dimarts, 8 de març del 2016

El encuentro de las medicinas maya y española en la península de Yucatán del periodo colonial



SEMINARI
El encuentro de las medicinas maya y española en
la península de Yucatán del periodo colonial


Mónica Chávez Guzmán
Unidad de Ciencias Sociales-CIR, Universidad Autónoma de Yucatán, Mérida, México*

Divendres 18 de març de 2016  12.00h
Lloc: Aula de seminaris (1er pis) IMF-CSIC
c/ Egipcíaques, 15. 08001 Barcelona

ENTRADA LLIURE

Coordina: Jon Arrizabalaga (IMF-CSIC)
Activitat organitzada pel Grup d’Història de la Ciència, Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona)


* La Dra. Mònica Chávez Guzmán, professora-investigadora de la Unitat de Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Yucatán (UAY), es va llicenciar en biologia (etnobotànica) a la UAM i va cursar els seus estudis de postgrau a la UAY i la UNAM, centrats en la etnohistòria dels recursos naturals en les cultures mesoamericanas, particularment els medicinals. Per comprendre les teràpies medicinals dels maies de la península de Yucatán en el període colonial ha realitzat estudis sobre la percepció del cos, la salut, la malaltia, la mort, i l'entorn en el qual laboraron els metges indígenes, amb l'anàlisi de les perspectives i influències europees i africanes arribades a la regió. Dins de les seves publicacions al voltant de la medicina es troba el llibre: Cos, malaltia i medicina a la cosmologia maia del Yucatán colonial (Mèxic, CEPHCIS-UNAM, 2013). 

Resum: A l'arribada dels europeus a la península de Yucatán, es va presentar el conegut intercanvi de coneixements i recursos medicinals. En documents escrits pels indígenes en llengua maia amb caràcters llatins, com alguns dels famosos llibres del Chilam Balam elaborats al segle XVIII que recopilen escrits de diverses etapes del període colonial, amb diversos aspectes de la seva cultura, trobem traduccions de seccions de populars textos europeus del segle XVI, i tractats de medicina, que inclouen interessants adaptacions a la cosmovisió maia, i ens parlen dels seus amplis coneixements astronòmics, dels cicles de la natura i de les seves aplicacions per a la prevenció i el remei de les malalties. Així podem percebre dins la mateixa informació dels almanacs, acords amb el zodíac europeu amb la influència dels astres sobre el cos humà, les recomanacions per a l'aplicació de sagnies, purgues i ventoses, el contrast d'alguns aspectes de les maneres de percebre el cos, la salut i l'alleujament dels mals, des de la perspectiva maia i l'espanyola. Aquesta informació es complementa amb els vocabularis en maia-espanyol, les relacions i els receptaris medicinals elaborats pels europeus, i ens permeten conèixer el panorama general de les assimilacions, adaptacions, reelaboracions, i desencontres dels maies amb la cultura estrangera, acompanyada també per la influència africana dels esclaus portats a la regió a partir de la conquesta.

dimecres, 2 de març del 2016

Sisena sessió del XIV Seminari d’Estudis Doctorals 2015-2016


Sisena sessió del XIV Seminari d’Estudis Doctorals 2015-2016
---
 Dimecres, 9 de març de 2016 - 16:00h
Aula gran de seminaris (1a planta)
---
 Comer con clase. Cerámica, moda y consumo en la Valencia medieval (1280s-1348) 
Luis Almenar (Universitat de València)
------
Diferenciació social en la Catalunya Baixmedieval a través dels inventaris post-mortem: l’exemple dels objectes de cuina i menjar de la petita vila d’Amer (1385-1410)
 
Aina Palarea (Universitat de Girona)

Lloc: l’Aula gran de seminaris de la Institució Milà i Fontanals – CSIC 
(Barcelona, c/ de les Egipcíaques, 15)


Organitzat pel Seminari d’Estudis Medievals del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona), amb la col·laboració de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), del Doctorat en Cultures Medievals i del Màster en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona, i d’ARDIT. 
 
 Coordinació i informació:
Pol Junyent Molins (IMF-CSIC)
Marta Manso Rubio (IMF-CSIC/UB)
Marta Punsola Munárriz (IMF-CSIC)
estudismedievals@imf.csic.es







 

dilluns, 29 de febrer del 2016

Cicle Cinema i Prehistòria: ciència i ficció dels nostres orígens (II part): 10,000 BC, de Roland Emmerich (2008) - Ponent: Juan Gibaja (IMF - CSIC)

Cicle Cinema i Prehistòria: ciència i ficció dels nostres orígens (II part) 

 De l'1 de març al 19 d'abril 2016

 Organitza: Àrea d'Història de la Ciència (UAB)
Coordinen: Oliver Hochadel (IMF-CSIC) i Carlos Tabernero (CEHIC-UAB)


Aquest cicle arriba a la seva segona part. es projectaran tres films sobre la història que ens ajudaran a visualitzar el que no podem veure si només ens fixem en les restes materials, en les pedres i els ossos.

Dimarts 1 de març, a les 11.00 h.:   
10,000 BC, de Roland Emmerich (2008)

Ponent: Juan Gibaja (IMF - CSIC)


 Cinema UAB/Cultura en viu. Entrada lliure

En una època prehistòrica se’ns mostra el viatge d'un jove caçador de mamuts a través d'un territori desconegut per assegurar el futur de la seva tribu.

10,000 BC (Roland Emmerich, 2008)
Duració: 109 minuts
País: Estats Units
Gènere: Aventures, prehistòria


Més informació: 


  

Las herejías medievales en la historiografía antitrinitaria de finales del siglo XVII



Divendres, dia 4 de març, a les 12:00h, se celebrarà la taula de debat, organitzada pel Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona), en què el Dr. Pablo Toribio Pérez (Universidad de Sevilla) impartirà la conferència titulada Las herejías medievales en la historiografía antitrinitaria de finales del siglo XVII.

La sessió tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya (c/ de les Egipcíaques, 15, Barcelona).

  Barcelona, divendres 4 de març de 2016, 12:00h. 
Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya
Institució Milà i Fontanals - CSIC (c/ de les Egipcíaques, 15 - 08001 Barcelona)
Tel. 93 442 3489 estudismedievals@imf.csic.es

Organitza:
Projecte de recerca: “Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (GMLC)” 
(PUAI1985-QUETGLAS-2015-2017) 

Col·labora: 
Grup de Recerca Consolidat “Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae” 
(2014SGR929)
Departament de Ciències Històriques - Estudis Medievals
Grup de recerca “El Mediterrani i la Corona d’Aragó a l’edat mitjana: història,
llengua i cultura”

dijous, 25 de febrer del 2016

Publicació de: "Las mujeres y la transmisión del repertorio andaluz en el Fondo de Música Tradicional del CSIC-IMF (1945-1960)"



Ens plau presentar-vos la publicació del llibre "Las mujeres y la transmisión del repertorio andaluz en el Fondo de Música Tradicional del CSIC-IMF (1945-1960)", fruït del treball d'investigació d'Ascensión Mazuela-Anguita
 


Aquest treball presenta els resultats del projecte d'investigació "Las mujeres y la transmisión del repertorio andaluz en el Fondo de Música Tradicional del CSIC-IMF (1945-1960)", guanyador de la XX Beca d'Investigació en Folklore de CIOFF-INAEM 2012. La realització d'aquest projecte ha suposat la catalogació, digitalització i difusió a través de la base de dades línia <http://música tradicional.eu> d'una selecció de més de 1.000 peces recollides a Andalusia entre 1945 i 1960 durant les anomenades "Misiones Folklóricas" de l'Institut Espanyol de Musicologia i que ara formen part del Fons de Música Tradicional de la Institució Milà i Fontanals (CSIC-FMI) a Barcelona. Destaca també l'anàlisi del paper predominant exercit per les dones en la transmissió d'aquest repertori tradicional andalús.

dilluns, 22 de febrer del 2016

The Barbarian Skull: Nineteenth-Century Debates on French Ancestry



SEMINARI
The Barbarian Skull: Nineteenth-Century Debates on French Ancestry
Bonnie Effros (University of Florida)

Divendres 26 de febrer de 2016  12.00h

Aula de seminaris (1er pis) IMF-CSIC
c/ Egipcíaques, 15. 08001 Barcelona
Coordinen: Oliver Hochadel (IMF-CSIC)  i Margarita Díaz-Andreu (UB)
Actividad organizada por el Grupo de Historia de la Ciencia,   Institución Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona)
Bonnie Effros is a Professor of History and the Rothman Chair and Director of the Center for the Humanities and the Public Sphere at the University of Florida, and currently a visiting scholar at the Centre des études supérieures de la civilisation médiévale at the Université de Poitiers (2015-2016). She is the author of four books, three on funerary ritual in early medieval Gaul, and the most recent on the history of French archaeology: Uncovering the Germanic Past: Merovingian Archaeology in France, 1830-1914 (Oxford University Press, 2012). She is currently writing a monograph on French colonial archaeology entitled Incidental Archaeologists: French Officers and the (Re)discovery of Roman North Africa, 1830-1870 (Cornell University Press).
 
Abstract: By the mid-nineteenth century, a new generation of scientists adopted what they characterized as a more objective scientific approach that harnessed empirical data gathered for this purpose. Led in Paris by Paul Broca, a neurologist and polygenist, advocates of the discipline of physical anthropology embraced a narrowly focused field that excluded many of the contributions of better-established disciplines like linguistics, phrenology, and ethnology. Armed with statistical methodologies from the biological sciences, they moved from the tradition of measuring the impact of environment on cultures and civilizations to identifying physiological features as the determining factor in human difference. This change represented a victory, at least temporarily, of quantifiable biological measurements over more abstract hypotheses about the impact of environmental, lifestyle, and migratory factors on human society. However, the broader historical implication of the scientific “turn” in anthropology was that from this point forward debate among archaeologists just as historians was grounded upon race as an allegedly immutable characteristic of identity. Offering two case studies from this period, that of early medieval gentes like the Franks whose remains were thought to be found across France, and that of the prehistoric peoples who inhabited the French colony of Algeria, I will demonstrate the impact of national and colonial ideology on the methods and conclusions drawn by physical anthropologists in Paris during the late nineteenth century.

"GRAFFITIS"



Dinsde del XI Cicle de Converses al Raval: "Tal como som, tal com érem"  

25 febrer 2016: 

"GRAFFITIS"
 Lloc: Residència d'Investigadors-CSIC) a les 6 de la tarda.



Organitza: Departament d'Arqueologia i Antropologia - IMF-CSIC

 GRAFFITIS:  Son art?  Qui ho fa?  Comuniquen res?  Embruten parets?

Amb: Roc Black Block (artista graffiter, Silvia Noguer (MACBA), Jordi Esteve (professor de Prehistòria), Josep Martí (antropòleg-IMF), Cristian Pacha (Casal d'Infants), Xavier Olivella (Insttut Paisatge Urbà) i tot el públic,

Assumpció Vila i Mitjà, arqueòlogas a la IMF-CSIC, conduirà el diàleg.