Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de novembre de 2012, 19:00 h
El proper
dimecres dia 21 de novembre de 2012, a partir de les 19:00 h, a la sala
d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), està
programada la xerrada: Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de la Draga i a l’estany de Banyoles, dintre del Cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2012-2013, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.
A la
conferència es presentaran les darreres actuacions arqueològiques (2008 –
present) desenvolupades al poblat neolític de La Draga i l’entorn
lacustre de Banyoles. Aquestes intervencions s’emmarquen dins del
projecte de recerca La Draga i les ocupacions lacustres prehistòriques de l’Estany de Banyoles dins del context de la l’Europa Occidental
(2008-2013). Els esforços d’aquest projecte han anat dirigits vers
l’assoliment de dos objectius: d’una banda, entendre la dinàmica de
l’ocupació prehistòrica de l’Estany de Banyoles, tant en els moments
previs com posteriors a les ocupacions neolítiques de La Draga, i de
l’altra, caracteritzar les estratègies econòmiques i organitzatives dels
pobladors neolítics que es van establir a La Draga.
La
conferència, a càrrec d’Antoni Palomo i Xavier Terradas, estarà moderada
per Araceli Martín. La sessió s’emetrà en directe per
vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les
podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2012.
__________________________________________________________________________________________________
A
continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants
sobre diferents aspectes que es tractaran durant la sessió.
- Que té La Draga d’especial?
Més que el jaciment en sí mateix, el que
és especial és el context on s’ubica el jaciment, a tocar l’Estany de
Banyoles, en un punt on les aigües freàtiques han cobert parcialment les
restes de les ocupacions neolítiques, propiciant la conservació de
molts elements en matèria orgànica, cosa excepcional a nivell peninsular
i del sud d’Europa.
- Aquestes mateixes circumstàncies també comporten una intervenció especial en el jaciment i sobre les seves restes?
Sí, és clar. Som plenament conscients que
estem excavant un context únic i la responsabilitat també és molt gran.
El tipus d’excavació s’ha hagut d’adaptar a les característiques del
jaciment i la metodologia d’enregistrament, documentació, mostreig, etc.
també són específiques. També des de 1994 s’ha incorporat al projecte
el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, el que ha permès
realitzar excavacions sota l’aigua i també conservar i restaurar-ne els
materials en fusta i altres matèries orgàniques.
- I l’estudi de les restes arqueològiques?
Aprofitant les condicions excepcionals de
conservació del jaciment, s’ha realitzat tot un programa d’estudi de
diferents restes i evidències, incloent-hi un gran nombre
d’investigadors i investigadores especialitzats en temàtiques molt
diverses. Tot això es realitza per tal de construir un equip de formació
molt diversa i plural, però que al mateix temps pugui dur a terme una
recerca integral i interdisciplinar sobre el poblat neolític de La
Draga.
- Quina és la procedència de tot aquest personal científic?
Sobre un nucli inicial, articulat al
voltant del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, s’han incorporat
altres institucions com el Museu d’Arqueologia de Catalunya, la
Universitat Autònoma de Barcelona i el Consell Superior d’Investigacions
Científiques. Això ha permès sumar diversos esforços institucionals que
han repercutit en els actius de recerca involucrats al projecte i,
alhora, en els reptes científics que es pretenen assolir. A més, el
jaciment comença a ser prou conegut arreu, tant com per què
investigadors d’altres institucions nacionals i estrangeres sol·licitin
de desenvolupar-hi temes específics de recerca, molts d’ells
experimentals i innovadors, que es duen a terme aquí aprofitant les
condicions excepcionals d’aquest registre.
- Què queda per fer al jaciment?
Bé, s’ha fet molta feina, però també en
queda molta per fer. En aquest sentit, cal destacar que després de més
de 20 anys de recerca s’ha excavat poc més del 10% de la superfície del
jaciment. D’altra banda, s’han publicat tres monografies sobre les
intervencions arqueològiques i els seus resultats, a més de nombrosos
articles especialitzats en revistes i congressos. Ara mateix s’hi estan
duent a terme un nombre considerable de tesis doctorals, el que implica
que el projecte també és un marc idoni per a la formació de nous
investigadors. Des de l’any 2010 hem començat a excavar un nou sector
que ens ha portat noves dades sobre l’organització del poblat i la seva
arquitectura.
- Quines possibilitats li veieu al jaciment com a eina de divulgació?
La potència arqueològica del jaciment va
fer palès ja des de l’inici de la recerca que La Draga tenia totes les
condicions per ser una bona eina de difusió del coneixement sobre la
vida dels primers pagesos a Catalunya. De fet, l’especificitat del lloc,
les seves condicions excepcionals de conservació, la ubicació en un
entorn privilegiat i la capacitat de generar gran quantitat de dades
inèdites també podien ser un motor poderós per a l difusió
patrimonial. La recerca que es fa al jaciment té un alt component
experimental, el que aporta moltes dades i possibilitats de cares a la
divulgació. A més sobre el jaciment mateix s’ha instal·lat el Poblat
neolític de La Draga el que permet vehicular des de fa més de 10 anys un
projecte educatiu i cultural per a públics molt diversos. Tanmateix,
acabem de publicar un llibre, de caràcter divulgatiu, sobre els
resultats assolits durant més de vint anys de recerca a La Draga.
Finalment, no cal oblidar el paper del Museu Arqueològic comarcal de
Banyoles, on hi són dipositades les restes recuperades al jaciment, una
part de les quals són exposades a les seves sales.
.jpg){kind=link}