Cicle temàtic: Pedres i ossos als Col·loquis de la SCHCT
PEDRES
I OSSOS. “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la
història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”. 30/10/2012-14/03/2013.
IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell
(Universitat Pompeu Fabra) i Oliver Hochadel (Institució Milà i
Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.
No és casual que una de les pel·lícules
més taquilleres de la història tingui per protagonista Indiana Jones, un
Arqueòleg. La cerca dels nostres orígens, l’estudi de civilitzacions
antigues i dels vestigis que ens han deixat els nostres avantpassats, ha
despertat sempre un gran interès. Qui som, d’on venim, són qüestions
que toquen punts profunds d’identitat personal, social, cultural,
religiosa, nacional… D’aquí neix una relació, més estreta que en altres
àmbits del coneixement, entre les ciències que se n’ocupen i l’esfera
pública. Una relació peculiar que pot permetre analitzar l’arqueologia,
la paleontologia i la paleoantropologia des de noves perspectives.
Aquest és l’objectiu del cicle que recull tres aproximacions diferents
sota aquesta hipòtesi: a través de la cultura popular que s’ha generat
al voltant d’aquestes disciplines, de la seva relació amb els mitjans de
comunicació i, per últim, del seu rol en la construcció dels
estats-nació.
Admiració, curiositat, misteri i por
s’han barrejat en la construcció d’un imaginari popular que ha donat
lloc a variades creacions culturals: les novel·les de Verne, els
documentals sobre l’origen de l’home i els grans faraons, la dinomania
recurrent o l’arqueòleg del fuet, en són només alguns exemples.
Televisió, Cinema, Literatura… les mostres de cultura inspirada en
aquestes ciències són moltes, i analitzar-les ens pot proporcionar
informació molt valuosa per aprofundir en el coneixement històric
d’aquestes disciplines. Preguntes com quina és la visió popular que se’n
desprèn, de quina manera són presentats els resultats obtinguts pels
científics o quina és la postura adoptada davant les troballes
controvertides poden constituir noves eines per generar una història més
completa d’aquestes ciències.
A més, aquesta dimensió popular porta les
paleociències a ser de les més presents en els mitjans de comunicació,
on han aconseguit sovint titulars de portada. Premsa i televisió s’han
fet ressò de descobriments i controvèrsies i, fins i tot, han esdevingut
el camp de batalla de rivals científics, el fòrum on defensar o
desacreditar idees del si de la disciplina saltant-se el procediment de
publicació científica. Ha estat un ús recíproc: els periodistes han
“utilitzat” els científics en busca de titulars d’impacte però, a la
vegada, els científics han recorregut també als periodistes en busca
d’una projecció pública per aconseguir finançament. Això ens porta a
preguntar-nos pel paper d’aquests mitjans en l’epistemologia d’aquestes
ciències, en la seva influència en els processos de validació de
coneixement científic, i fins a quin punt tenen capacitat per
modelar-les.
D’altra banda, la seva resposta a
preguntes com qui som i d’on venim les vincula a qüestions d’identitat
col·lectiva, raó per la qual les seves troballes s’han utilitzat i
s’utilitzen encara com a elements de creació, cohesió i reafirmació de
l’estat-nació. Aquesta vinculació és molt profunda en aquestes ciències:
l’avidesa per trobar l’ancestre més antic en el propi territori ha
provocat conclusions precipitades, fraus, rebuig de teories… I les
restes trobades han estat utilitzades com a inicis d’històries
nacionals. Aquest cicle pretén analitzar fins a quin punt aquesta
vinculació pot haver jugat un paper en el desenvolupament d’aquestes
ciències, com hi han influït els discursos nacionalistes i quina ha
estat la postura adoptada pels científics en aquesta versió més política
i ideològica del seu treball.
La paleontologia, l’arqueologia i,
sobretot, la paleoantropologia, son ciències relativament joves i la
seva història encara és terra poc explorada. Proposem aquest cicle com a
una oportunitat per discutir i establir línies historiogràfiques
interessants per continuar treballant en aquest camp de la història de
la ciència i on el públic general es trobarà amb l’anàlisi d’imatges i
discursos científics que li seran plenament familiars.
2.1.
Cornelius Holtorf (Linnaeus University, Kalmar): “From Las Vegas to the
Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture”. Institut d’Estudis
Catalans, Barcelona, 30/10/2012, 19:00.
2.2. Miquel Carandell (CEHIC-UAB): “Una dimensió diferent: la controvèrsia pública de l’Home d’Orce”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 29/11/2012, 19:00.
2.3. Margarita Díaz-Andreu (UB): “Arqueologia y Sociedad – una relación de pareja”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 13/12/2012, 19:00.
2.4. Oliver
Hochadel (IMF-CSIC): “Hacer una montaña mágica (presentación del libro
sobre el proyecto de Atapuerca)”. Institut d’Estudis Catalans,
Barcelona, 17/01/2012, 19:00.
2.5. Carlos
Tabernero (CEHIC-UAB): “Caos, orden y dinosaurios: las ciencias de
Jurassic Park”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 14/02/2013,
19:00.
2.6. José
Luis Sanz (Universidad Autónoma de Madrid): “La Mitología de los
Dinosaurios”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 14/03/2013, 19:00.
http://blocs.iec.cat/arban/2009/09/21/1928/
