dimarts, 31 de gener del 2012

Manuel Mandianes: "Un esperit lliure, o com nedar a contracorrent"

Manuel Mandianes Castro (1)

Enguany, després de un bon grapat d'anys treballant a la Institució Milà i Fontanals del CSIC (concretament des del 1985), es jubila el Doctor Manuel Mandianes Castro.
Però, la seva carrera científica havia començat feia uns quans anys, i encara molt abans havia viscut ja tota una sèrie d'esdeveniments personals, que conformarien el seu futur com a persona i possiblement també com a investigador.
Potser no és del tot coneguda la seva primera etapa com a estudiant al Seminari a Burgos, buscant la seva vocació com a persona i com a capellà de l'Església Catòlica. En realitat ell volia ser missioner -estava preocupat ja de ben jove pel tema de la justícia social i pensava llavors que el millor camí havia de ser aquest-, i ja com a missioner, va decidir emigrar a Portugal. Ben aviat el seu esperit inquiet el va fer integrar-se en uns grups d'ideologia comunista en plena dictadura, i va ser expulsat a Espanya.
Posteriorment decideix travessar l'Atlàntic i desembarcar a Colòmbia, on assisteix al naixement de l'anomenada "Teologia de la Liberación" durant els anys 68 i 69. En aquell moment hi ha tota una discussió efervescent sobre la conveniència de limitar-se a influir en la formació del poble i fomentar la justícia social, o intervenir directament en la lluita social i armada del país. Allà, una vegada més, es veu immers enmig d'un conflicte polític, atrapat en l'enfrontament entre la guerrilla i l'exèrcit colombians. Així, novament, és expulsat d'un país on resulta incòmode, aquest cop acusat de pertànyer a la mateixa guerrilla colombiana.
Torna a Espanya i, amb ganes d’experimentar una altra vida diferent de la que havia tingut fins aleshores, decideix deixar el ministeri sacerdotal. En aquest moment intervindrà en unes conferències sobre els fets que s'estan produint durant aquella etapa històrica al Tercer Món.
Decideix emigrar novament, aquesta vegada a França, i continua els estudis a la Sorbona a París, i després a Strasburgo, on compagina els estudis amb el treball a la mateixa Universitat en tasques de neteja de les mateixes aules on estudiava. El 1975 va acabar la llicenciatura en Teologia Catòlica, i el 1976 ho farà en Antropologia. Posteriorment es doctorà en Teologia. La feina a la Universitat no la deixarà fins que un cop acabats els estudis es dedica a la docència impartint classes a la mateixa Universitat.
A França acabarà estant 9 anys, fins al 1982, en què decideix tornar a Espanya. A Madrid, es dedicarà a impartir classes de Religió i Ètica en un Institut. Al mateix temps, és contractat també per a impartir uns cursos introductoris sobre els Sínodes d'Amèrica durant les Colònies.
Al 1984 hi ha una proposta de Beca postdoctoral de 3 anys per treballar al CSIC, però abans d'acabar el primer any surt a concurs, i aconsegueix, la primera plaça d'Antropologia Social a la Institució Milà i Fontanals, després d'una etapa al IESA, com a director, després de Salvador Giner.
Durant la seva llarga carrera va poder fer amistat amb diversos escriptors entre els que destaca Julio Caro Baroja.
La seva tasca com a antropòleg sovint a traspassat les parets del seu lloc de treball habitual per ocupar un espai en els més diversos mitjans de comunicació social. Ha publicat i continua publicant en diaris i agències de comunicació, i també ha estat present en diverses televisions. Així a l'agència EFE, a la TV de Galícia, a El País, El Mundo, La Voz de Galícia, La Vanguardia, Diario 16, El Faro de Vigo, El Periódico, i un llarg etcètera...
Les seves reflexions, fruit del seu esperit lliure i permanentment crític, es reflecteixen en l'actualitat al seu Blog: "Diario Nihilista de un Antropologo": http://blogs.periodistadigital.com/manuelmandianes.php
La seva extensa obra publicada que començà el 1983 amb "Loureses, un village de la Galice", (1) i continua a l'actualitat amb un bagatge que voreja el centenar de publicacions en llibres i revistes, a banda de les més de dues-centes publicacions d'articles en mitjans de comunicació.

Finalment, volem fer-li algunes preguntes de caire més personal:

-¿Cual fue el motivo que le impulsó a dedicarse a la investigación en el campo de la Antropología?
El deseo de mejor conocer al ser humano. Si conocer los problemas que lo afectan es conocerlo mejor, puede que haya encontrado el camino. Si conocerlo mejor es encontrar medios de solucionar sus problemas o arreglar el mundo, he fracasado.

-¿Se siente especialmente orgulloso de alguno de sus numerosos trabajos o publicaciones?
De ninguno; me siento orgulloso de lo que he hecho en su conjunto. Me han pagado por hacer lo que hubiera hecho en mi tiempo de ocio de no haberme pagado por ello. Siempre he disfrutado haciendo lo que he hecho.

-¿Recuerda alguna anécdota o hecho significativo, ya sea personal o profesional, durante su larga carrera como investigador y antropólogo?
Ver a unos niños escapar cuando yo llegaba porque sus padres les habían dicho que era un antropófago, unas prostitutas a las que había entrevistado me buscaron para que obligara a unos clientes a que les pagaran unos servicios que les habían prestado, en viajes por Galicia oí decir en el autobús: hablar bajo que ése, señalándome a mí, lo va a contar todo en la tele o escribirlo en el diario; experiencias difíciles de explicar vividas en viajes en autobús por Brasil.

-¿Podría comentarnos alguna de sus aficiones personales, más allá de su trabajo como investigador?

Tengo una buena colección de carteles, de búhos, de libros del XVI. Siempre que puedo, salgo a hacer deporte a primera hora de la mañana o, al menos, hago unas tablas de gimnasia en casa. Mi carrera más larga fue de 80 kilómetros; entre cientos de participantes llegué entre los 10 primeros. Participé en varias competiciones de 10.000 metros llegando dos veces de segundo.

-¿Creemos que usted continua trabajando en algunas publicaciones. Es realmente así?
Seguiré leyendo, estudiando y escribiendo como hasta ahora. Tego un libro en la imprenta, dos ensayos: uno sobre fútbol y otro sobre los inmigrantes, a punto de terminar, y dos novelas muy avanzadas. El trabajo sin presiones, sin imposiciones, me divierte.

-¿Cual cree que es el papel que ejercen los intelectuales en nuestra sociedad? Es realmente de compromiso social?
El primer papel de los intelectuales debe de ser estudiar, pensar e investigar; pero eso se puede conjugar con un compromiso social que la mayoría de ellos no abrazan, muy concretamente la mayoría de los científicos que trabajan en el CSIC. La mayoría de los intelectuales son orgánicos, ni de izquierdas ni de derechas sino orgánicos del poder, “apesebrados”. Hacen honor al dicho popular: “Hablan por la boca que comen”. Ni dicen lo que piensan y, en algunos casos peor aún, no piensan lo que dicen.

-¿Para terminar, nos podría expresar su opinión sobre la actual situación de crisis económica y social en la cual se ve inmersa nuestra sociedad?
La crisis actual es ética y moral: falta de principios, y, por supuesto, económica. Los financieros han desechado por completo la función social del dinero. Y los políticos se han echado en brazos de los banqueros. Todo el mundo habla de las agencias de evaluación y de los mercados y nadie nos ha dicho aún quienes los manejan.

_____________________________________

(1) Manuel MANDIANES CASTRO - 14-01-1942 Loureses (Orense)
Científico Titular - 1.1.1986
1975: Licenciado en Teología Católica
(Université de Strasbourg Sciences Humanines USSH, II)
1976: Licenciado en Antropología (USSH, II)
1979: Doctor en Teología Católica (USHS. II)
1981: Doctor en Etnología y antropología (USHS II)
1982: Doctor en Ciencias políticas y Sociología

(2) "Loureses, un village de la Galice", Association des Publications près des Université de Strasbourg, Strasbourg 1983. Versión gallega "Loureses, antropoloxía dunha parroquia galega" (Galaxia, Vigo, 1984)

dilluns, 30 de gener del 2012

Seminari d’Estudis Doctorals INSTITUCIÓ MILÀ I FONTANALS CSIC

Calendari de Sessions (març-juny de 2012)

Dimecres, 28 de març, 16:00h - Institució Milà i Fontanals (CSIC)
"Ciutadania i estrangeria a l’Europa mediterrania de la Baixa Edat Mitjana. Integració, exclusió i proteccionisme a la Barcelona del segle XV"
Carolina Obradors Suazo (Institut Europeu de Florència)
Dimarts, 17 d’abril, 16:00h - Institució Milà i Fontanals (CSIC)
"Las artes de canto llano impresas en el mundo ibérico renacentista: contenido medieval y pensamiento moderno"
Ascensión Mazuela-Anguita (Institució Milà i Fontanals, CSIC)
Dimarts, 8 de maig, 16:00h - Institució Milà i Fontanals (CSIC)
"Procesiones litúrgicas de intramuros: rúbricas, textos y música en los códices aragoneses bajomedievales"
David Andrés-Fernández (Universidad de Zaragoza)
Dimarts, 5 de juny, 16:30h - Universitat de Barcelona
"El vocabulari tèxtil a la documentació llatina de Catalunya a l’Alta Edat Mitjana"
Laura Trias Ferri (Universitat de Barcelona)

COORDINACIÓ I INFORMACIÓ
J.M. Jaime - jjaime@imf.csic.es; tel. 93 442 65 76 ext. 288
A. Reixach - areixach@imf.csic.es; tel. 93 442 65 76 ext. 288

diumenge, 29 de gener del 2012

"La crisis de deuda pública tiene similitudes con la vivida en 1400"

Interessant article el publicat avui mateix a "La Vanguàrdia" pels investigadors d'Història Medieval de la Institució Milà i Fontanals: Pere Ortí Gost, Manuel Sánchez Martínez i Pere Verdés Pijuan.

Qui a dit que la Història Medieval està allunyada dels esdeveniments de més actualitat que pateix la nostra societat contemporània. Un tema de tanta actualitat com és el de la crisi, i més concretament la crisi financera que pateixen els nostres municipis, i la seva repercussió econòmica, social i política, és el que es tracta en l'interessantíssim article publicat a La Vanguardia, pels nostres investigadors, evocant els paral·lelismes amb la crisi del deute viscuda el 1400.

.............................................................................................................
La crisis de deuda pública tiene similitudes con la vivida en 1400
Tanto los problemas financieros que hoy conocen muchos municipios catalanes como sus efectos económicos los experimentaron hace más de seiscientos años.
"La Vanguardia": Política 29/01/2012 - 00:00h
Pere Ortí Gost, Manuel Sánchez Martínez y Pere Verdés Pijuan

.............................................................................................................
Tanto los problemas financieros que hoy conocen muchas instituciones del país como los efectos económicos, sociales y políticos que de ellos se derivan no son absolutamente nuevos: ya los experimentaron nuestros antepasados de hace más de seiscientos años, que se vieron enfrentados a retos muy parecidos a los actuales. ¿Podríamos decir, utilizando una vieja expresión del erudito J. Miret i Sans que sempre han tingut bec les oques...? Sí y no, ya que sería una operación de dudoso rigor asimilar sin más unos fenómenos que ocurrieron en el seno de una sociedad feudal a lo que está sucediendo hoy en el marco de una sociedad capitalista avanzada. De todas formas, no deja de ser interesante observar ciertas similitudes con la situación vivida alrededor de 1400, especialmente en el ámbito de los municipios catalanes, donde se adoptaron algunas de las medidas más creativas para salir de la crisis.

La escalada de la deuda
Como en el resto de Occidente, Catalunya cerró a principios del siglo XIV una larga etapa de crecimiento y de expansión para dar paso a un periodo de honda crisis estructural. Los estragos demográficos provocados por el hambre y por la Peste Negra constituyeron los signos más evidentes de la nueva situación. También lo fue el recrudecimiento de la guerra, que se generalizó por toda Europa. En Catalunya, el coste de la guerra recayó en gran parte sobre los municipios: para pagar las campañas del rey Pere el Cerimoniós (1336-1387), los dirigentes urbanos pusieron a punto un complejo sistema fiscal y financiero, que gobernaron con gran autonomía. En este marco, la iniciativa más original fue sin duda la creación de una deuda a largo plazo.

..........................


Si voleu llegir l'article complet podeu fer-ho aquí:
http://www.lavanguardia.com/politica/20120129/54245669205/crisis-deuda-publica-guarda.html

dimecres, 25 de gener del 2012

Trobades a Rússia trampes de pesca de més de 7.500 anys d'antiguitat


Data: 25/01/2012
Mitjà: Departamento de Comunicación del CSIC



Un equip internacional d'arqueòlegs liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha documentat prop de Moscou una sèrie de cèrcols i trampes de pesca de més de 7.500 anys d'antiguitat. Els aparells trobats, dels més antics d'Europa, presenten una gran complexitat tècnica. El seu estudi permetrà conèixer el paper de la pesca en les poblacions europees d'inicis de l'Holocè (fa 10.000 anys), especialment en aquelles zones els habitants no van practicar l'agricultura fins a gairebé l'edat del ferro.

"Fins ara es pensava que els grups mesolítics no tenien campaments estables, sinó que eren estacionals. Segons els resultats obtinguts durant les excavacions, tant en el Mesolític com en el Neolític, el grup humà que va habitar la conca del riu Dubna, prop de Moscou, realitzava activitats productives al llarg de tot l'any", explica l'investigador del CSIC Ignasi Clemente, de la Institució Milà i Fontanals, i director del projecte.

Segons Clemente i el seu equip, durant el Neolític i el Mesolític, els habitants d'aquesta regió, denominada com Zamostje 2, caçaven preferentment a l'estiu i hivern, pescaven a la primavera i inicis d'estiu, i recol · lectaven fruits silvestres a la fi de l'època estival i a la tardor. "Pensem que la pesca va jugar un paper fonamental en l'economia d'aquestes societats per ser un producte predictible, fàcil de conservar, assecat i fumat, i d'emmagatzemar per a un posterior consum", apunta Clemente.


Llegir més sobre aquesta notícia....

dimecres, 11 de gener del 2012

Josefina Mutgé : Tota una vida dedicada al CSIC

Josefina Mutgé (1)

Aquest mes de gener de 2012, en complir els 70 anys, es jubila, després d'una llarga carrera d'investigació de més de 45 anys, la doctora Josefina Mutjé Vives. La tasca investigadora de la doctora Mutgé es pot dir que ha estat unida a la història mateixa de la Institució Milà i Fontanals. Els que només l'hem conegut en la seva darrera etapa a la IMF, i no coneixem la major part de la seva carrera, només podem dir que el record que ens queda de la nostra convivència a la Institució està marcat per la seva permanent simpatia i afabilitat, però sobre tot per la seva senzillesa. El seu treball com a investigadora acompanyat del seu somriure i la seva bonhomia deixen entre nosaltres un record de gratitud permanent.

De petita volia ser mestra, però va començar a estudiar Filosofia i Lletres el 1957, especialitzant-se en Història i, posteriorment, en Història Medieval. Va acabar la carrera l’any 1963, i el 1964 la Tesi de Llicenciatura sobre "Alfonso el Benigno y el municipio de Barcelona (1327-1336)". Abans d'acabar la carrera, durant els anys 1962-66, ja va començar a treballar col•laborant amb el Prof. Emilio Sáez, Catedràtic de la Universitat de Barcelona, i Investigador, en excedència del CSIC. El 1965 obtingué una beca de les llavors anomenades PIO (Patronato Igualdad de Oportunidades), per a treballar en la que després, l’any 1968, acabaria sent l'actual "Institució Milà i Fontanals".
L'any 1966 va participar en un concurs i va aconseguir una plaça d'Ajudant Científic del CSIC, per a la qual era necessari ser llicenciat amb tesi de llicenciatura. A partir d'aleshores, la beca fou substituïda per aquest lloc de treball i va començar a prestar els seus serveis en el Departament d’Estudis Medievals, com ella mateixa diu: "de 9 a 1 i de 4 a 8".

Des de l'any 1966 va començar a col•laborar en la revista "Anuario de Estudios Medievales", fundada i dirigida pel Prof. Emilio Sáez. A partir del vol. 17, i fins el vol. 40, la direcció de la revista va ser assumida per la Prof. Maria Teresa Ferrer, professora d’investigació de la IMF. Durant aquests anys, Josefina Mutgé va dedicar gran part de les seves energies i de la seva il•lusió en l’esmentada revista, com a secretària. A partir del vol. 41, el relleu ha estat pres per la Dra. Roser Salicrú i pel Dr. Pere Verdés, com a Directora i Secretari, respectivament.

Pel que fa a la carrera investigadora, Josefina Mutgé, després d’haver obtingut el grau de Doctora en Filosofia i Lletres (Secció d’Història Medieval), el 1981, va passar a ser Col·laboradora Científica, denominació que el CSIC canvià després per la de Científic Titular, fins a arribar a Investigadora en el 2001.

La seva primera publicació fou una comunicació al "VII Congrés de Història de la Corona d'Aragó", celebrat a Barcelona l’any 1962.

Entre els anys 1980 i 1991 va participar en la gestió de la Institució Milà i Fontanals primer com a secretària (fins al 1984: Secretària de l'Institut de Geografia, Etnologia i Història, i del 1985 fins al 1991: Secretària de la Institució Milà i Fontanals, fent les funcions de secretària de la institució, que llavors no eren independents als propis investigadors). Posteriorment, entre el 2000 i el 2007, va ser vicedirectora de la Institució Milà i Fontanals.

Va participar en diversos Projectes de recerca competitius, finançats pel Ministeri d’Educación i Ciencia, sota la direcció de la Prof. Maria Teresa Ferrer. Ella mateixa fou investigadora responsable del Projecte, també finançat pel Ministeri, que tingué com a resultat la publicació de l’obra: “El Llibre del Consell" del municipi de Barcelona. Segle XIV. Estudi i edició. (2)
..............

Hem volgut fer-li també algunes preguntes de caire més personal:

-Quin és el seu balanç personal després d'aquests més de 45 anys de treball a la Institució Milà i Fontanals?

Durant aquests anys he dedicat tots els meus esforços al treball desenvolupat al CSIC (IMF, Departament d’Estudis Medievals), que ha estat la meva prioritat al llarg de la meva vida.

-Se sent especialment orgullosa amb alguna de les seves publicacions o treballs com a investigadora?

Les meves publicacions són com les de qualsevol persona del meu nivell. Hi ha persones que han publicat molt més que jo. He dedicat una bona part del meu temps a tasques generals del meu Centre de treball, de la qual cosa n’estic ben contenta.

-Se'n recorda d'alguna anècdota especialment significativa durant la seva carrera com a investigadora a la Institució Milà i Fontanals?

La meva vida ha estat molt senzilla i normal. No recordo cap fet que tingui cap interès especial.

-Ens podria comentar alguna de les seves aficions, més enllà del seu treball com a investigadora?

M’agraden les coses que solen agradar a tothom: bona música, passejar, etc., el més corrent del món.

-Hi ha algun fet especial que vulgui remarcar o deixar constància?

Haver pogut arribar fins aquí, gràcies a Déu.


---------------------------------------------------------------------------
(1) Josefina Mutgé Vives
Investigadora Científica del CSIC
Llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció d'Història) per la Universitat de Barcelona. Any 1964.
Doctora en Filosofia i Lletres (Secció d'Història Medieval) per la Universitat de Barcelona. Any 1981
19-06-1980 a 2-07-1984: Secretària de l'Institut de Geografia, Etnologia i Història.
27-02-1985 a 11-03-1991: Secretària de la Institució Milà i Fontanals.
27-07-2000 a 18-04-2007: Vicedirectora de la Institució Milà i Fontanals.
1986-2005: Cap de Redacció de l'Anuario de Estudios Medievales.
Des de 2006 Secretària de l'Anuario de Estudios Medievales


(2) El "Llibre del Consell" del municipi de Barcelona. Segle XIV. Estudi i edició. (Investigadora responsable: Josefina Mutgé). Equip investigador: M.T. Ferrer, C. Batlle, M.C. Mañé, S. Riera, M. Rovira.
El "Llibre del Consell" és una sèrie arxivística del s. XIV, integrada per 29 volums, que es conserva a l'Arxiu Històric de Barcelona. A cada volum s'hi troba: 1. El procés electoral del govern municipal; 2. Ordinacions municipals; 3. Cartes dels regidors de la ciutat. Aquest projecte de recerca ha consistit en estudiar i editar la primera d'aquestes parts, és a dir, les eleccions municipals de Barcelona durant el segle XIV i conèixer els primers anys de govern municipal barceloní. (Finançat pel Ministeri d'Educació i Ciència)

dimecres, 4 de gener del 2012

Hi ha solució energètica de futur després del crac del petroli?

• Un treball analitza a Energy Policy com cobrir les demandes energètiques del futur, quan s’esgotin les reserves de petroli

Els autors, investigadors del CSIC, proposen combinar turbines eòliques terrestres i marines, concentradors solars en els deserts, centrals hidroelèctriques i atenuadors d'onades

• Espanya tindria un 7.5% del seu territori (més que tota la Comunitat Valenciana i Múrcia juntes) ocupat per parcs eòlics

• L'escassetat de materials com el coure deixa poc marge per a creixements addicionals de producció energètica

Encara que no hi ha acord unànime sobre la data, gairebé tots els experts coincideixen que arribarà un moment en què els combustibles fòssils, bàsicament petroli, no podran cobrir la demanda creixent. Aquest punt límit, que s'ha anomenat Peak Oil, podria donar-se en les pròximes dècades i serà una pertorbació important per a la societat si no es construeix una energia primària alternativa.

Un grup d'investigadors de l'Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha realitzat una anàlisi del problema i ha desenvolupat una proposta. Els signants del treball, Antonio García-Olivares, Joaquim Ballabrera-Poy, Emili García-Ladona i Antonio Turiel, expliquen a la revista Energy Policy que la solució, "passa per una combinació de fonts energètiques renovables, basada en tecnologies provades que podrien ser implementades ja amb la tecnologia actual, i que a més no utilitzen materials escassos en la seva construcció".

dilluns, 2 de gener del 2012

El CSIC convoca la 2ª edició del concurs de relats Inspiraciència

El Consell Superior de Investigacions Científiques (CSIC) convoca la segona edició d’Inspiraciència, concurs de relats d’inspiració científica en el que poden participar públics de totes les edats.

Es tracta d’una iniciativa de la Unitat de Cultura Científica de la Delegació del CSIC a Catalunya i de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona, que compta amb el patrocini de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología. Inspiraciència vol apropar la ciència a la societat a través d’una activitat creativa com és l’escriptura.

Pretén ser un espai en el que tothom pugui pensar o imaginar la ciència d’una manera participativa.

Els relats es podran publicar al web http://www.icmab.es/inspiraciencia fins el 15 de març de 2012.


El concurs té dues categories (juvenil, per participants de 12 a 17 anys, i adults, a partir de 18 anys) i dues modalitats, relats curts, amb una extensió mínima de 800 paraules i màxima de 1.500, i microrelats, amb una extensió màxima de 500 paraules. Com a novetat d’aquesta edició, a part del català i del castellà, les obres també es poden presentar en gallec.

Cada concursant podrà publicar un relat per cada modalitat. Per a cada categoria i modalitat hi haurà un premi institucional i un premi del públic. Per al primer, un jurat format per figures reconegudes dins del món de la cultura avaluaran les contribucions i emetran la seva resolució. El premi del públic el decidiran els internautes per votació on-line un cop tancada la recepció de relats. L’acte de lliurament de premis està previst que se celebri l’abril de 2012.

Una altra novetat d’aquesta edició és la voluntat de donar una presència física al concurs. Mentre estigui obert, s’organitzaran un seguit de xerrades a diferents biblioteques d’Espanya que oferiran algunes claus dels múltiples vincles que uneixen la ciència i la literatura.

A Barcelona, la Dra. Carme Torras, investigadora a l’Institut de Robòtica i Informàtica industrial (CSIC-UPC) i autora de la novel·la “La mutació sentimental”, oferirà una xerrada a la Biblioteca de la Sagrada Família el 31 de gener de 2012 sobre les estretes relacions entre la ciència i la ficció a partir de la seva experiència que mostrarà la confluència dels robots en la ciència i la ficció.

Inspiraciència, que en l’anterior edició va aconseguir aplegar la participació de més de 200 obres, compta amb la col·laboració de 12 centres del CSIC: el Centre d’Investigació Cardiovascular (ICCC-CSIC), la Institució Milà i Fontanals, l’Institut de Ciències de l’Espai, l’Institut de Ciències del Mar, l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial, l’Institut de Microelectrònica de Barcelona, l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), l’Institut de Ciències del Patrimoni, l’Institut d’Investigacions Agrobiològiques de Galícia, l’Institut d’Investigacions Marines i la Missió Biològica de Galícia.

Compta també amb la col·laboració de les delegacions del CSIC a Andalusia, Aragó, Galícia i València i el recolzament de la Vicepresidència Adjunta de Cultura Científica del CSIC. Inspiraciència compta amb el suport de Biblioteques de Barcelona, de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, l’Editorial Galaxia i la Escuela de Escritores.

http://www.icmab.es/inspiraciencia