dimecres, 22 d’agost de 2012

Buscant l'origen de la dieta i de la cuina

Arqueòlegs troben evidències de l'us de plàtan fa 4.000 anys en zones on aquest fruit no és natural ni es conreava llavors. La troballa replanteja aspectes sobre les relacions socials d'aquelles comunitats.

Mapa de l'Índia: els cercles assenyalen el lloc de l'excavació on s'han trobat evidència de l'ús de plàtan fa 4.000 anys (cercle esquerre), i la zona més propera on es podia trobar plàtan silvestre (dreta).

Enllaços relacionats:
Simulpast
North Gujarat Archaeological Project
Institució Milà y Fontanals (CSIC)
 
   El coneixement que es té de la dieta de les antigues civilitzacions està canviant gràcies a l'ús de noves tècniques en arqueologia. I descobrir que el que menjaven no era exactament el que es creia fins ara aporta noves dades, no només culinàries sinó socials.
 
   Això és el que està fent un grup d'investigadors liderat per Marco Madella, arqueòleg ICREA al Consell Superior d'Investigacions Científiques a Barcelona. El seu equip, que forma part de la Institució Milà i Fontanals (CSIC), treballa en unes excavacions a Gujarat, que es troben la perifèria de la vall de l'Indus, a l'Índia.
 
   Les excavacions corresponen a antics assentaments agrícoles i ramaders d'uns 4.000 anys d'antiguitat. Els investigadors han trobat evidències que en aquells assentaments es devia utilitzar plàtan (com a planta i / o fruit), una espècie que no és natural d'aquella zona i, que se sàpiga, no es va començar a conrear fins a finals de l'Edat Mitjana. La zona més propera a Gujarat on es pot trobar plàtans silvestres està almenys a 1.500 quilòmetres de distància, a l'altre costat del continent índic, al sud de Calcuta.
   La inusitada troballa, que és part de la tesi doctoral de Juan José García-Granero, feta pública fa uns dies en una trobada a París de l'European Association for South Asian Archaeology and Art i de la qual es va donar notícia a la revista Science, suposa replantejar no només la dieta sinó les relacions socials d'aquella societat.
   Fins ara s'assumia que l'alimentació de la civilització de l'Indus es basava en el blat, l'ordi, mill i algunes llegums. Respecte a la inesperada presència del plàtan en aquella zona, Marco Madella assenyala que "no ens atrevim a dir que es tracti d'un cultiu primerenc. Veiem més probable que hi hagués una comunicació amb poblacions de l'Est, que estan molt llunyanes", el que hauria permès l’arribada del plàtan per comerç o intercanvi.
   Els investigadors van trobar fulles de plàtans i en un altre assentament en Haryana es van trobar restes del fruit, gràcies a l'anàlisi de fitòlits (restes de plantes en forma de sílice opalina) i de restes de midó. La investigació, que s'emmarca en els projectes SimulPast i North Gujarat Archaeological Project en col·laboració amb la MS Universitat de Baroda (Índia), aportarà nova llum sobre la civilització de l'Indus, la seva estructura social, la seva cultura i la seva dieta, en la qual està l'origen dels ingredients fonamentals de la cuina asiàtica actual.

Notícia extreta de: http://www.dicat.csic.es/
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada