dimarts, 1 d’abril del 2014

“Per la Ciència i per la Pàtria”: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925



Secció de ciència i tecnologia de l'Ateneu Barcelonès:

Dijous 3 d'abril 19,30 h.:
 “Per la Ciència i per la Pàtria”: catalanisme i ciències naturals del 1892 al 1925
José Pardo-Tomás, Institució “Milà i Fontanals”, CSIC
Els historiadors han estudiat en profunditat la interacció entre la ciència per un costat, i la construcció-invenció-imaginació de les nacions europees modernes per l’altre. Però no se sap molt sobre com es va desenvolupar aquesta interacció a les anomenades “perifèries europees”, entre les quals cal incloure Catalunya i Espanya. A Catalunya, els metges van ser un dels col·lectius més actius en la coproducció d’imaginaris, discursos i institucions en torn al programa polític del catalanisme, des de la seva formulació amb les Bases de Manresa (1892) fins a la fi de la Mancomunitat de Catalunya (1925), per posar dues fites. Però també altres grups relacionats amb la ciència van participar en aquest procés. En aquesta xerrada, explorarem en particular el paper dels naturalistes. A partir de posicions majoritàriament conservadores i catòliques, els naturalistes van participar al procés de coproducció mitjançant discursos, pràctiques, representacions i institucions com la Institució Catalana d’Història Natural i el Museu de Ciències Naturals. 
     L'acte és l'estrena del nou cicle: 
Científics amb bandera. Ciència i nacionalisme a Catalunya i Espanya:
Flora autòctona, ancestres comuns, instituts nacionals...: són moltes les maneres amb les quals el coneixement científic ha participat -i participa- en reforçar l’adhesió de la societat a projectes polítics de caire nacionalista. En aquest cicle, analitzem tres moments en els quals s’ha donat aquesta intersecció a la història de Catalunya i d’Espanya: el naturalisme català de principis del segle XX, la ciència sota la dictadura de Franco, i la paleontologia després de la transició. Explorarem els mecanismes amb els quals el coneixement científic es modula socialment per posar-lo al servei de projectes patriòtics, com actuen els científics que s’adhereixen a aquests programes i els que prioritzen altres valors, com es divideixen segons les seves respectives fidelitats, o com articulen identitats múltiples.
Coordinat per Oliver Hochadel (IMF-CSIC) i Michele Catanzaro (ponent de ciència Ateneu Barcelonès)
Organitzat en col·laboració amb el IMF-CSIC.
Següents actes:
    Dijous 8 de maig:
Els àtoms de Franco: física, cultura i política a Espanya sota la dictadura
Xavier Roqué - Centre d'Història de la Ciència (CEHIC), Universitat Autònoma de Barcelona

    Dijous 12 de juny:
La montaña mágica de Atapuerca: el “tardo triunfo” de la ciencia española
Oliver Hochadel, Institució “Milà i Fontanals”, CSIC
Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada