dimecres, 27 de novembre del 2013

Aportación al estudio de las cofradías medievales y sus devociones en el reino de Aragón


Acaba de sortir al mercat un llibre d'Esther Tello Hernández publicat per la
 Institución Fernando el Católico:

"Aportación al estudio de las cofradías medievales y sus devociones en el reino de Aragón" 

Portada de la publicación
Autor: Tello Hernández, Esther
Edición: Editado por: IFC
Edición: 334 p., il., 13x21 cm, ISBN 978-84-9911-232-9
Año edición: 2013
Colección: Estudios
Nº publicación: 3235

INFORMACIÓN ADICIONAL:
Estudio de las cofradías del reino de Aragón durante la Edad Media que incorpora documentación inédita tanto del Archivo de Protocolos de Zaragoza como de archivos municipales, entre la que destaca la transcripción de parte de las ordenanzas de una cofradía parroquial de la localidad turolense de Mirambel.

When the sources don't speak. Methodological challenges in the study of medieval Norwegian monasteries

Dimarts, 3 de desembre de 2013 - 16:00 - Aula petita de seminaris (1ª planta)
Institució Milà i Fontanals (Carrer Egipcíaques, 15-Barcelona)

Seminari d'estudis doctorals: "When the sources don't speak. Methodological challenges in the study of medieval Norwegian monasteries" per Lene Myrdal (Vestfold University College. Noruega)


Researching the history of medieval monasteries and religious houses in Norway is a challenge. Not only becau-se of difficulties related to choosing a sensible approach, making reasonable delimitations geographically and temporarily, or because the sources are difficult to interpret. The main challenge is connected to the fact that most of these institutions are barely visible, - both in the preser-ved source material and in Norwegian historiography. Still, in my PhD-thesis I am trying to investigate the his-tory of these institutions, which are generally regarded as having been important and influential, even though very few traces of their history have survived into mo-dern times. In this paper I will present my research pro-ject and address some of the more challenging aspects of this work, along with the consequences these challen-ges have for the writing of medieval monastic history in Norway.


Coordinacio i Informació:
Marta Punsola Munárriz - mpunsola@imf.csic.es
Albert Reixach Sala - areixach@imf.csic.es
Araceli Rosillo Luque - araceli.rosillo@gmail.com
Marta Segarrés Gisbert - msegarres@ub.edu
Esther Tello Hernández - etello@imf.csic.es

dimarts, 19 de novembre del 2013

LA DIFFUSION DE L’OBSIDIENNE EN MÉDITERRANÉE OCCIDENTALE AU NÉOLITHIQUE DU 6e AU 3e MILLÉNAIRE av. J.-C.

Conferència amb motiu de l’exposició «VIDRES NEGRES DEL NEOLÍTIC»

 DIMARTS, 26 DE NOVEMBRE, A LES 12 h
Delegació del CSIC a Catalunya (c/ Egipcíaques, 15. Barcelona)

JEAN VAQUER (CNRS - TRACES, Toulouse)
LA DIFFUSION DE L’OBSIDIENNE EN MÉDITERRANÉE OCCIDENTALE AU NÉOLITHIQUE DU 6e AU 3e MILLÉNAIRE av. J.-C.


En Méditerranée occidentale il n'existe que quatre zones sources d'obsidienne qui sont toutes des îles situées dans le détroit de Sicile (Pantelleria) ou en mer Tyrrhénienne (Lipari, Palmarola et la Sardaigne). Etudier la diffusion de l'obsidienne au Néolithique revient aussi à étudier la navigation entre ces îles et le continent à cette époque. Grâce aux techniques d'analyse des éléments traces, il est actuellement possible de déterminer l'origine des sources des pièces en obsidienne et donc de reconstituer des voies de diffusion, voire des réseaux d'échanges. Ces derniers sont attestés tout au long du Néolithique sous des formes à la fois maritimes et terrestres mais ils ont varié dans leur organisation et leur ampleur. Il existe des zones où l'obsidienne était une matière première de premier plan dans le processus économique et d'autres où sa présence est sporadique et sa fonction probablement symbolique comme produit d'échange spécial ou particulièrement précieux. Comme le Jade alpin, ou la variscite catalane, l'obsidienne était surtout dans les zones éloignées des sources un marqueur de distinction sociale qui nous renseigne sur les relations à grande distance et les signes de reconnaissance des élites du Néolithique méditerranéen.

ORGANITZA:
Grup de recerca «Arqueologia de les dinàmiques socials» (CSIC-IMF)
Grup de recerca consolidat AGREST SGR2009-00734 (AGAUR-Generalitat de Catalunya)
Proyectos de investigación HAR2011-23149, HAR2012-38838-C02-01/02 (Ministerio de Economía y Competitividad)

CIRCULACIÓN DE OBSIDIANA Y NAVEGACIÓN EN LA PREHISTORIA: IMPLICACIONES PARA LA NEOLITIZACIÓN DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL

Conferència amb motiu de l’exposició «VIDRES NEGRES DEL NEOLÍTIC»
  
DIMARTS, 19 DE NOVEMBRE, A LES 18 h
Residència d’Investigadors CSIC – Generalitat de Catalunya (c/ Hospital, 64. Barcelona)


JOÃO ZILHAO (ICREA – UB, Barcelona) 
CIRCULACIÓN DE OBSIDIANA Y NAVEGACIÓN EN LA PREHISTORIA:
IMPLICACIONES PARA LA NEOLITIZACIÓN DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL
 
La presencia de obsidiana de la isla de Pantelleria en Sicilia, Italia continental y Túnez indica la existencia de navegación prehistórica en el Mediterráneo central. Se ha propuesto que esa presencia remontaría a épocas epipaleolíticas, implicando la existencia de una ruta de intercambio y difusión cultural a través de la cual hubiera podido ocurrir una neolitización precoz de las tierras litorales del Magreb, y que estas tierras serían a su vez el punto de origen del primer Neolítico de la Península Ibérica. La revisión crítica de los datos no permite sostener esta hipótesis: ni hay circulación de obsidiana de Pantelleria anterior a 5000 AC, ni hay un Neolítico magrebino anterior al de Andalucía, Valencia y Catalunya.

ORGANITZA:
Grup de recerca «Arqueologia de les dinàmiques socials» (CSIC-IMF)
Grup de recerca consolidat AGREST SGR2009-00734 (AGAUR-Generalitat de Catalunya)
Proyectos de investigación HAR2011-23149, HAR2012-38838-C02-01/02 (Ministerio de Economía y Competitividad)

dimecres, 13 de novembre del 2013

Ciència i negoci amb “l‘Altre”: la dona anomenada Venus Hotentote Activitat amb motiu de la Setmana de la Ciència. AMIT-CAT



Benvinguda: presidenta d’AMIT-CAT, Dra. Mª Teresa Paramio

Tot seguit: Una de nosaltres: per què em vaig fer sòcia d’AMIT-CAT

Per acabar: Ciència i negoci amb “l’Altre”: la dona nomenada Venus Hotentote
Amb passi de documental i comentaris del Dr. Lluis Calvo. Dpt. d’Història de la Ciència a la Institució Milà i Fontanals (CSIC)
i Coordinador institucional del CSIC a Catalunya

Data: 20 de novembre de 2013

Lloc: Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya)

Hora: 17h


Organitza: l’Associació d'Investigadores i Tecnòlogues de Catalunya

divendres, 8 de novembre del 2013

Exposición: Coincidencias insólitas. Cristales negros del neolítico

Exposición: Coincidencias insólitas. Cristales negros del neolítico

La obsidiana es un cristal natural, brillante, de color negro, gris o verde oscuro, de orígen volcánico. En el neolítico, hace más de 6.000 años, fue muy valorado y en buena parte de la Mediterránea se utilizó para fabricar herramientas de corte. Las únicas piezas de este tipo que se conocen en toda la Península Ibérica se encuentran en Cataluña, custodiadas por tres museos de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Un equipo interdisciplinario de arqueólogos, químico y tècnicos de museos las ha estudiado y ha determinado el orígen de la materia primera, la forma cómo se modificaron o el uso que tuvieron. La exposición muestra los resultados de la investigación en la que han participado investigadores de la Institución Milà y Fontanals (CSIC).

Fechas: 20 de noviembre al 1 de diciembre de 2013
Lugar: Residencia de Investigadores CSIC-Generalitat de Catalunya. C/ Egipcíaques 1-3. Barcelona.




 

Paisaje y poder de las órdenes militares en el sur de Aragón: el ejemplo de la encomienda de Cantavieja en el Maestrazgo turolense.

Dimecres dia 13 de novembre de 2013, a les 16h.:

Segona sessió del Seminari d’Estudis Doctorals del curs 2013-14, organitzat pel Seminari d'Estudis Medievals del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona) i l'Associació de Recerca i Difusió InTerdisciplinària en Cultures Medievals (ARDIT), amb el suport de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) i el màster en Cultures Medievals de la UB. La sessió serà impartida pel doctorand Francisco Vicente Navarro, (Universidad de Zaragoza), amb el títol Paisaje y poder de las órdenes militares en el sur de Aragón: el ejemplo de la encomienda de Cantavieja en el Maestrazgo turolense.

La actual comarca del Maestrazgo turolense coincide con los territorios de las tres encomiendas que estuvieron bajo el dominio de las órdenes militares del Temple y del Hospital de San Juan de Jerusalén desde el siglo XII hasta el XIX. La encomienda de Cantavieja, junto a las vecinas de Castellote y Aliaga, fueron encomiendas de frontera que constituyeron el frente de operaciones del sureste de Aragón. Su accidentada topografía fue un condicionante en el proceso de ocupación del territorio, las estructuras de las pobla- ciones y las comunicaciones con las zonas más dinámicas. La posición de Cantavieja dentro del esquema organizativo de la Orden era de cabeza de encomienda, siendo ésta la forma básica de organizar los dominios en las órdenes militares. Además, desde un determinado momento de su etapa bajomedieval, pasó a ser la cabecera de las tres bailías (junto a Aliaga y Castellote).

Respecto a la estructura adoptada, la comunicación partirá del planteamiento de dos cuestiones: ¿Cuales eran las características de la encomienda de Cantavieja? ¿Cuál fue la evolución de la encomienda? Para responderlas estamos tratando de abordar el paisaje medieval de la bailía de Cantavieja, su organización social y demografía histórica, como paso previo a un análisis económico y social. Teniendo en cuenta la explotación de los recursos a los que el campesinado debía adaptar sus capacidades de producción, en tanto a las características propia de la tierra y la mano de obra disponible para cubrir las necesidades más elementales de supervivencia en la comunidad vecinal. En un segundo momento, dedicaremos nuestra atención a quienes ostentaban la titularidad del señorío, es decir a las órdenes militares del Temple y del Hospital, en tanto a su contexto cronológico, estructura y ordenación del  espacio. Por último, analizaremos las formas de explotación económica del  señorío, definidas por los tipos de renta feudal que se recogen en las fuentes,  así como su procedencia; bien sea jurisdiccional o territorial; o si se ejercen de forma directa o indirecta. Estas condiciones exigidas a los habitantes de la bailía nos permiten percibir el equilibrio de fuerzas entre los vasallos y las órdenes militares
 
COORDINACIÓ I INFORMACIÓ 
Marta Punsola Munárriz—mpunsola@imf.csic.es
Albert Reixach Sala-areixach@imf.csic.es
Araceli Rosillo Luque-araceli.rosillo@gmail.com
Marta Segarrés Gisbert-msegarres@ub.edu
Esther Tello Hernández–etello@imf.csic.es

La sessió tindrà lloc a l'Aula de seminaris de la Institució Milà i Fontanals – CSIC (Barcelona, c/ Egipcíaques, 15)