Networks and Knowledge: Synthesis and Innovation in the Muslim-Christian-Jewish Medieval Mediterranean

The Mediterranean Seminar/UCMRP

Presents 

Networks and Knowledge:
Synthesis and Innovation in the Muslim-Christian-Jewish Medieval Mediterranean

NEH Summer Institute for College and University Professors

Featuring 

Tuesday, 3 July at 3pm

"Mobility and Communications in the Medieval Mediterranean"

Peregrine Horden

(Medieval History, Royal Holloway, London)

and

"Looking Across a Shared Table: 

Changing Christian Attitudes towards Muslim Food and Foodways"

Olivia Remie Constable

(History/ Medieval Institute at Notre Dame)

------------------------

Monday, 9 July at 3pm

"The Topography of Translation"

Charles Burnett 

(History, Warburg Institute of the University of London)

and

"Books without Text, Tales without End: 

Negative Evidence and Literary Transmission Networks in the Late Medieval Mediterranean"

Karla Mallette 

(Italian/Near Eastern Studies, University of Michigan)

------------------------

Monday, 16 July at 3pm

"Medical Knowledge, Daily Life Experience and the Epistemic Authority of the Patient in the Medieval Mediterranean"

Fernando Salmón

(History of Science, University of Cantabria Medical School, Santander)

and

"The Role of Jews, Muslims and Christians in the transmission of knowledge about Islam to the Western World: A Comparative Perspective."

Gerard Wiegers

(Religious Studies, University of Amsterdam)

at

Institució Milà i Fontanals

c/ Egipcíaques, 15

Barcelona

Funded by:

The National Endowment for the Humanities

University of California Office of the President

Hosted by:

Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Organized by:

The Mediterranean Seminar/ UCMRP

Administration:

Institute for Humanities Research (UC Santa Cruz)

Collaboration and Support:

Institució Milà i Fontanals (CSIC)

Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Universitat Pompeu i Fabra

Museu d'Art de Girona

Museu Nacional  d'Art de Catalunya

Rough Guides

Brasserie Flo

www.mediterraneanseminar.org

“La qualitat de l’aigua de l’aixeta i les piscines”

Data: 21 de juny de 2012  -  Hora: 19:30 -  Lloc: Piscines Municipals. Tàrrega

La Unitat de Cultura Científica de la Delegació del CSIC a Catalunya es complau a informar-vos de la conferència “La qualitat de l’aigua de l’aixeta i les piscines” que tindrà lloc el proper dia 21 de juny al vespre a Tàrrega, en el marc del projecte Ciutat Ciència que impulsa el CSIC. La conferència, a càrrec de Joan Grimalt, director de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC), presentarà la recerca que es desenvolupa en aquell institut sobre la qualitat de l’aigua per al consum i per al medi ambient:

La qualitat de l'aigua de l'aixeta i les piscines

Projecte Ciutat Ciència - Tàrrega

A càrrec de: Joan Grimalt Obrador (Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua, CSIC)
Organitza: Consell Superior d’Investigacions Científiques amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tàrrega i el finançament de l’Obra Social de la Fundació “la Caixa”

Més informació: http://www.ciudadciencia.es

Breu resum:

Estem acostumats que de l'aixeta en surti aigua neta, en bones condicions per beure, i que a les piscines hi hagi aigua en la qual ens podem banyar sense problemes. En el recorregut natural de l'aigua s'incorporen diversos compostos naturals i contaminants per la qual cosa cal "netejar-la i desinfectar-la" per al seu consum. Aquests processos de depuració no són una panacea que ho resolguin tot. Segons siguin les propietats de l'aigua que reben, generen aigua de més o menys qualitat. En aquesta conferència descriurem quins són els compostos principals que limiten la qualitat de l'aigua que utilitzem. Independentment de complir amb les normatives sanitàries, és bo que com a usuaris coneguem que les característiques de l'aigua en origen determinen les propietats de l'aigua final i que la millor garantia per a disposar d'aigua en bones condicions és tenir un medi ambient net.

CIUTAT CIÈNCIA és un projecte en xarxa de divulgació científica en ciutats espanyoles de grandària mitjana, té com a objectius el foment de la cultura científica i de les vocacions científiques. Per assolir-los, es proposa un programa global en el qual s'integren diferents activitats de divulgació científica adreçades a la població general, amb especial atenció als joves, que permetin generar un lloc de trobada ciència-societat.

Music to the Patient’s Ear? Comparative Reflections on Therapies in Medieval Hospitals

DIMECRES, 4 DE JULIOL DE 2012 - A LES ONZE HORES DEL MATÍ

Saló d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya

Carrer de les Egipcíaques 15 – 08001 Barcelona

CSIC - INSTITUCIÓ MILÀ I FONTANALS, BARCELONA

Acció transversal “Repensant les alteritats”

SEMINARIS “PRÀCTIQUES CULTURALS, SABERS I PATRIMONI: MÚSICA, CIÈNCIA, MEDICINA”

Music to the Patient’s Ear?

Comparative Reflections on Therapies in Medieval Hospitals

Peregrine Horden

Royal Holloway College, University of London

In this paper I shall return to a subject on which I have written before, revisiting it in the light of several recent publications, most notably Christopher Page’s monumental The Christian West and its Singers (2010). The subject is the place of music, both religious and recreational, within a broader range of therapies characteristically practised in the hospitals of Christian Europe, Byzantium and Islam. Where and when was there music therapy in medieval hospitals? How significant was it –and how effective?

Espacios tonales: fundamentos teóricos, percepción musical y mediación tecnológica

Dijous 21/06/2012 - 18:00 hores -  Aula 216 - Facultat de Geografia i Història - Universitat de Barcelona
 
Espacios tonales: fundamentos teóricos, percepción musical y mediación tecnológica
AGUSTÍN MARTORELL - Universitat Pompeu Fabra

 En parlar sobre música és habitual utilitzar termes relacionats amb l'espai com ara: alçada del so, atracció harmònica, o modulacions llunyanes. El mateix temps és entès sovint com dimensió espacial, com així ho reflecteixen gran part de les notacions musicals. Les representacions i associacions espacials de conceptes són inherents al pensament humà, estant lligades a l'accés sensorial al nostre món físic (tridimensional), i dotant el propi llenguatge d'una gran capacitat d'abstracció a través d'associacions metafòriques. Els espais tonals permeten representar i organitzar relacions entre diferents conceptes o categories utilitzats per descriure diverses qualitats de la tonalitat. En aquest seminari es presenta el concepte general de pitch-space, els seus fonaments teòrics, així com la seva justificació perceptual i estètica. Com a exemple d'estudi multidisciplinari, es descriuen aspectes metodològics propis de la psicologia cognitiva i tècniques de modelatge computacional, que configuren un dels espais tonals més utilitzats a l'àrea coneguda com music information retrieval. A través d'anàlisis musicals interactius en aquest espai, es mostra com la mediació tecnològica pot facilitar l'accés a fenòmens musicals abstractes, adaptant eines de visualització científica al problema de la tonalitat.

Lectures recomenades:

   Krumhansl, Carol L. "Objectives and methods: The approach of cognitive psychology", en Cognitive Foundations of Musical Pitch. Nueva York: Oxford University Press, 1990, pp. 5-9.    

    Lerdahl, Fred. "The concept of pitch space: Previous approaches", en Tonal Pitch Space. Nueva York: Oxford University Press, 2001, pp. 42-47.

Participen: IMF - CSIC - UNIVERSITAT DE BARCELONA

Coordinació: Ascensión Mazuela-Anguita

Festa de la Ciència 2012

Celebració de la sisena edició de la Festa de la Ciència, que tindrà lloc el proper cap de semana al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Durant els dies 16 i 17 de juny, diversos instituts del CSIC participaran en el programa de més de 90 activitats (tallers, microxerradaes, espectacles), que pretenen apropar la recerca científica a la societat d’una manera festiva:

Festa de la Ciència 2012

Institut de Cultura de Barcelona. Ajuntament de Barcelona

Dates: 16 i 17 de juny de 2012

Lloc: Parc de la Ciutadella. Barcelona

Horari: Dissabte de 16 a 24h /

Diumenge d’11 a 15h

Més informació: http://www.festadelaciencia.cat

Archaeology in the Ghaggar plains: recent progress of the Indus archaeology in the Indian Punjab and Haryana

El grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics) de la Institució Milà i Fontanals del CSIC organitza un seminari ocasional sobre arqueologia al sud asiàtic a càrrec del Dr. Akinori Uesugi.

Archaeology in the Ghaggar plains: recent progress of the Indus archaeology in the Indian Punjab and Haryana

L’acte tindrà lloc el dilluns 18 de juny a les 15h a la Sala d’Actes de la IMF-CSIC. 

 C/Egipciaques 15, Barcelona

El Dr. Akinori Uesugi ha treballat per l’Indus Project del Research Institute for Humanity and Nature (RIHN – Kyoto) i ha dirigit i co-dirigit excavacions de diversos assentaments de la civilització de l'Indus, coneguda també com Harappa. En aquesta presentació s'ocuparà de les últimes tendències i de l'estat de la qüestió sobre l'arqueologia de la Civilització de l’Indus al nord-oest del subcontinent.

“Teledetección y Arqueología del Paisaje en el complejo minero-metalúrgico de la Edad del Bronce de Kargaly (región de Oremburgo, Rusia)”

El proper dimecres 13 de juny, a les 17h, tindrà lloc el quart seminari sobre “Tècniques de teledetecció i observació terrestre aplicades a l’arqueologia i el medi ambient”. En aquesta ocasió, el Dr. Juan Vicent García del LabTel - Instituto de Historia (CCHS-CSIC) ens parlarà sobre “Teledetección y Arqueología del Paisaje en el complejo minero-metalúrgico de la Edad del Bronce de Kargaly (región de Oremburgo, Rusia)”.

El Dr. Juan Vicent és el responsable del LabTel i un dels investigadors pioners en la introducció de nous mètodes i tècniques d’anàlisi aplicats a l’arqueologia del paisatge. En aquest seminari, ens presentarà un disseny d’investigació per la modelització experimental de paisatges antics basat en l’anàlisi comparatiu de models biogeogràfics del paisatge actual (integració de tècniques de teledetecció, dades palinològiques i inventaris de flora) i dades paleoambientals (provinents, sobretot, del registre palinològic i antracològic).

Aquesta metodologia s’ha desenvolupat i aplicat a l’estepa russa dels Urals, on l’Institut d’Arqueologia de Moscou i l’Institut d’Història del CSIC estudien un complex miner i metal·lúrgic de l’edat del bronze a Kargaly. Mitjançant tècniques d’anàlisi estadística i espacial, es contrasten hipòtesis relatives a l’impacte ambiental de les activitats d’extracció, metal·lúrgia i pràctiques de subsistència durant diferents períodes prehistòrics i històrics de la regió, amb especial interès per els canvis en la distribució de recursos forestals i la detecció d’indicadors d’activitats agro-pastorals. Finalment, també han valorat les possibilitats de generalització del model metodològic en la recerca sobre paisatges antics.

Quartes Jornades d'Anàlisi de la Xarxa de Biblioteques del CSIC

     Els passats dies 26 i 27 d'abril d'enguany van tenir lloc les "Quartes Jornades d'Anàlisi de la Xarxa de Biblioteques del CSIC" sota el lema "Biblioteques per a la Ciència al segle XXI: nous entorns i reptes professionals" amb l'objectiu de debatre els temes que actualment preocupen a les biblioteques del CSIC, amb especial atenció a la qualitat dels serveis a els usuaris i les necessitats d'adaptació del personal bibliotecari. A les Jornades s'intentà abordar adequadament les transformacions que es produeixen contínuament en la gestió de la informació científica i analitzar els canvis que comporten en la professió bibliotecària.

     La Xarxa de Biblioteques del CSIC està formada per 73 biblioteques especialitzades i la Unitat de Recursos d'Informació Científica per a la Recerca que, conjuntament, constitueixen un sistema que dóna suport a l'excel · lència científica i garanteix l'accés físic o electrònic a la informació, de cap manera local o remot, amb infraestructures i serveis de qualitat, i amb un fort compromís en la difusió per mitjà de les polítiques d'accés obert de la ciència que es genera en el CSIC.

   Pel que fa a la Institució Milà i Fontanals, aquesta va estar molt ben representada per bona part dels components de la seva Biblioteca.

   A remarcar la presentació d'un "Poster sobre un projecte de digitalització d'obres antigues" que ha dut a terme la Biblioteca, i també la "distinció a la IMF com a segon centre del CSIC quan a nombre de registres incorporats al Repositori Institucional Digital.CSIC".