirigir diverses publicacions periòdiques de notable impacte.
Al llarg de tota la vida Bergnes va mantenir una postura política liberal progressista, una notable sensibilitat social i unes conviccions religioses properes al protestantisme i de forma especial al moviment quàquer.
A través de les seves publicacions podrem comprovar el seu humanitarisme, ben manifest en el seu pensament antiesclavista, en la defensa de la reforma de les presons i dels hospitals mentals, i en la preocupació per la instrucció de les dones i dels sectors socials més desfavorits, entre altres. Amb tota probabilitat, les concepcions sociopolítiques i religioses el van predisposar a favor de la teoria evolucionista de Lamarck, la qual va divulgar àmpliament per mitjà de les obres publicades per la seva editorial i de diferents articles apareguts en les diverses revistes que va dirigir.

Hora: 18:00 – 19,45
Sala d’Actes de la Institució Milà i Fontanals
Egipcíaques, 15 – 08001 Barcelona – Metro L3-Liceu
Per a més informació: Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya
Tel. 93 443 27 59 – www.residencia-investigadors.es
(*) Excepcionalment, aquesta conferència del cicle se cel·lebra en dimecres.

http://www.imf.csic.es/web/fckfiles/file/humanisme%20cat%20DE.pdf

Humanitarisme, ciència i medicina, en la pau i en la guerra

Cicle de conferències

Del 15 de març al 26 d’abril de 2012

A partir de 1750, la sensibilitat humanitarista o compassió activa pel sofriment aliè va cobrar de forma gradual un pes creixent a Europa Occidental i Amèrica del Nord com a eix mediatitzador de canvis en àmbits com l’abolició de l’esclavitud, la millora de les condicions de vida en els suburbis i de reclusió de bojos, presos i captaires, el socors als indigents, l’escolarització dels joves, l’educació de les dones o la preocupació pels “pobles primitius”. Durant els 250 anys subsegüents, el nombre d’“altres” susceptibles de compassió humanitarista es va ampliar fins al punt que l’eix “humanitari” és present gairebé en qualsevol situació de qualsevol col·lectiu per sobre de qualsevol divisió tribal, religiosa, política, nacional, social o de casta.

Aquest cicle de conferències aborda algunes de les interseccions més rellevants entre la ciència, la medicina i l’humanitarisme. Més específi cament, té com a propòsit estimular la reflexió i el debat sobre l’aparició, la naturalesa i la defi nició de l’humanitarisme, com també les complexes relacions d’aquesta nova sensibilitat amb el sorgiment de l’evolucionisme, la psiquiatria contemporània, la sanitat militar i la medicina de guerra modernes, tot això amb particular atenció al context polític i religiós d’unes societats les pràctiques mèdiques i científiques de les quals són objecte d’estudi.

Coordinadors: Jon Arrizabalaga
i Álvaro Girón (IMF-CSIC, Barcelona)

PROGRAMA

Dijous 15 de març
La “causa sagrada” de Darwin
James Moore The Open University, Milton Keynes,
Gran Bretanya

Dijous 22 de març
Eclosions al segle XIX: l’humanitarisme, entre la santedat i l’heretgia
Guillermo Sánchez Martínez Universidad Pública de Navarra, Pamplona

Dijous 29 de març
Assistència psiquiàtrica i humanitarisme. De la filantropia al moviment pro-higiene mental
Rafael Huertas CCHS-CSIC, Madrid

Dijous 12 d’abril
Dissidència religiosa, humanitarisme i evolució: el cas d’Antoni Bergnes de las Casas (1801-1879)
Agustí Camós Cabecerán CEHIC-UAB, Barcelona

Dijous 19 d’abril
Una moralitat sense Déu? Lliurepensament, humanitarisme i ciència a Catalunya (1868-1909)
Álvaro Girón IMF-CSIC, Barcelona

Dijous 26 d’abril
Medicina, guerra i humanitarisme: el moviment de la Creu Roja en la Tercera Guerra Carlina
Jon Arrizabalaga IMF-CSIC, Barcelona

Hora: 18:00 – 19,45
Sala d’Actes de Institució Milà i Fontanals
Egipcíaques, 15 – 08001 Barcelona – Metro L3-Liceu
Dies: dijous 15, 22 i 29 de març; 12, 19 i 26 d’abril de 2012

Més informació: http://www.imf.csic.es/web/fckfiles/file/humanisme%20cat%20DE.pdf