Presentació del llibre: "Cataluña en la era de las navegaciones. La
participación catalana en la primera economía atlántica (c.1470-1540)",
d’Iván Armenteros Martínez, guanyador de la VII Beca de Recerca Ernest
Lluch.
L'acte se celebrarà el proper dijous 10 de gener de 2013 a les 19.00h,
al Museu d’Història de Catalunya (Plaça Pau Vila 3, Barcelona).
En el
marc d’aquest acte també es farà públic l’atorgament de la VIII Beca de
Recerca Ernest Lluch.
Més informació: Atorgament de la VIII beca de recerca de la Fundació Ernest Lluch
divendres, 28 de desembre del 2012
dimecres, 12 de desembre del 2012
"L’elaboració d’un inventari de les obres de ficció sentimental catalana del s. XV"
"L’elaboració d’un inventari de les obres de ficció sentimental catalana del s. XV"
Sessió serà impartida per la doctoranda Gemma Pellissa (Universitat de Barcelona)
El proper dilluns dia 17 de desembre, a les 16h., se celebrarà la tercera sessió del Seminari d’Estudis Doctorals del curs 2012-13, organitzat pel Seminari d’Estudis Medievals del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona) i l’Associació de Recerca i Difusió InTerdisciplinària en Cultures Medievals (ARDIT), amb
el suport de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) i el
màster en Cultures Medievals de la UB.
L'objectiu de la ponència és presentar una proposta de cens de les obres que formen part de l'anomenada ficció sentimental catalana, que ha de servir com a punt de partida per a la caracterització i delimitació cronològica d'aquesta moda literària en la literatura catalana medieval. A més, resseguirem els pocs estudis que han tractat aquest tema en les lletres catalanes i debatrem els problemes que suposa l'elaboració del cens: la inclusió o no de les traduccions, la frontera entre els textos en prosa i les obres en vers, les diferències entre versions d'una mateixa història, els suposats precedents, els autors bilingües, les composicions parcialment sentimentals i el cas de Les estil·lades i amoroses lletres (s. XVI) com a paròdia i culminació de la ficció sentimental catalana.
Lloc: Aula de seminaris de la Institució Milà i Fontanals – CSIC (Barcelona, c/ Egipcíaques, 15)
COORDINACIÓ I INFORMACIÓ:
Albert Reixach Sala - areixach@imf.csic.es
Araceli Rosillo Luque - araceli.rosillo@gmail.com
Marta Segarrés Gisbert - msegarres@ub.edu
Esther Tello Hernández –etello@imf.csic.es
Albert Reixach Sala - areixach@imf.csic.es
Araceli Rosillo Luque - araceli.rosillo@gmail.com
Marta Segarrés Gisbert - msegarres@ub.edu
Esther Tello Hernández –etello@imf.csic.es
dilluns, 10 de desembre del 2012
"¿A quién pertenece el pasado? Los conflictos de la Arqueología del siglo XXI"
Pedres i ossos als Col· loquis de la SCHCT
Dijous 13 de desembre
"¿A quién pertenece el pasado? Los conflictos de la Arqueología del siglo XXI"
a càrrec de Margarita Díaz-Andreu
Dins el cicle:
"La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l'Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia"
Institut d'Estudis Catalans (C/Carme 47, 08001 Barcelona) a les 19:00h.
En esta charla se analizarán los cambios experimentados en estas últimas décadas sobre a quién pertenecen los vestigios del pasado. Se analizaran varios cambios que se han producido a nivel mundial y en qué medida están afectando o potencialmente pueden afectar a la Arqueología en España.Margarita Díaz-Andreu es una arqueóloga interesada en una diversidad de campos que van desde lo más teórico - la conexión entre identidad y patrimonio - a lo más práctico, centrándose su investigación de campo en el arte rupestre prehistórico. Sobre identidad y arqueología ha escrito varios trabajos entre los que destacan los libros de The Archaeology of Identity (2005), Nationalism and Archaeology (1996, 2001), Excavating Women. A History of Women in European Archaeology (1998), A World History of Archaeology in the Nineteenth Century: Nationalism, Colonialism and the Past (2007) y Archaeological Encounters. Building networks of Spanish and British archaeologists in the 20th century (2012). Tras un extenso periodo como profesora en la Universidad de Durham (1996-2011) desde enero de 2012 se ha incorporado como Profesora de Investigación de ICREA en la Universidad de Barcelona.El cicle està coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Autònoma de Barcelona - CEHIC) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals. Més informació sobre el cicle i properes sessions a: http://blocs.iec.cat/arban/2009/09/21/1928/
Relació compositor-oient i el seu desenvolupament en el “Cycle Nous Autres”
Sessió 2:
Relació compositor-oient i el seu desenvolupament en el “Cycle Nous Autres”
MARIO ROS (compositor)
DIJOUS 20/12/2012 - 16:30 hores Aula 216 - Facultat de Geografia i Història - Universitat de Barcelona
Resum: Un dels aspectes fonamentals en la composició consisteix en com transmetre al públic una idea musical. Al llarg de la història, tant compositors com intèrprets hi han trobat diverses solucions. Podem considerar que allò que és essencial d'una idea musical és el seu contingut expressiu. Ara bé, llenguatge, forma, instrumentació i fins i tot interpretació, també hi tenen quelcom a dir. Però, i el punt de vista de l'oient? És necessari estar familiaritzat amb el llenguatge musical d'una obra per a poder copsar la idea musical? Per a gaudir de l'obra? D'altra banda, quins elements particulars poden ajudar a comprendre una idea musical?
Lectures recomanades:
-Plutarc. La música, introducció i traducció de Joan Silva Barrils. Martorell: Adesiara, 2008.
-Webern, Anton. El camino hacia la nueva música, traducció de José Aníbal Campos. Sant Cugat del Vallès: Nortesur, 2009.
PARTICIPEN: Generalitat de Catalunya : Departament de Cultura - IMF (CSIC) - Universitat de Barcelona
Coordinació: Ascensión Mazuela-Anguita
dimarts, 4 de desembre del 2012
Taula de debat: "Crisi de subproducció, crisi sistèmica... Sobre la natura de les crisis"
Seminari d'Estudis Meidevals.
Taula de Debat:
CRISI DE SUBPRODUCCIÓ, CRISI SISTÈMICA... SOBRE LA NATURA DE LES CRISIS
Josep M. Salrach (Universitat Pompeu Fabra)
Barcelona, dimarts 11 de desembre de 2012, 12:00h
Lloc: Sala d’actes de la Delegació del CSIC a Catalunya
c/ Egipcíaques, 15 - Barcelona
La Delegació del CSIC commemora els seus 70 anys
Barcelona, 3 de desembre de 2012. La Delegació del CSIC a
Catalunya ha celebrat el seu 70 aniversari. L'acte commemoratiu ha estat
presidit per Emilio Lora-Tamayo, president del CSIC, i Andreu
Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat de
Catalunya.
En l'acte, que ha tingut lloc a la Residència d'Investigadors i que ha congregat un centenar de persones, també s'ha rendit homenatge a Jaume Josa Llorca, recentment desaparegut, qui va estar al capdavant de la Delegació entre els anys 1996 i 2000
Una mica d'història:
Fa
70 anys, el 21 de novembre de 1942, es signava la creació d'una
delegació a Barcelona del Consell Superior d'Investigacions Científiques
(CSIC), creat el 1939.
La
Delegació a Barcelona era la primera que es fundava i l'única durant
anys -no va ser fins a 1983 que es va crear la segona, a Andalusia- i va
suposar, de fet, l'inici de les activitats del CSIC a Catalunya. Actualment existeixen 10 delegacions.
Les
activitats del CSIC a Catalunya es van articular, primer, a través de
col·laboracions amb institucions com l'Arxiu Històric Municipal de
Barcelona, la Biblioteca de Catalunya i, sobretot, amb la Universitat de
Barcelona (UB), ja que durant molts anys els investigadors eren també
professors d'aquesta.
A
partir de la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de
la resta d'universitats catalanes, la col·laboració amb aquestes ha
estat i és constant, així com amb moltes altres institucions i empreses
de Catalunya.
Des
de llavors, la presència d'aquesta institució ha crescut fins formar,
actualment, un equip humà d'unes 2.500 persones treballant en 21 centres
de recerca, en 3 centres de serveis i en unitats associades amb
universitats catalanes.
Font: Delegació del CSIC a Catalunya
Més informació:
http://www.dicat.csic.es/new12-03-12-acte-70-anys-cat.htm
http://www.dicat.csic.es/new12-27-11-csic-catalunya-fa-70-anys-cat.htm
dijous, 22 de novembre del 2012
"Linares, villa de por sí y para sí: el precio de la libertad (1564-1566)"
Acaben de publicar-se les Actas I Congreso de Historia de Linares, on es recullen les comunicacions d'aquest Congrés celebrat a Linares entre el 14 i 19 d'abril de 2008.
En aquest llibre, publicat pel Centro de Estudios Linarenses i la Diputación Provincial de Jaén, es recull un treball del nostre investigador Manuel Sánchez Martínez, pertanyent a la Institució Milà i Fontanals (CSIC) de Barcelona, el qual va servir de Ponència Marc del III Nucli Temàtic durant el citat Congrés.
Aquí va un petit resum sobre l'objectiu del treball (1) en paraules del mateix autor:
(1) Manuel Sánchez Martínez. Ponencia Marco: Linares, villa de por sí y para sí: el precio de la libertad (1564-1566). En: I Congreso de Historia de Linares (Linares, abril de 2008). Jaén, 2012. pp. 143-192
En aquest llibre, publicat pel Centro de Estudios Linarenses i la Diputación Provincial de Jaén, es recull un treball del nostre investigador Manuel Sánchez Martínez, pertanyent a la Institució Milà i Fontanals (CSIC) de Barcelona, el qual va servir de Ponència Marc del III Nucli Temàtic durant el citat Congrés.
El objetivo de las páginas que siguen es muy concreto: contribuir a la reconstrucción de la fase final (1564-1566) del complejo proceso a través del cual Linares consiguió el ansiado privilegio de ser villa de por sí y para sí, como se decía en la época. Trataré de aportar algunos datos nuevos o poco conocidos para dar coherencia a los trascendentales sucesos que tuvieron lugar entre enero de 1564, cuando una nutrida representación de linarenses solicitó formalmente a la Corona la exención jurisdiccional de la aldea respecto a Baeza, hasta el día de san Juan de 1566, cuando la flamante villa celebró la llegada del esperado privilegio de Felipe II. En consecuencia, apenas me referiré, más allá de lo estrictamente necesario, a la historia de Linares en la época medieval ni al secular conflicto que enfrentó a la aldea con su capital desde finales del siglo XIII. De todas formas, soy plenamente consciente de no haber agotado en absoluto toda la documentación susceptible de aportar datos y noticias sobre el proceso de exención jurisdiccional. Me he limitado aquí a aprovechar algún material del Archivo Municipal linarense y del Archivo General de Simancas, pero sería necesario continuar la investigación en otros archivos, como el municipal de Baeza, el de la Real Chancillería de Granada y, sobre todo, el ya citado de Simancas. Con un poco de retórica, quizás podría hacer mías las palabras de Federico Ramírez, el padre de la historiografía linarense, expresadas en el peculiar lenguaje de su tiempo: sólo cabe esperar que algún otro aficionado a bucear por archivos y bibliotecas sea coronado por un éxito más feliz, logrando encontrar lo que nuestra incompetencia o mala suerte no ha logrado entre lo mucho y muy interesante que aún queda por examinar.
(1) Manuel Sánchez Martínez. Ponencia Marco: Linares, villa de por sí y para sí: el precio de la libertad (1564-1566). En: I Congreso de Historia de Linares (Linares, abril de 2008). Jaén, 2012. pp. 143-192
“Una dimensió diferent: la controvèrsia pública de l’Home d’Orce”
Pedres i ossos als Col· loquis de la SCHCT
“Una dimensió diferent: la controvèrsia pública de l’Home d’Orce” a càrrec de Miquel Carandell
Dijous 29 de novembre
Institut d'Estudis Catalans (C/Carme 47, 08001 Barcelona) a les 19:00h.
El 12 de maig de 1984 esclatà la controvèrsia de l’Home d’Orce. Aquell dia, el diari El País anuncià
en portada “serios indicios” que aquest homínid, descobert feia un any
per científics de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, era un
“simple” ase jove. Un intens debat s’inicià, i els mitjans de
comunicació, amb alts i baixos, seguiren activament la polèmica.
En
aquest col·loqui no pretenc dilucidar si el famós fragment d’Orce era
un homínid o no, ni tampoc identificar víctimes ni culpables. Més aviat,
vull esventrar la controvèrsia per mostrar com els mitjans
esdevingueren el lloc on, tant científics com no científics, van debatre
sobre el fragment de crani trobat a Orce, un petit poble de la
província de Granada. En aquest sentit, intentaré donar un pas més enllà
per analitzar com els diaris van ser espais on no només aparegueren
notícies i divulgació científica sinó que intervingueren activament en
la formació i circulació de coneixement científic.
Miquel Carandell és
doctorand en història de la ciència del Centre d’Estudis d’Història de
la Ciència (CEHIC-UAB). Llicenciat en Biologia, la seva recerca actual
està centrada en les relacions entre els mitjans de comunicació i la
ciència, concretament la paleoantropologia i l'arqueologia. A més,
treballa a UABDivulga, la revista de divulgació de la UAB i realitza Sortides Culturals sobre Història de la Ciència a Barcelona.
Taller d'Arqueobotànica: Fusta/Carbó Arqueològic
Taller d'Arqueobotànica: Fusta/Carbó Arqueològic
Dimarts, 11 de desembre 2012
Programa:
10.00 – 10.15 h. Raqel Piqué (UAB): Benvinguda
10.15 – 10.45 h. Oriol López (Laboratori d’Arqueobotànica UAB): New approaches to the functional study of the wooden tools from the Neolithic site of La Draga (Bayoles, Girona).
10.45 – 11.15 h. Carla Lancelotti (IH, CCHS-CSIC): Fuelling Harappan hearths: archaeobotanical analysis of fuel and environment exploitation at Harappa and beyond.
11.15 –11.30 h. Pausa Café
11.30 – 12.00 h. Welmoed Out (IMF-CSIC): Branch age and diameter: useful criteria to recognise woodland management?
12.00 – 13.30 h. Sesió pràctica de microscopia.
Durant la sessió de pràctica, que tindrà lloc en els laboratoris de la IMF, serà possible parlar de mètodes, identificacions i altres qüestions pràctiques relacionades amb la fusta i el carbó vegetal arqueològic. La sessió es basarà en el material portat pels participants.
El Taller està dirigit a estudiants interessats. No cal preinscripció, però si voleu portar material envieu un correu electrònic: w.a.out@imf.csic.es.
Organizat por: Dept. D'Arqueologia i Antropologia de la Instituciò Milà i Fontanals (CSIC)
Lloc: Sala d'Actes de la IMF, C/Egipcíaques, 15, Barcelona
Dimarts, 11 de desembre 2012
Programa:
10.00 – 10.15 h. Raqel Piqué (UAB): Benvinguda
10.15 – 10.45 h. Oriol López (Laboratori d’Arqueobotànica UAB): New approaches to the functional study of the wooden tools from the Neolithic site of La Draga (Bayoles, Girona).
10.45 – 11.15 h. Carla Lancelotti (IH, CCHS-CSIC): Fuelling Harappan hearths: archaeobotanical analysis of fuel and environment exploitation at Harappa and beyond.
11.15 –11.30 h. Pausa Café
11.30 – 12.00 h. Welmoed Out (IMF-CSIC): Branch age and diameter: useful criteria to recognise woodland management?
12.00 – 13.30 h. Sesió pràctica de microscopia.
Durant la sessió de pràctica, que tindrà lloc en els laboratoris de la IMF, serà possible parlar de mètodes, identificacions i altres qüestions pràctiques relacionades amb la fusta i el carbó vegetal arqueològic. La sessió es basarà en el material portat pels participants.
El Taller està dirigit a estudiants interessats. No cal preinscripció, però si voleu portar material envieu un correu electrònic: w.a.out@imf.csic.es.
Organizat por: Dept. D'Arqueologia i Antropologia de la Instituciò Milà i Fontanals (CSIC)
Lloc: Sala d'Actes de la IMF, C/Egipcíaques, 15, Barcelona
dilluns, 19 de novembre del 2012
“Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de la Draga i a l’estany de Banyoles”
Propera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2012-2013: “Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de la Draga i a l’estany de Banyoles” (en directe per internet)
Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de novembre de 2012, 19:00 h
El proper
dimecres dia 21 de novembre de 2012, a partir de les 19:00 h, a la sala
d’actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), està
programada la xerrada: Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de la Draga i a l’estany de Banyoles, dintre del Cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia 2012-2013, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.
A la
conferència es presentaran les darreres actuacions arqueològiques (2008 –
present) desenvolupades al poblat neolític de La Draga i l’entorn
lacustre de Banyoles. Aquestes intervencions s’emmarquen dins del
projecte de recerca La Draga i les ocupacions lacustres prehistòriques de l’Estany de Banyoles dins del context de la l’Europa Occidental
(2008-2013). Els esforços d’aquest projecte han anat dirigits vers
l’assoliment de dos objectius: d’una banda, entendre la dinàmica de
l’ocupació prehistòrica de l’Estany de Banyoles, tant en els moments
previs com posteriors a les ocupacions neolítiques de La Draga, i de
l’altra, caracteritzar les estratègies econòmiques i organitzatives dels
pobladors neolítics que es van establir a La Draga.
La
conferència, a càrrec d’Antoni Palomo i Xavier Terradas, estarà moderada
per Araceli Martín. La sessió s’emetrà en directe per
vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les
podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2012.
__________________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre diferents aspectes que es tractaran durant la sessió.
- Que té La Draga d’especial?
Més que el jaciment en sí mateix, el que
és especial és el context on s’ubica el jaciment, a tocar l’Estany de
Banyoles, en un punt on les aigües freàtiques han cobert parcialment les
restes de les ocupacions neolítiques, propiciant la conservació de
molts elements en matèria orgànica, cosa excepcional a nivell peninsular
i del sud d’Europa.
- Aquestes mateixes circumstàncies també comporten una intervenció especial en el jaciment i sobre les seves restes?
Sí, és clar. Som plenament conscients que
estem excavant un context únic i la responsabilitat també és molt gran.
El tipus d’excavació s’ha hagut d’adaptar a les característiques del
jaciment i la metodologia d’enregistrament, documentació, mostreig, etc.
també són específiques. També des de 1994 s’ha incorporat al projecte
el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, el que ha permès
realitzar excavacions sota l’aigua i també conservar i restaurar-ne els
materials en fusta i altres matèries orgàniques.
- I l’estudi de les restes arqueològiques?
Aprofitant les condicions excepcionals de
conservació del jaciment, s’ha realitzat tot un programa d’estudi de
diferents restes i evidències, incloent-hi un gran nombre
d’investigadors i investigadores especialitzats en temàtiques molt
diverses. Tot això es realitza per tal de construir un equip de formació
molt diversa i plural, però que al mateix temps pugui dur a terme una
recerca integral i interdisciplinar sobre el poblat neolític de La
Draga.
- Quina és la procedència de tot aquest personal científic?
Sobre un nucli inicial, articulat al
voltant del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, s’han incorporat
altres institucions com el Museu d’Arqueologia de Catalunya, la
Universitat Autònoma de Barcelona i el Consell Superior d’Investigacions
Científiques. Això ha permès sumar diversos esforços institucionals que
han repercutit en els actius de recerca involucrats al projecte i,
alhora, en els reptes científics que es pretenen assolir. A més, el
jaciment comença a ser prou conegut arreu, tant com per què
investigadors d’altres institucions nacionals i estrangeres sol·licitin
de desenvolupar-hi temes específics de recerca, molts d’ells
experimentals i innovadors, que es duen a terme aquí aprofitant les
condicions excepcionals d’aquest registre.
- Què queda per fer al jaciment?
Bé, s’ha fet molta feina, però també en
queda molta per fer. En aquest sentit, cal destacar que després de més
de 20 anys de recerca s’ha excavat poc més del 10% de la superfície del
jaciment. D’altra banda, s’han publicat tres monografies sobre les
intervencions arqueològiques i els seus resultats, a més de nombrosos
articles especialitzats en revistes i congressos. Ara mateix s’hi estan
duent a terme un nombre considerable de tesis doctorals, el que implica
que el projecte també és un marc idoni per a la formació de nous
investigadors. Des de l’any 2010 hem començat a excavar un nou sector
que ens ha portat noves dades sobre l’organització del poblat i la seva
arquitectura.
- Quines possibilitats li veieu al jaciment com a eina de divulgació?
La potència arqueològica del jaciment va
fer palès ja des de l’inici de la recerca que La Draga tenia totes les
condicions per ser una bona eina de difusió del coneixement sobre la
vida dels primers pagesos a Catalunya. De fet, l’especificitat del lloc,
les seves condicions excepcionals de conservació, la ubicació en un
entorn privilegiat i la capacitat de generar gran quantitat de dades
inèdites també podien ser un motor poderós per a l difusió
patrimonial. La recerca que es fa al jaciment té un alt component
experimental, el que aporta moltes dades i possibilitats de cares a la
divulgació. A més sobre el jaciment mateix s’ha instal·lat el Poblat
neolític de La Draga el que permet vehicular des de fa més de 10 anys un
projecte educatiu i cultural per a públics molt diversos. Tanmateix,
acabem de publicar un llibre, de caràcter divulgatiu, sobre els
resultats assolits durant més de vint anys de recerca a La Draga.
Finalment, no cal oblidar el paper del Museu Arqueològic comarcal de
Banyoles, on hi són dipositades les restes recuperades al jaciment, una
part de les quals són exposades a les seves sales.
"Nouvelles recherches sur l’Holocene moyen au Brésil: l’apport d’une etude techno-fonctionnelle"
SEMINARI
Nouvelles
recherches sur l’Holocene moyen au Brésil: l’apport d’une etude
techno-fonctionnelle
Amélie da Costa. Université de Nanterre (France). Grup d’investigation
ANTET (Anthropologie de Thecnique et Territoire)
21
de novembre del 2012 a les 15.30h
Institució
Milà i Fontanals
Aula
Gran de la Torre, 1er pis
C
/ Egipciàques, 15 – Barcelona
Organitzen: Departament d'Arqueologia i Antropologia. Sublínia "Estabilitat i Canvi Social a les Societats Humanes: passat, present i futur".
Subtilitates Naturae. Aspectes cosmològics a l’obra d’Hildegarda de Bingen
Subtilitates Naturae. Aspectes cosmològics a l’obra d’Hildegarda de Bingen
Georgina Rabassó (Universitat de Barcelona)
Dilluns, 26 de novembre de 2012 - 16:00
Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya
Institució Milà i Fontanals
Carrer Egipcíaques, 15-Barcelona
Segona sessió de la nova edició del Seminari d’Estudis Doctorals, organitzat pel Seminari d’Estudis Doctorals (Estudis Medievals) del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona) i l’Associació de Recerca i Difusió InTerdisciplinària en Cultures Medievals (ARDIT), amb el suport de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM).
Les descripcions al·legòriques i visionàries de l’univers material que Hildegarda de Bingen (1098-1179) exposa en les seves obres Sciuias i Liber diuinorum operum s’analitzen en la tesi doctoral des de la perspectiva de dur a la superfície els plantejaments físics subja-cents. Una presentació similar de la cosmologia hildegardiana es troba en el llibre Cause et cure, obra anònima conservada en un ma-nuscrit del segle XIII l’edició crítica de la qual (Moulinier, 2003) ha obert un nou camp d’investigació en relació amb la filosofia natural de la magistra renana. Les dues hipòtesis que articulen la recerca en curs són, d’una banda, l’existència d’un desenvolupa-ment en espiral que alhora vincula i diferencia les dues imatges del món que mostra Hildegarda i, de l’altra, que el motor principal de l’esmentat desenvolupament teòric és la seva inspiració en la cos-mologia del Timaeus de Plató. La tesi doctoral pretén ser una apor-tació a l’estudi de l’obra d’Hildegarda de Bingen i una contribució a ampliar els límits establerts per la crítica al fenomen conegut com el descobriment de la natura del segle XII.
Seminari d’Estudis Doctorals – Estudis Medievals Institució Milà i Fontanals CSIC -
Barcelona tel. 93 442 3489
Associació de Recerca i Difusió InterDisciplinària en Cultures Medievals (ARDIT)
COORDINACIÓ I INFORMACIÓ
Albert Reixach Sala - areixach@imf.csic.es
Araceli Rosillo Luque - araceli.rosillo@gmail.com
Marta Segarrés Gisbert - msegarres@ub.edu
Georgina Rabassó (Universitat de Barcelona)
Dilluns, 26 de novembre de 2012 - 16:00
Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya
Institució Milà i Fontanals
Carrer Egipcíaques, 15-Barcelona
Segona sessió de la nova edició del Seminari d’Estudis Doctorals, organitzat pel Seminari d’Estudis Doctorals (Estudis Medievals) del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona) i l’Associació de Recerca i Difusió InTerdisciplinària en Cultures Medievals (ARDIT), amb el suport de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM).
Les descripcions al·legòriques i visionàries de l’univers material que Hildegarda de Bingen (1098-1179) exposa en les seves obres Sciuias i Liber diuinorum operum s’analitzen en la tesi doctoral des de la perspectiva de dur a la superfície els plantejaments físics subja-cents. Una presentació similar de la cosmologia hildegardiana es troba en el llibre Cause et cure, obra anònima conservada en un ma-nuscrit del segle XIII l’edició crítica de la qual (Moulinier, 2003) ha obert un nou camp d’investigació en relació amb la filosofia natural de la magistra renana. Les dues hipòtesis que articulen la recerca en curs són, d’una banda, l’existència d’un desenvolupa-ment en espiral que alhora vincula i diferencia les dues imatges del món que mostra Hildegarda i, de l’altra, que el motor principal de l’esmentat desenvolupament teòric és la seva inspiració en la cos-mologia del Timaeus de Plató. La tesi doctoral pretén ser una apor-tació a l’estudi de l’obra d’Hildegarda de Bingen i una contribució a ampliar els límits establerts per la crítica al fenomen conegut com el descobriment de la natura del segle XII.
Seminari d’Estudis Doctorals – Estudis Medievals Institució Milà i Fontanals CSIC -
Barcelona tel. 93 442 3489
Associació de Recerca i Difusió InterDisciplinària en Cultures Medievals (ARDIT)
COORDINACIÓ I INFORMACIÓ
Albert Reixach Sala - areixach@imf.csic.es
Araceli Rosillo Luque - araceli.rosillo@gmail.com
Marta Segarrés Gisbert - msegarres@ub.edu
dimecres, 14 de novembre del 2012
“Pretiosissima bona”. Documents per a la història de l’orfebreria curial catalana a l’entorn del 1400.
Divendres, dia 23 de novembre, a les 12:00h.:
Taula de debat, organitzada pel Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona), en què el Dr. Joan Domenge (Universitat de Barcelona) impartirà la conferència titulada “Pretiosissima bona”. Documents per a la història de l’orfebreria curial catalana a l’entorn del 1400.
La sessió tindrà lloc a la Sala d’actes de la Delegació del CSIC a Catalunya (c/ Egipcíaques, 15, Barcelona).
Organitza:
Línia estratègica: "El Mediterrani: espais d'intercanvi i relacions de poder"
Sublínia: "La Corona d'Aragó i el Mediterrani medieval: integració, aculturació i discriminació"
Institució Milà i Fontanals (IMF) - CSIC
dilluns, 12 de novembre del 2012
¿Por qué nos gusta tanto la música?
Forum de Música de la Universitat de Barcelona Curso 2012/2013
Sesión 1: ¿Por qué nos gusta tanto la música?
SOFÍA MARTÍNEZ VILLAR (ESMUC)
Dijous 22 de novembre de 16:30 a 17:30 h. a l'Aula 216 - Facultat de Geografia i Història - Universitat de Barcelona
Resum:
L'ésser humà sent una atracció innata cap a la música. En major o menor mesura, un estil musical o un altre, a tots ens agrada la música i a la gran majoria ens sembla imprescindible en les nostres vides ja que ens ajuda a rememorar moments assenyalats de la nostra existència. De totes les manifestacions artístiques la música és la que aconsegueix que aflorin les nostres emocions d'una manera més immediata i incontrolable i en moltes ocasions no podem treure'ns del cap durant una bona estona aquesta cançó que acabem d'escoltar o de recordar. Per què passen aquestes coses? Què fa de la música una cosa tan proper a nosaltres? Es pot millorar l'apreciació i la comprensió musical sense estudiar música? És la música només un entreteniment o té una significació més per a cada un de nosaltres?
Lectures recomanades:
Levitin, Daniel J. Tu cerebro y la música. El estudio científico de una obsesión humana. Barcelona: RBA, 2008. Aguilar, María del Carmen. Aprender a escuchar música. Madrid: A. Machado Libros, 2002.
Participen: IMF - CSIC - UNIVERSITAT DE BARCELONA
Coordinació: Ascensión Mazuela-Anguita
Sesión 1: ¿Por qué nos gusta tanto la música?
SOFÍA MARTÍNEZ VILLAR (ESMUC)
Dijous 22 de novembre de 16:30 a 17:30 h. a l'Aula 216 - Facultat de Geografia i Història - Universitat de Barcelona
Resum:
L'ésser humà sent una atracció innata cap a la música. En major o menor mesura, un estil musical o un altre, a tots ens agrada la música i a la gran majoria ens sembla imprescindible en les nostres vides ja que ens ajuda a rememorar moments assenyalats de la nostra existència. De totes les manifestacions artístiques la música és la que aconsegueix que aflorin les nostres emocions d'una manera més immediata i incontrolable i en moltes ocasions no podem treure'ns del cap durant una bona estona aquesta cançó que acabem d'escoltar o de recordar. Per què passen aquestes coses? Què fa de la música una cosa tan proper a nosaltres? Es pot millorar l'apreciació i la comprensió musical sense estudiar música? És la música només un entreteniment o té una significació més per a cada un de nosaltres?
Lectures recomanades:
Levitin, Daniel J. Tu cerebro y la música. El estudio científico de una obsesión humana. Barcelona: RBA, 2008. Aguilar, María del Carmen. Aprender a escuchar música. Madrid: A. Machado Libros, 2002.
Participen: IMF - CSIC - UNIVERSITAT DE BARCELONA
Coordinació: Ascensión Mazuela-Anguita
divendres, 9 de novembre del 2012
La crisi del deute públic a la Barcelona Baixmedieval
Dijous 22 de novembre a les 17:00 h. : Seminari al MUHBA (Plaça del Rei, s/n - Sala Martí l'Humà)
Coordinat per Manuel Sánchez (CSIC, Barcelona)
"ORIGEN, DIFUSIÓ I CRISI DEL DEUTE PÚBLIC A LA BARCELONA MEDIEVAL"
A càrrec de Pere Orti Gost (Universitat de Girona)
"DE BONS I MALS CREDITORS: EL MERCAT DEL DEUTE PÚBLIC A LA BARCELONA MEDIEVAL"
A càrrec de Pere Verdés Pijoan (CSIC, Barcelona)
Centre de Recerca i Debat
Coordinat per Manuel Sánchez (CSIC, Barcelona)
"ORIGEN, DIFUSIÓ I CRISI DEL DEUTE PÚBLIC A LA BARCELONA MEDIEVAL"
A càrrec de Pere Orti Gost (Universitat de Girona)
"DE BONS I MALS CREDITORS: EL MERCAT DEL DEUTE PÚBLIC A LA BARCELONA MEDIEVAL"
A càrrec de Pere Verdés Pijoan (CSIC, Barcelona)
dilluns, 5 de novembre del 2012
Setmana de la Ciència 2012 a Catalunya del 16 al 25 de novembre
Com
cada any, durant el mes de novembre, els instituts del CSIC a Catalunya
han programat exposicions, tallers, conferències i jornades de portes
obertes per donar a conèixer al públic la recerca que desenvolupen. El
programa, que també pot ser una bona ocasió per conèixer la recerca que
es fa en altres centres del CSIC, compta amb prop de 30 activitats que
ja comencen aquesta setmana:
Setmana de la Ciència 2012
.jpg){kind=link}
Organitza: instituts i centres de recerca del CSIC a Catalunya
Lloc: Instituts i centres de recerca del CSIC a Catalunya
Dates: Del 16 al 25 de novembre de 2012
Horaris: veure programa
Més informació: www.dicat.csic.es /www.csic.es /
http://www.fundaciorecerca.cat/setmanaciencia/
http://www.dicat.csic.es/divulgacion_escuela.html#Semanaciencia
http://www.dicat.csic.es/divulgacion_escuela.html#Semanaciencia
http://issuu.com/delegacio/docs/sc2012_csic_cat/1
dimecres, 24 d’octubre del 2012
"Satèl·lits del segle XXI i arqueologia: noves perspectives".
Dimecres 24 Octubre – 18.30h.:
Propera sessió del Cicle de Seminaris 2012-2013 del departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. El seminari serà impartit pels investigadors Dr. Bernardo Rondelli i el Sr. Francesc C.Conesa (de la Institució Milà i Fontanals-CSIC) i portarà per títol Satèl•lits del segle XXI i arqueologia: noves perspectives.
L'acte tindrà lloca al seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia - Facultat de Geografia i Història, C/Montalegre 6-8. Barcelona.
:
Us adjuntem el cartell del seminari: http://www.ub.edu/prehist/noticies/departament/seminaris12-13/seminari_octubre2.pdf
Aquestes xerrades estan obertes a tothom: estudiants de grau, llicenciatura, màster, doctorands, investigadors, professorat, tant del nostre com d’altres centres, així com a totes les persones interessades. Són gratuïtes i només cal ser puntual.
Propera sessió del Cicle de Seminaris 2012-2013 del departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. El seminari serà impartit pels investigadors Dr. Bernardo Rondelli i el Sr. Francesc C.Conesa (de la Institució Milà i Fontanals-CSIC) i portarà per títol Satèl•lits del segle XXI i arqueologia: noves perspectives.
L'acte tindrà lloca al seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia - Facultat de Geografia i Història, C/Montalegre 6-8. Barcelona.
:
Us adjuntem el cartell del seminari: http://www.ub.edu/prehist/noticies/departament/seminaris12-13/seminari_octubre2.pdf
Aquestes xerrades estan obertes a tothom: estudiants de grau, llicenciatura, màster, doctorands, investigadors, professorat, tant del nostre com d’altres centres, així com a totes les persones interessades. Són gratuïtes i només cal ser puntual.
dilluns, 22 d’octubre del 2012
Jaume JOSA LLORCA (Barcelona, 1945-2012)
El Doctor Jaume Josa Llorca (1945-2012) va morir ahir a
Barcelona.
Biòleg, historiador de la ciència amb particular interès per l'evolucionisme biològic i la seva difusió a Catalunya i Espanya, Jaume ha estat investigador del CSIC vinculat al Dept. d'Història de la Ciència de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona) des de 1990 fins al seu trespàs, a més de professor associat d'Història de la Biologia a la Universitat de Barcelona des dels anys setanta.
Biòleg, historiador de la ciència amb particular interès per l'evolucionisme biològic i la seva difusió a Catalunya i Espanya, Jaume ha estat investigador del CSIC vinculat al Dept. d'Història de la Ciència de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona) des de 1990 fins al seu trespàs, a més de professor associat d'Història de la Biologia a la Universitat de Barcelona des dels anys setanta.
Durant les
dècades de 1980 i 1990, va estar al càrrec de la Direcció del Servei de
Publicacions del CSIC (1984-1989) i de la Institució Milà i Fontanals
(1994-1998) així com de la Delegació del CSIC a Catalunya (1996-2000).
Entre les seves publicacions cal destacar el llibre, en coatoria amb
Alberto Gomis Blanco, Bibliografía crítica ilustrada de las obras de Darwin en España (1857-2005) (Madrid,
CSIC, 2007 [2a. edició ampliada, 2009]). Aquestes activitats va
compaginar-les amb les de divulgació científica, camp dins el qual va
desempenyorar la direcció científica de la revista Mundo Científico, versió castellana de La Recherche Scientifique, durant els seus 100 primers números (1981-1990).
Entrevista a Jaume Josa a la revista Mètode (60, hivern 2008/09):
divendres, 19 d’octubre del 2012
"From Las Vegas to the Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture"
Dimarts 30 d’octubre comença el cicle de conferències:
“La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”
En
la primera sessió, titulada "From Las Vegas to the Bosnian Pyramids.
Archaeology as popular culture", Cornelius Holtorf (Linnaeus
University), compararà les narratives de l’arqueologia acadèmica amb les
narratives de la cultura popular a través de preguntes com per què el
passat importa, quin és el rol de l’arqueologia, o analitzant el
concepte d’autenticitat dintre d’aquesta.
La xerrada tindrà lloc a l'Institut d'Estudis Catalans (C/Carme 47, 08001 Barcelona), el dimarts 30 d'octubre a les 19:00h.
"From Las Vegas to the Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture"
The
past and archaeology are omnipresent in contemporary popular culture.
Themed environments as in Las Vegas have long been drawing on
archaeological storylines to connect to their audiences. Alternative
archaeologies as the Bosnian Pyramids, too, can receive much popular
attention. In this lecture I compare narratives told by academic
archaeology with narratives told in popular culture. Why does the past
matter? What is the role of archaeology? How does authenticity come into
it?
Cornelius
Holtorf, Linnaeus University, Kalmar, Sweden. Holtrof investiga sobre
diversos temes relacionats amb l'Arqueologia, des de la percepció actual
del passat a les relacions entre la gent i els llocs com a generadors
d'històries. També ha efectuat treball de camp centrat en els Megàlits a
Alentejo, Portugal.
El
cicle està coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell
(Universitat Autònoma de Barcelona – CEHIC) i Oliver Hochadel
(Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i
Fontanals.
Més informació sobre el cicle i properes sessions a http://blocs.iec.cat/arban/2009/09/21/1928/
“La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”
Cicle temàtic: Pedres i ossos als Col·loquis de la SCHCT
IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Pompeu Fabra) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.
No és casual que una de les pel·lícules
més taquilleres de la història tingui per protagonista Indiana Jones, un
Arqueòleg. La cerca dels nostres orígens, l’estudi de civilitzacions
antigues i dels vestigis que ens han deixat els nostres avantpassats, ha
despertat sempre un gran interès. Qui som, d’on venim, són qüestions
que toquen punts profunds d’identitat personal, social, cultural,
religiosa, nacional… D’aquí neix una relació, més estreta que en altres
àmbits del coneixement, entre les ciències que se n’ocupen i l’esfera
pública. Una relació peculiar que pot permetre analitzar l’arqueologia,
la paleontologia i la paleoantropologia des de noves perspectives.
Aquest és l’objectiu del cicle que recull tres aproximacions diferents
sota aquesta hipòtesi: a través de la cultura popular que s’ha generat
al voltant d’aquestes disciplines, de la seva relació amb els mitjans de
comunicació i, per últim, del seu rol en la construcció dels
estats-nació.
Admiració, curiositat, misteri i por
s’han barrejat en la construcció d’un imaginari popular que ha donat
lloc a variades creacions culturals: les novel·les de Verne, els
documentals sobre l’origen de l’home i els grans faraons, la dinomania
recurrent o l’arqueòleg del fuet, en són només alguns exemples.
Televisió, Cinema, Literatura… les mostres de cultura inspirada en
aquestes ciències són moltes, i analitzar-les ens pot proporcionar
informació molt valuosa per aprofundir en el coneixement històric
d’aquestes disciplines. Preguntes com quina és la visió popular que se’n
desprèn, de quina manera són presentats els resultats obtinguts pels
científics o quina és la postura adoptada davant les troballes
controvertides poden constituir noves eines per generar una història més
completa d’aquestes ciències.
A més, aquesta dimensió popular porta les
paleociències a ser de les més presents en els mitjans de comunicació,
on han aconseguit sovint titulars de portada. Premsa i televisió s’han
fet ressò de descobriments i controvèrsies i, fins i tot, han esdevingut
el camp de batalla de rivals científics, el fòrum on defensar o
desacreditar idees del si de la disciplina saltant-se el procediment de
publicació científica. Ha estat un ús recíproc: els periodistes han
“utilitzat” els científics en busca de titulars d’impacte però, a la
vegada, els científics han recorregut també als periodistes en busca
d’una projecció pública per aconseguir finançament. Això ens porta a
preguntar-nos pel paper d’aquests mitjans en l’epistemologia d’aquestes
ciències, en la seva influència en els processos de validació de
coneixement científic, i fins a quin punt tenen capacitat per
modelar-les.
D’altra banda, la seva resposta a
preguntes com qui som i d’on venim les vincula a qüestions d’identitat
col·lectiva, raó per la qual les seves troballes s’han utilitzat i
s’utilitzen encara com a elements de creació, cohesió i reafirmació de
l’estat-nació. Aquesta vinculació és molt profunda en aquestes ciències:
l’avidesa per trobar l’ancestre més antic en el propi territori ha
provocat conclusions precipitades, fraus, rebuig de teories… I les
restes trobades han estat utilitzades com a inicis d’històries
nacionals. Aquest cicle pretén analitzar fins a quin punt aquesta
vinculació pot haver jugat un paper en el desenvolupament d’aquestes
ciències, com hi han influït els discursos nacionalistes i quina ha
estat la postura adoptada pels científics en aquesta versió més política
i ideològica del seu treball.
La paleontologia, l’arqueologia i,
sobretot, la paleoantropologia, son ciències relativament joves i la
seva història encara és terra poc explorada. Proposem aquest cicle com a
una oportunitat per discutir i establir línies historiogràfiques
interessants per continuar treballant en aquest camp de la història de
la ciència i on el públic general es trobarà amb l’anàlisi d’imatges i
discursos científics que li seran plenament familiars.
2.1.
Cornelius Holtorf (Linnaeus University, Kalmar): “From Las Vegas to the
Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture”. Institut d’Estudis
Catalans, Barcelona, 30/10/2012, 19:00.
2.2. Miquel Carandell (CEHIC-UAB): “Una dimensió diferent: la controvèrsia pública de l’Home d’Orce”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 29/11/2012, 19:00.
2.3. Margarita Díaz-Andreu (UB): “Arqueologia y Sociedad – una relación de pareja”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 13/12/2012, 19:00.
2.4. Oliver
Hochadel (IMF-CSIC): “Hacer una montaña mágica (presentación del libro
sobre el proyecto de Atapuerca)”. Institut d’Estudis Catalans,
Barcelona, 17/01/2012, 19:00.
2.5. Carlos
Tabernero (CEHIC-UAB): “Caos, orden y dinosaurios: las ciencias de
Jurassic Park”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 14/02/2013,
19:00.
2.6. José
Luis Sanz (Universidad Autónoma de Madrid): “La Mitología de los
Dinosaurios”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 14/03/2013, 19:00.
dimecres, 17 d’octubre del 2012
Taller: "Construyendo Modelos del Pasado"
"Construyendo Modelos del Pasado"
Dr. César González-Pérez - Instituto de Ciencias del Patrimonio (CSIC)
Dr. César González-Pérez - Instituto de Ciencias del Patrimonio (CSIC)
13 novembre de 2012 - de 10 a 13 hores
Sala d'Actes, Institució Milá y Fontanals (IMF-CSIC)
(c/ Egipcíaques 15, 08001 Barcelona)
Sala d'Actes, Institució Milá y Fontanals (IMF-CSIC)
(c/ Egipcíaques 15, 08001 Barcelona)
(Es necesario reservar plaza <simulpast@gmail.com>, ya que el aforo es limitado)
Resumen: Este taller llevará a la práctica muchos de los conceptos que se introducirán en la conferencia anterior para, a lo largo de 3 horas, construir un modelo conceptual de una situación del pasado y de nuestra percepción de la misma desde el presente. La situación a modelar no está prestablecida, sino que será definida por los participantes y, presumiblemente, incorporará aspectos materiales, inmateriales, temporales, de agencia, multivocales y de construcción interpretativa de la realidad. Como herramientas de modelado se utilizará ConML, un lenguaje de modelado conceptual especialmente diseñado para las humanidades y ciencias sociales, capaz de expresar temporalidad y subjetividad; así como CHARM, un modelo abstracto de referencia del patrimonio cultural que servirá como base a partir de la cual desarrollar los conceptos, características y conexiones necesarios. El taller tendrá una primera parte de explicación con ejercicios, seguida de una parte donde los asistentes tendrán que construir el modelo trabajando en grupos.
IMF (Institució Milà i Fontanals) - CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Incipit (Instituto de Ciencias del Patrimonio)
Línea de Investigación Estabilidad y cambio social en las sociedades humanas: pasado, presente y futuro
"Avances en Modelado Conceptual para Ciencias Sociales y Humanidades"
12 novembre de 2012 - 16 hores
Sala d'Actes, Institució Milá y Fontanals (IMF-CSIC)
(c/ Egipcíaques 15, 08001 Barcelona)
Sala d'Actes, Institució Milá y Fontanals (IMF-CSIC)
(c/ Egipcíaques 15, 08001 Barcelona)
"Avances en Modelado Conceptual para Ciencias Sociales y Humanidades"
Dr. César González-Pérez - Instituto de Ciencias del Patrimonio (CSIC)Resumen: El modelado conceptual como disciplina se ha desarrollado tradicionalmente en contextos de ingeniería. Esto ha significado que su aplicación a las humanidades y ciencias sociales haya sido escasa y, en general, poco afortunada. Sin embargo, las necesidades de las humanidades y ciencias sociales en cuanto a creación de modelos son muchas y complejas, y las realidades que constituyen su objeto de estudio presentan retos más allá de los que la ingeniería está acostumbrada a resolver. La línea de investigación de Tecnologías Semánticas del Incipit pretende, entre otras cosas, llevar a cabo labores de co-investigación entre ingeniería y humanidades/ciencias sociales, con el fin de avanzar en teorías, metodologías y tecnologías de modelado conceptual expresamente diseñadas para estos ámbitos. En concreto, esta conferencia presentará resultados relativos a la gestión de “soft issues” como la subjetividad o la temporalidad en la información mediante el lenguaje ConML (www.conml.org); introducirá la visión del patrimonio cultural que
proporciona el modelo de referencia abstracto CHARM (www.charminfo.org); y describirá algunos experimentos sobre enfoques de modelado altamente heterodoxos que ponen a prueba algunas de nuestras presunciones más básicas.
IMF (Institució Milà i Fontanals) - CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Incipit (Instituto de Ciencias del Patrimonio)
Línea de Investigación Estabilidad y cambio social en las sociedades humanas: pasado, presente y futuro
Subscriure's a:
Missatges (Atom)