dijous, 31 de gener del 2013

"Climate change and behavioural adaptations: a late Pleistocene perspective from Blombos Cave (South Africa)"

"Climate change and behavioural adaptations: a late Pleistocene perspective from Blombos Cave (South Africa)"

A SimulPast Seminar presented by Dr. Geeske Langejans (Leiden University)

                                                       4 de abril 2013, 16.30h.

Sala d'Actes, Delegació del CSIC a Catalunya - c/ Egipcíaques 15, Barcelona 08001



It is often assumed that climatic and environmental developments influenced major behavioural and technological changes during the Late Pleistocene in Africa.  The seminar will explore the influence of the environment on human subsistence strategies at Blombos Cave (South Africa) ca. 75 - 70 ka and examines the changes in the representation of small (non-food) shellfish species, and large mammal and large shellfish prey to determine the local environment and climate and how its change influenced human subsistence strategies.

Event organitzat pel grup d'investigació CaSEs (Complexity & Socio-­‐Ecological Dynamics) Institució Milà i Fontanals (CSIC), dintre de la Línea d'Investigació Estabilidad i canvi social en les societats humanes: pasat, present i futur.


www.simulpast.com  |  www.cases-bcn.net  |  www.imf.csic.es  |  www.csic.es

dimecres, 30 de gener del 2013

Acte de presentació: Portal web del Fons de Música Tradicional de la Institució Milà i Fontanals (CSIC)





Acte de presentació:
Portal web del Fons de Música Tradicional de la Institució Milà i Fontanals (CSIC)

A càrrec de: Emili Ros-Fabregas (Investigador Científic del CSIC-IMF), Ascension Mazuela-Anguita (Grup «Música, patrimoni i societat» de la Generalitat de Catalunya)
Maria Gembero-Ustarroz (Científica Titular del CSIC-IMF), Jan Kolaček (Charles University de Praga)

Data: 4 de febrer de 2013

Lloc: Sala d’Actes de la Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya)

Hora: 18h

Més informació: www.imf.csic.es


Breu resum:
El Fons de Música Tradicional de la Institució Milà i Fontanals (CSIC-IMF) de Barcelona conté mes de 20.000 melodies en paper recollides per tot Espanya entre 1944 i 1960; la majoria es van recopilar a través de les 65 Missions folklòriques i 62 quaderns presentats a Concursos organitzats per l’antic Instituto Espanol de Musicología del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) en els quals van participar 47 recopiladors. El portal web d’aquest Fons que ara es presenta ofereix de moment la digitalització de materials recollits en Concursos i Missions de Catalunya i Balears en una base de dades que permet consultar-los amb facilitat. Progressivament s’hi aniran incorporant els materials corresponents a la resta de les Comunitats Autònomes. 
Amb la realització d’aquest Projecte de musicologia es posarà a l’abast dels investigadors i de la ciutadania en general un patrimoni musical excepcional, conegut ja en part, i es facilitarà la realització d’estudis comparatius gràcies als avantatges que ofereix aquesta base de dades.
En el procés de recoŀlecció de cançons van ser identificats (mitjançant fi txes d’informants) els centenars d’homes i dones de tot Espanya que van cantar o van tocar aquestes cançons. La divulgació d’aquest repertori musical a través d’aquest portal web farà possible que els descendents dels informants puguin recuperar la memòria històrica musical de les seves famílies.
En els coŀlegis dels pobles i ciutats on es van recollir les cançons, els nens i nenes podran conèixer i tornar a cantar les cançons de la generació dels seus besavis/àvies, la qual cosa representa un valor afegit educatiu i social extraordinari. Pel que fa als materials de Catalunya, per exemple, els reculls de cançons infantils en aquest Fons sovint incorporen una descripció del joc o accions que realitzaven els nens i nenes en interpretar cada cançó. Serà possible també constatar la pervivència o variants d’obres musicals interpretades a festes tradicionals (Festa Major de Vilafranca del Penedès de 1946) o de costums com els dels «Gotxaires» i «Caramellaires» de la comarca del Ripollès. Amb aquests materials també s’aniran incloent arxius àudio de les melodies, la qual cosa permetrà escoltar-les i facilitar-ne l’aprenentatge. Aquest portal web pot resultar d’interès no només per a investigadors, sinó també per a professors de música de primària i secundària que vulguin seleccionar material per als seus alumnes, agrupacions interessades en la recuperació de música tradicional de les seves localitats i comarques, i el públic en general que vulgui consultar cançons relacionades amb el seu lloc d’origen o amb una temàtica concreta.
.

Aquest projecte és una iniciativa del Grup d’Investigació Música, patrimoni i societat [AGAUR-2009 SGR 1329] de la Generalitat de Catalunya, adscrit a la Institució Milà i Fontanals del CSIC a Barcelona


Música y mujeres en las cortes reales del Renacimiento

✴ 30 de gener:
"Música y mujeres en las cortes reales del Renacimiento"
Dra. Tess Knighton | Profesora de Investigación ICREA, Institución
Milá y Fontanals - CSIC, Barcelona

La música fue una parte importante en la educación de las princesas reales y mujeres
nobles que se movían en círculos cortesanos a lo largo del siglo xvi. Las mujeres
de clases altas habían de tener conocimientos y habilidades musicales, aunque sus
talentos sólo se mostraban habitualmente en espacios palaciegos semiprivados. Las
infantas solían aprender a cantar y a tocar instrumentos de tecla o de cuerda pero,
en cambio, los instrumentos de viento no se consideraban apropiados para ellas.
El verdadero interés de estas mujeres por la música podía expresarse a través del
coleccionismo —tanto de libros de música como de instrumentos musicales— y
por tener músicos a su servicio. La música servía, además, para refl ejar el estatus
de la mujer: el poder político y simbólico de las reinas, virreinas o gobernadoras se
hacía evidente a través de sus capillas polifónicas particulares y de las fanfarrias
de instrumentos emblemáticos que las anunciaban o acompañaban en sus desplazamientos.

                                                      -------------------

Dintre del Cicle de Conferències: DONES I MÚSICA
Del 23 de gener al 27 de febrer de 2013

La historia de la música que conocemos es en buena parte una historia sin
mujeres y, por tanto, parcial, incompleta, no real. Aunque a partir del siglo xx
muchas mujeres han alcanzado fama como compositoras, intérpretes o directoras,
el gran público, e incluso los afi cionados y afi cionadas musicales más
entusiastas, tendrían difi cultad para poder citar algunas mujeres músicas de
épocas pasadas. Y es que sabemos muy poco de ellas. La historia musical de las
mujeres está, en gran medida, por hacer, lo que implica que ha de repensarse
y rehacerse la historia de la música en general, también con (y sin excluir a)
las mujeres. En este ciclo de conferencias se ofrecerán refl exiones sobre algunos
aspectos relacionados con las mujeres y la música: cómo se ha tratado el
tema en la historiografía, qué peculiaridades y potenciales tiene la actividad
musical de las mujeres, y cómo se ha manifestado ésta en las cortes reales del
Renacimiento, en la vida cotidiana de esa época (a veces refl ejada en las prohibiciones
de la Inquisición), en los conventos de los siglos xvi al xviii, y en las
coplas de las tonadilleras de los siglos xx y xxi.
Coordina: Dra. María Gembero-Ustárroz (Institución Milá y Fontanals - CSIC)

Organitza: Residència d'Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya.
Colaboren: Institució Milá i Fontanals - CSIC, Barcelona, Sublínea d'Investigació
«Música i societat»; Grup d'Investigació «Música, patrimoni i societat» de
la Generalitat de Catalunya.

dimarts, 22 de gener del 2013

“Les dones i la música: una contribució diferent, una història pròpia”



23 de gener a les 18:00 hores
Saló d'Actes de la Residència d'Investigadors del CSIC-Generalitat de Catalunya (C / Hospital, 64) 

“Les dones i la música: una contribució diferent, una història pròpia”
Dra. Pilar Ramos (Professora Titular, Universitat de La Rioja)

¿Es diferente escribir sobre la historia de las mujeres y, concretamente, sobre sus actividades musicales? ¿Es lo mismo escribir sobre la práctica musical en un convento de frailes que sobre la música en un convento de monjas? ¿Sobre Kaija Saariaho que sobre Péter Eötvös? Como hace décadas remarcara la musicóloga Eva Rieger, la contribución de las mujeres a la historia de la música ha sido diferente. Por ello, cuando hablamos sobre esta temática se hace acuciante abordar el problema clásico de la historiografía acerca de la relación dialéctica entre lo particular y lo general, el margen y el centro, el individuo y la sociedad.

Organitza: Residència d’Investigadors del CSIC-Generalitat de Catalunya
Colaboren: Institució Milà i Fontanals del CSIC, Sublínia d’Investigació “Música i societat”; Grup
d’Investigació “Música, patrimoni i societat” de la Generalitat de Catalunya
Coordina: Dra. María Gembero-Ustárroz (Institució Milà i Fontanals del CSIC)

Cicle de conferències "Dones i música"

Cicle de conferències "Dones i música"

Tots els dimecres, del 23 de gener al 27 de febrer de 2013, a les 18:00 hores
Saló d'Actes de la Residència d'Investigadors del CSIC-Generalitat de Catalunya (C / Hospital, 64)


Presentació
La història de la música que coneixem és en gran part una història sense dones i, per tant, parcial, incompleta, no pas real. Tot i que des del segle XX moltes dones han aconseguit fama com a compositores, intèrprets o directores, el gran públic, i fins i tot els aficionats i aficionades musicals més entusiastes, trobarien difícil poder citar algunes dones músiques d’èpoques passades. I és que no en sabem gairebé res. La història musical de les dones està, en gran mesura, per fer, la qual cosa implica que ha de repensar-se i refer-se la història de la música en general, també amb (i sense excloure’n) les dones. En aquest cicle de conferències s’oferiran reflexions sobre alguns aspectes relacionats amb les dones i la música: com s’ha tractat el tema en la historiografia, quines peculiaritats i potencials té l’activitat musical de les dones, i com s’ha manifestat aquesta activitat musical a les corts reials del Renaixement, a la vida quotidiana d’aquella època (de vegades reflectida en les prohibicions de la Inquisició), als convents dels segles XVI al XVIII, i a les coples de les tonadilleras dels segles XX i XXI.

Dones i música
Programa

23 de gener
“Les dones i la música: una contribució diferent, una història pròpia”
Dra. Pilar Ramos (Professora Titular, Universitat de La Rioja)
30 de gener
“Música i dones a les corts reials del Renaixement”
Dra. Tess Knighton (Professora d’Investigació ICREA, Institució Milà i Fontanals/CSIC, Barcelona)
6 de febrer
“Dones, música i Inquisició”
Dra. Ascensión Mazuela-Anguita (Investigadora del Grup “Música, patrimoni i societat”, Institució Milà i Fontanals/CSIC, Barcelona)
13 de febrer
“¿Cants d’àngels o de sirenes? La música als convents femenins (1500-1800) i la seva projecció social”
Dra. María Gembero-Ustárroz (Científica Titular, Institució Milà i Fontanals/CSIC, Barcelona)

20 de febrer
“El bagul de la Piquer: memòria sentimental i lectures de gènere en la copla”
Dra. Silvia Martínez (Professora, ESMUC/Universitat Autònoma de Barcelona)

27 de febrer
“Dones i música: el capital eròtic a escena”
Dr. Josep Martí (Investigador Científic, Institució Milà i Fontanals/CSIC, Barcelona)

Organitza: Residència d’Investigadors del CSIC-Generalitat de Catalunya
Colaboren: Institució Milà i Fontanals del CSIC, Sublínia d’Investigació “Música i societat”; Grup
d’Investigació “Música, patrimoni i societat” de la Generalitat de Catalunya
Coordina: Dra. María Gembero-Ustárroz (Institució Milà i Fontanals - CSIC)

Més Informació:   http://www.residencia-investigadors.es/cont/activitats/destacades_inici_cat.php?idField=545&table=activitats&idActivitatOrigen=545
El cicle s'inaugurarà el proper dimecres 23 de gener, amb la conferència de Pilar Ramos (Universitat de la Rioja) titulada "Les dones i la música: una contribució diferent, una història pròpia "

La Mandarina de Newton i la Residència d’Investigadors

Inici dels tallers de la segona edició de “TalentLab. Co-crear continguts científics amb el públic” amb el taller, “Tecnologies del passat”, que tindrà lloc el proper dia 23 de gener de les 16 a les 20h a la Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya). El taller està organitzat conjuntament per la Delegació del CSIC a Catalunya, la Institució Milà i Fontanals, la Mandarina de Newton i la Residència d’Investigadors i girarà al voltant de la recerca en arqueologia i, seguint el fil conductor tecnològic d’aquesta segona edició del projecte, se centrarà en les tecnologies del passat:


Tecnologies del passat. projecte TalentLab
Taller participatiu amb professors i investigadors

Organitza: Delegació del CSIC a Catalunya, amb la col·laboració de la Institució Milà i Fontanals
La Mandarina de Newton i la Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya)

Data: 23 de gener

Lloc: Residència d’Investigadors (c/ Hospital, 64. Barcelona)

Hora: 16-20h

Més informació:  www.talentlab.csic.es



Punt de partida de taller:
Investigar les formes de vida dels primers grups humans segueix sent font de noves dades i proporcionant fascinants debats. Aquesta recerca implica parlar de tecnologies i de canvis socials. Per exemple, en relació amb la transició entre les últimes societats de caçadors-recol·lectors a les societats agricultores i ramaderes en el Pròxim Orient fa 10.000 anys.  La tecnologia és per als arqueòlegs objecte i subjecte d’estudi: des de les primeres eines, que van servir per transformar el medi i la matèria a voluntat, a la sofisticada tecnologia (genètica, espacial, etc.) que, entre d’altres, s’utilitza per estudiar el propi passat de les cultures humanes. També es poden inscriure sota el prisma tecnològic els jaciments arqueològics que es troben en situació de guerra, la qual cosa afecta el seu estudi o, fins i tot, la seva pervivència.

Sobre el projecte:
TalentLab pretén implicar a diferents instituts del CSIC en el projecte i per això més enllà de les línies de recerca cerca un fil conductor que els enllaci de manera transversal. En aquesta segona edició el fil conductor té a veure amb el paper alhora constructor i destructor de la tecnologia. El projecte es desenvolupa a través d’una sèrie de tallers participatius que ofereixen un espai on diferents comunitats estableixen noves maneres de relacionar-se i de compartir coneixement. L’objectiu concret de cada taller és produir un recurs educatiu de manera col·laborativa.

divendres, 18 de gener del 2013

Nou llibre de Lluís Calvo: "El CSIC en Cataluña (1942-2012): siete décadas de investigación científica"




Esta obra presenta una amplia panorámica de la actividad científica del CSIC en Cataluña desde la creación de su Delegación en Barcelona en 1942. A lo largo de siete décadas, el CSIC se ha consolidado como una activo agente del sistema de investigación, desarrollo e innovación en estrecha colaboración con la Generalitat de Catalunya, las universidades, las empresas y la sociedad catalana


Luis Calvo es Investigador del Consejo de Investigaciones Científicas (CSIC), y Director de la Institución "Milà i Fontanals" (FMI), el Centro de Investigación de Humanidades del CSIC en Cataluña. Es director de la Revista de Etnología de Cataluña (Barcelona) (desde 1992) y miembro del Consejo Asesor de revistas como Revista de Dialectología y Tradiciones Populares (Madrid).


Sumario
Presentación, Emilio Lora-Tamayo D’Ocon.- El CSIC i la ciencia a Catalunya (1942-2012), Lluís Calvo Calvo.- Medio siglo del CSIC en Cataluña, Jaume Josa Llorca.- La delegación del CSIC vista por sus protagonistas.- Josefina Castellví, Carles Miravitlles y Francesc Artigas, Joan Albaigés, Joan M. Esteban y Jaume Josa Llorca.- Aproximaciones a la historia de la investigación científica del CSIC en Cataluña, Josefina Mutgé Vives, Pere Puigdomènech, Francesc Camps Diez, Pere Anadón i Montserrat Torné, Josep Maria Montserrat Martí i Alfonso Susanna de la Serna, Carles Bas, Joan M. Esteban, Francesc  Serra Mestres, Rafael Rodriguez Clemente, Francesc Esteva y Jordi Isern.


dijous, 17 de gener del 2013

"Després de la fi del món: ciència i literatura en el boom actual de les distopies"


6 de març de 2013 - Hora: 19h

"Després de la fi del món: ciència i literatura en el boom actual de les distopies"
Ricard Ruiz Garzón. Escritor, periodista i professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Lloc: Biblioteca de la Sagrada Familia. c/ Provença, 480. Barcelona.

Com ja va passar entre 1984 i 2001, dues grans dates per a la ciència ficció, l'època actual està vivint una important revifada del gènere de la distopia. Aquest cop, però, l'efecte mil·lenarista no hi té res a veure. El boom actual, amb èxits com 'La carretera', 'Els jocs de la fam' o fins i tot el 'Fin' de David Monteagudo, s'assembla més al dels grans clàssics (Bradbury, Orwell, Huxley) i prové de la desconfiança envers el nostre present i, òbviament, el nostre futur. Ara bé, quina base científica tenen les distopies en general i el boom actual en particular? A banda dels maies i la crisi, hi ha un origen plausible en aquest allau de literatura post-apocal·líptica? Ens n'hem de refiar, de les prediccions del que passarà en acabar-se el món? Doncs, segurament, de més de les que pensem...

Xerrades inspiradores al voltant la ciència i la literatura.
INSPIRACIENCIA. III Concurs de Relats d’Inspiració Científica
És una iniciativa de la Unitat de Cultura Científica de la Delegació del CSIC a Catalunya i l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC)
ORGANITZA:  ICMAB-Institut de Ciències Materials de Barcelona - FECYT-Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - CSIC-Consejo Superior de Investigaciones Científicas

Ficció científica o l’art de construir ponts entre dos mons


13 de febrer de 2013 - Hora: 19h

"Ficció científica o l’art de construir ponts entre dos mons"
Daniel Closa. Científic titular de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (CSIC)

Lloc: Biblioteca de la Sagrada Familia. c/ Provença, 480. Barcelona.

La divisió entre ciències i lletres tan marcada que vivim és un dels grans efectes secundaris indesitjables del sistema educatiu. Aquest és un fet criticat des de fa molts anys tant des del camp de les humanitats com per part dels científics. En aquest sentit, l’escriptura de ficció científica representa un punt d’unió entre aquests dos mons que ens permet desfer alguns tòpics. Hi ha científics que sí que saben escriure, i també hi ha escriptors que veuen en la ciència una font d’inspiració perfectament vàlida.

Xerrades inspiradores al voltant la ciència i la literatura.
INSPIRACIENCIA. III Concurs de Relats d’Inspiració Científica
És una iniciativa de la Unitat de Cultura Científica de la Delegació del CSIC a Catalunya i l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC)
ORGANITZA:  ICMAB-Institut de Ciències Materials de Barcelona - FECYT-Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - CSIC-Consejo Superior de Investigaciones Científicas

dimecres, 16 de gener del 2013

La ciència de la ciència ficció. El cas d’H.G. Wells

Inici del cicle: Passats, presents i futurs de la ciència a la literatura que s’organitza en el marc del certamen Inspiraciència (www.inspiraciencia.es). El cicle vol explorar els temps en els que conflueixen la ciència i la literatura i oferir diferents perspectives de la relació entre aquestes dues activitats de la creativitat humana a través de les diverses xerrades programades que tindran lloc a diferents ciutats, mentre el certamen sigui obert. La xerrada encarregada d’obrir el cicle fa una mirada al passat per conèixer “La ciència de la ciència ficció. El cas d’H.G. Wells”, a càrrec de l’historiador de la ciència, Pasqual Bernat i tindrà lloc el proper dia 22 de gener a la Biblioteca de la Sagrada Familia a les 19h:


La ciència de la ciència ficció. El cas d’H.G. Wells
Cicle: Passats, presents i futurs de la ciència a la literatura. projecte Inspiraciència

A càrrec: Pasqual Bernat (SCHCT i CEHIC)

Organitza: Unitat de Cultura Científica del CSIC a Catalunya i Institut de Ciència de Materials de Barcelona

Amb la col·laboració: Biblioteques de Barcelona, Escola d’Escritptura de l’Ateneu Barcelonès,
Editorial Galaxia i Escuela de Escritores

Patrocina: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT)

Data: 22 de gener


Lloc: Biblioteca de la Sagrada Familia. (c/provença, 480)

Hora: 19h

“El mito de Atapuerca”

Pedres i ossos als Col·loquis de la SCHCT
Dijous 17 de gener:
 “El mito de Atapuerca”
a càrrec d'Oliver Hochadel
 Dins el cicle:
 "La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l'Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia"
 Institut d'Estudis Catalans (C/Carme 47, 08001 Barcelona) a les 19:00h.
“Atapuerca” ha pasado de ser un nombre casi desconocido a adquirir una resonancia triunfal: las excavaciones desarrolladas en esa sierra burgalesa pueden presumir de haber encontrado la mayor acumulación mundial de fósiles de homínidos, y entre sus logros más relevantes se cuentan el “europeo” más antiguo, el primer acto de canibalismo o el primer regalo fúnebre del que hay noticia.
Los responsables científicos del proyecto han levantado alrededor del yacimiento una industria de popularización del conocimiento que incluye decenas de libros de divulgación, documentales televisivos, exposiciones itinerantes, un parque arqueológico y su propio Museo de la Evolución Humana, todo ello flanqueado por una constante presencia, muy bien calculada y pautada, en los medios de comunicación españoles. En la esfera pública, Atapuerca fue etiquetado desde el principio como proyecto muy “español” y se convirtió en paradigma desde el que demoler las viejas acusaciones sobre el atraso de la ciencia nacional. Ese contexto, y no solo la antigüedad e importancia de los fósiles, explica que la Sima de los Huesos se haya convertido en el nuevo origen de la historia de España.
Oliver Hochadel es historiador de la ciencia y científico titular de la Institució Milà i Fontanals del CSIC. Se interesa sobretodo por la relación entre la ciencia y sus públicos en contextos históricos diferentes como por ejemplo la electricidad en el siglo XVIII o los parques zoológicos en el siglo XIX. Más recientemente se ha concentrado en la historia de la paleoantropología. En febrero va a salir su libro “El mito de Atapuerca” (Edicions UAB).
El cicle està coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Autònoma de Barcelona - CEHIC) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals. Més informació sobre el cicle i properes sessions a: http://blocs.iec.cat/arban/2009/09/21/1928/

dilluns, 7 de gener del 2013

Trazos de la existencia de una "opinión pública" en la Castilla del siglo XV

Dilluns, dia 14 de gener, a les 12:00:  dintre de la Taula de debat organitzada pel Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona):

Conferència
Trazos de la existencia de una "opinión pública" en la Castilla del siglo XV
Dra. María Isabel del Val Valdivieso (Universidad de Valladolid) 



La sessió tindrà lloc a la Sala d’actes de la Delegació del CSIC a Catalunya (c/ Egipcíaques, 15, Barcelona).

Organitza: 
Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona)
Línia estratègica: El Mediterrani: espais d’intercanvis i relacions de poder
Sublínia:  Fiscalitat i finances públiques en la gènesi de l’Estat Modern: el cas de la Corona d’Aragó