L'Investigador Oliver Hochadel, que actualment traballa a la Institució Mila i Fontanals del CSIC, acaba de publicar "El mito de Atapuerca: Orígenes, ciencia , divulgación".
«Atapuerca» ha passat de ser un nom gairebé desconegut a adquirir una ressonància triomfal: les excavacions desenvolupades en aquesta serra burgalesa poden presumir d'haver trobat la major acumulació mundial elements fòssils d'homínids, i entre els seus èxits més rellevants hi ha el "europeu" més antic, el primer acte de canibalisme o el primer regal fúnebre del qual hi ha notícia.
Els responsables científics del projecte han aixecat al voltant del jaciment una indústria de popularització del coneixement que inclou desenes de llibres de divulgació, documentals televisius, exposicions itineraris rants, un parc arqueològic i el seu propi "Museo de la Evolución Humana" a Burgos, tot això flanquejat per una constant presència, molt ben calculada i pautada, en els mitjans de comunicació espanyols. En l'esfera pública, Atapuerca va ser etiquetat des del principi com un projecte molt "espanyol" i es va convertir en paradigma des del qual demolir les velles acusacions sobre l'endarreriment de la ciència nacional. Aquest context, i no només la antiguitat i importància dels fòssils, explica que la "Sima de los Huesos" s'hagi convertit en el nou origen de la història d'Espanya.
El cas d'Atapuerca, així, constitueix un exemple únic i fascinant de l'ús que es pot conferir a la popularització de la ciència. Aquest llibre, amb un coneixement molt detallat de la història de les excavacions i de la seva rellevància científica, un rigorós plantejament de fons i una amenitat na narrativa fora del comú, ens explica la forja d'aquesta nova "muntanya màgica" i ens ajuda a comprendre els mecanismes que mouen al saber científic -i alguns dels seus integrants- darrere d'un reconeixement generalitzat.
Enllaç al catàleg del CSIC
Els responsables científics del projecte han aixecat al voltant del jaciment una indústria de popularització del coneixement que inclou desenes de llibres de divulgació, documentals televisius, exposicions itineraris rants, un parc arqueològic i el seu propi "Museo de la Evolución Humana" a Burgos, tot això flanquejat per una constant presència, molt ben calculada i pautada, en els mitjans de comunicació espanyols. En l'esfera pública, Atapuerca va ser etiquetat des del principi com un projecte molt "espanyol" i es va convertir en paradigma des del qual demolir les velles acusacions sobre l'endarreriment de la ciència nacional. Aquest context, i no només la antiguitat i importància dels fòssils, explica que la "Sima de los Huesos" s'hagi convertit en el nou origen de la història d'Espanya.
El cas d'Atapuerca, així, constitueix un exemple únic i fascinant de l'ús que es pot conferir a la popularització de la ciència. Aquest llibre, amb un coneixement molt detallat de la història de les excavacions i de la seva rellevància científica, un rigorós plantejament de fons i una amenitat na narrativa fora del comú, ens explica la forja d'aquesta nova "muntanya màgica" i ens ajuda a comprendre els mecanismes que mouen al saber científic -i alguns dels seus integrants- darrere d'un reconeixement generalitzat.
Enllaç al catàleg del CSIC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada