Ciutat, monarquia i formacions estatals, 1249-1812 - XIV CONGRÉS D’HISTÒRIA DE BARCELONA

Ciutat, monarquia i formacions estatals, 1249-1812
XIV CONGRÉS D’HISTÒRIA DE BARCELONA

25, 26 i 27 de novembre de 2015

http://w110.bcn.cat/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/Triptic%20XIV%20Congres%20d'historia%20de%20Barcelona.pdf

25.11.15 

08.30 h Lliurament de documentació
09.00 h Inauguració del Congrés
SESSIÓ I
09.30 h CONFERÈNCIA INAUGURAL
Les seus dels poders eminents a Barcelona, segles XIII-XVIII
Eduard Riu-Barrera, Departament de Cultura,
Generalitat de Catalunya
10.30 h Descans
11.00 h PONÈNCIA 1
Models de memòria i d’ordenament social a la Barcelona del segle XIII
Stefano Maria Cingolani, historiador
12.00 h TAULA DE COMUNICACIONS
L’esportazione del modello municipale barcellonese: la città di Cagliari. Simona Serci
Barcelona com a referent polític per les ciutats catalanes: els jurats de Girona, 1340-1440.
Albert Reixach Sala
L’Ajuntament de Barcelona i la projecció de l’historicisme a la 

Gaseta Municipal de Barcelona, 1914-1929. 

Antoni Maria Jordà Fernández
13.30 h Debat

26.11.15 - SESSIÓ II

16.00 h PONÈNCIA 2
Las relaciones fiscales entre la monarquía y las ciudades catalanas. De la coronación al jubileo de Pedro el Ceremonioso, 1336-1386
Manuel Sánchez Martínez, Institució Milà
i Fontanals, CSIC
17.00 h Descans
17.20 h PONÈNCIA 3
La contribució del Consell de Barcelona a les demandes de la Corona, 1386-1516. 

La gènesi d’una identitat republicana
Pere Verdés Pijuan, Institució Milà i Fontanals, CSIC
18.20 h TAULA DE COMUNICACIONS
La mort de Martí l’Humà a la llum del llibre de
Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410.
Patrícia Santacruz
Barcelona i Ferran I: la coronació de Saragossa.
Laura Miquel Milian
L’escrivà de la ciutat Bernat d’Esplugues, ambaixador del Magnànum, 1420? Xavier Espluga
SESSIÓ V
09.30 h PONÈNCIA 7
Quan la unió fa la força. El Braç Militar, el Consell de Cent i la defensa de
Barcelona, 1684-1714
Eduard Martí Fraga, Universitat Internacional de Catalunya
10.30 h Descans
11.00 h TAULA DE COMUNICACIONS
Nació, Pàtria, Província i Terra.
El vocabulari polític en el Dietari del Consell Barceloní durant la Guerra de Successió.
Cristian Palomo Reina
11.30 h PONÈNCIA 8
Barcelona i el model econòmic de l’absolutisme borbònic, 1715-1796: un tret per la culata
Josep Maria Delgado Ribas, Universitat Pompeu
Fabra
12.30 h PONÈNCIA 9
Administrar, defensar i reivindicar. Els recursos al rei de l’Ajuntament de Barcelona, 1714-1788
Marina López Guallar, historiadora
13.30 h Debat
14.00 h Cloenda

27.11.15 -SESSIÓ III

09.30 h TAULA DE COMUNICACIONS
El pols dels monarques contra l’oligarquia barcelonina. Eduard Juncosa Bonet
Monarquia, municipi i proveïment a Barcelona sota els Trastàmara, 1412-1516.
Pol Serrahima i Balius
Res Publica Coronada, la representació del poder a la capella de Sant Jordi. Anna Muntada
10.45 h Debat
11.15 h Descans
11.45 h PONÈNCIA 4
La ciutat de Barcelona en el govern de Catalunya, 1563-1602
Miquel Pérez Latre, Arxiu Nacional de Catalunya
12.45 h TAULA DE COMUNICACIONS
Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma, 

baronia de Barcelona (segles XIV-XVIII).
Josep Serrano Daura
Experiències fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputació del General. Una visió comparada.
Ricard Torra i Prat
Representación institucional y negociación ritual en la Barcelona de los Áustrias. 

Las exequias de Felipe II.
Alfredo Chamorro Esteban
SESSIÓ IV
16.00 h PONÈNCIA 5
Plets, justícia i poder a la Barcelona moderna
Josep Capdeferro Pla, Universitat Pompeu Fabra
17.00 h Descans
17.20 h TAULA DE COMUNICACIONS
L’augment del Consell de Cent: els homes que van esperonar la revolució de 1640. 

Núria Florensa Soler
18.10 h PONÈNCIA 6
El republicanisme barceloní a l’època moderna
Xavier Torres Sans, Universitat de Girona
19.10 h Debat

Politiche economiche, sviluppo industriale e innovazione negli stati italiani del Quattrocento

Divendres, dia 27 de novembre, a les 12:00h.

Taula de debat organitzada pel Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona), en què el Dr. Luca Molà (European University Institute) impartirà la conferència titulada Politiche economiche, sviluppo industriale e innovazione negli stati italiani del Quattrocento

Lloc a la Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya (c/ de les Egipcíaques, 15, Barcelona)

Institució Milà i Fontanals - CSIC 

Departament de Ciències Històriques - Estudis Medievals 

c/Egipcíaques, 15 - 08001 Barcelona

Tel. 93 442 3489 - estudismedievals@imf.csic.es

Coordinació i informació:
Ana Gómez Rabal – agrabal@imf.csic.es; tel. 93 4423489 ext. 243
Roser Salicrú i Lluch – rsalicru@imf.csic.es; tel. 93 4423489 ext. 224
Pere Verdés Pijuan – pverdes@imf.csic.es; tel. 93 4423489 ext. 300

Onzena edició del cicle de Converses al Raval (segona sessió): “Mercats”

Onzena edició del cicle de Converses al Raval

Segona sessió: “Mercats” (26/11/2015)

La segona sessió del cicle de Converses al Raval estarà centrada en els “Mercats” i anirà a càrrec de Joan Manuel Cabezas, antropòleg, coordinador de la consultoria ETNOSISTEMA. També hi participaran en Josep M. Nebot (president de l’eix comercial del Raval) i Jordi Sánchez (Associació Cultural Freedonia). La conversa serà moderada per Xavier Terradas (IMF-CSIC).

L’onzè cicle de converses al Raval sota el títol de “Tal com som, tal com érem” està organitzat pel Departament d’Arqueologia de l’Institut Milà i Fontanals del CSIC i la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya.

La intenció del cicle és compartir diferents mirades sobre un mateix tema. És per això que enceta un nou format amb ganes de millorar coneixements compartint tot el contingut en forma de taula rodona. La proposta, doncs, és la de parlar en sessions conjuntes i públiques sobre com entenem i vivim des de diferents observatoris fets quotidians del barri del Raval. Per això, en cadascuna de les sis sessions pensades per al  cicle hi participaran persones d’associacions, del món de la recerca i de centres docents i culturals del Raval, que donaran i discutiran la seva visió/opinió dels temes proposats. Des de l’organització, el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la IMF, ho plantegen “com uns diàlegs amb possibilitats múltiples d’enriquidor aprenentatge per a tota persona que hi vulgui participar”. Juan Gibaja i Assumpció Vila són els coordinadors de “Tal com som, tal com érem”.

Les xerrades es perllongaran entre l’octubre del 2015 i el juny del 2016 i tindran lloc a la Sala d’actes de la Delegació del CSIC a Catalunya (Carrer Egipcíaques, 15). L’horari d’inici serà el mateix, a les 18 hores.

Més informació a la web de la Residència d’Investigadors: www.residencia-investigadors.es  o: http://www.residencia-investigadors.es/ca/activitats/mercats-802.htm i al número de telèfon 93 443 27 59.

Cicle Cinema i Prehistòria: "El clan del oso cavernario"

Cinema i prehistòria: "El clan del oso cavernario" amb Oliver Hochadel (IMF-CSIC) com a ponent Dimarts 24 de novembre a les 11.00 h· UAB Cultura en Viu · CEHIC

Cicle Cinema i Prehistòria: ciència i ficció dels nostres orígens (I)

Organitza: Àrea d'Història de la Ciència
Coordinen: Oliver Hochadel (IMF-CSIC) i Carlos Tabernero (CEHIC-UAB)

24 de novembre El clan del oso cavernario (Michael Chapman, 1986)

Ponent Oliver Hochadel (IMF-CSIC)

Ayla, una nena Cromagnon de 5 anys, queda aïllada de la seva tribu per culpa d'un terratrèmol i és acollida per un grup de Neandertals, que basen els seus raonaments i comportaments en les experiències dels seus avantpassats. Ayla, que pertany a una espècie humana mentalment més desenvolupada ("homo sapiens sapiens"), introdueix en la tribu innovacions i té un fort instint de conservació. Però les seves qualitats provoquen el rebuig dels Neandertales, que acaben expulsant-la de la tribu i deixant-la en un futur incert.

Duració: 100 minuts
País: Estats Units
Gènere: Prehistòria, aventures.

http://www.uab.cat/doc/novaagenda146.pdf

Dones sàvies i tecnòlogues

17 de novembre · 18h

“Dones sàvies i tecnòlogues”

Organitza: Associació AMIT  (AMIT-CAT) amb el suport de la Delegació del CSIC a Catalunya

Amb les convidades:

Anna Merino González, consultora al servicio de Hemostasia-Hemoteràpia de l’Hospital Clinic, Assumpció Guasch Petit membre de COETIC Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya,

i Vanessa Galcerà, cofundadora del GDG Tarragona (Google Developer Group) i membre de la iniciativa Tech&Ladies.

Lloc: Institució Milà i Fontanals

c/ Egipcíaques, 15, 08001 Barcelona

http://setmanaciencia.fundaciorecerca.cat/activitat/dones-savies-i-tecnologues/

The many reasons why Vesalius's Fabrica was an important book

SEMINAR

The many reasons why Vesalius's Fabrica was an important book

Sachiko Kusukawa (Trinity College, University of Cambridge)*

Dijous 26 de noviembre de 2015  12.00h

Lloc: Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya)

c/ Hospital, 64. 08001 Barcelona

ENTRADA LLIURE

Coordinen: Jon Arrizabalaga (IMF-CSIC) i Fernando Vidal (ICREA/CEHIC-UAB)

Activitat organitzada per la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona) i el Centre d’Història de la Ciència (UAB)

amb la col·laboració de la Residència d’Investigadors i la participació del SGR 1410 - HIS-STM

* Professor Sachiko Kusukawa is Fellow in History and Philosophy of Science of Trinity College, University of Cambridge. Her research specialism is in history of science, cultural and intellectual history, and the history of the book. She has published on Protestant natural philosophy, university textbooks and libraries, and visual arguments in illustrated scientific books. Recent research has focused on the observational, descriptive and pictorial practices in the development and production of scientific knowledge in the early modern period (1500-1720). Her work on visual arguments in sixteenth-century botanical and anatomical works has resulted in the monograph Picturing the book of nature. Image, Text, and Argument in Sixteenth-Century Human Anatomy and Medical Botany (University of Chicago Press, 2012) for which she was awarded the 2014 Pfizer Prize by the History of Science Society.

In 1998, a coloured copy of Andreas Vesalius’ On the fabric of the human body, the dedication copy to Emperor Charles V, was sold at Christies for $1.65 million. An uncoloured copy in contemporary binding was auctioned for $412,000 in 2011. The book is perhaps the most iconic book in the history of medicine, and has been a desirable object to collect for retired physicians with deep pockets. But is such a high esteem justified, especially when few of the modern collectors have read or understood the Latin text?  Some historians of art have argued that the text of the book is irrelevant, as it is the illustrations –even if they were not made by Titian– that make the book exceptional. This talk will discuss the significance of Vesalius’ book in terms of its images and text, its design as a book, and its content in the context of sixteenth-century medical book production, and will offer a brief survey of its reception in later periods.

La memòria fora de l’ars memoriativa: imatges i texts de la mnemotècnia medieval

Dimecres, dia 11 de novembre, a les 16:00h, se celebrarà la segona sessió del XIV Seminari d’Estudis Doctorals 2015-2016, organitzat pel Seminari d’Estudis Medievals del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona), amb la col·laboració de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), del Doctorat en Cultures Medievals i del Màster en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona, i d’ARDIT. La sessió serà impartida pel doctorand Sergi Sancho Fibla (Universitat Pompeu Fabra) amb el títol "La memòria fora de l’ars memoriativa: imatges i texts de la mnemotècnia medieval". 

El rol de la memòria ha estat durant molt de temps menystingut com un simple contenidor mental propi de cultures orals. No obstant, amb la voluntat de contextualitzar les fonts medievals dintre de les pràctiques de creació i recepció pròpies de l’època, una part de la crítica dels últims anys ha assenyalat la importància que tenia l’Art de la Memòria en la producció cultural de l’Edat Mitjana. En efecte, part imprescindible de la retòrica antiga que es perllongà durant l’època medieval, la mnemotècnia representà la base sobre la qual un gran nombre de textos i imatges foren creades. Per tant, es tracta d’un aspecte que tot investigador hauria de tenir en compte a l’hora de dotar de coherència històrica la seva recerca fonamentada en fonts medievals. No es tracta de “crear escola” ni d’etiquetar una nova metodologia de recerca, sinó de comprendre, en la mesura d’allò possible, els documents dintre del seu context de creació i recepció.
 

La recerca doctoral que presentem tracta sobre l’estudi d’un únic manuscrit occità que, però, conté cinc documents de gèneres diferents. La font, no obstant, serà en aquest cas l’excusa per a mostrar fins a quin punt la mnemotècnia està impregnada en tot tipus de text, i tanmateix, de quina manera aquesta perspectiva d’estudi pot ajudar a la investigació en tot tipus de disciplines de la Història.

 ---------------

La sessió tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Institució Milà i Fontanals – CSIC (Barcelona, c/ de les Egipcíaques, 15)

Coordinació i informació:
Pol Junyent Molins (IMF-CSIC)
Marta Manso Rubio (IMF-CSIC/UB)
Marta Punsola Munárriz (IMF-CSIC)
Esther Tello Hernández (IMF-CSIC)
estudismedievals@imf.csic.es
 
Departament de Ciències Històriques-Estudis Medievals 
C/de les Egipcíaques, 15, 08001 Barcelona
Telf.: +34 93 442 3489