La Corona d’Aragó i la República de Venècia en el segle XIV: Presentació del projecte en el seu conjunt i estudi particular dels consolats venecians de Palma de Mallorca i de Barcelona

Dimecres dia 12 de juny, a les 16h.
Aula de seminaris de la Institució Milà i Fontanals – CSIC (Barcelona, C/ Egipcíaques, 15)

Darrera sessió del Seminari d’Estudis Doctorals del curs 2012-13, organitzat pel Seminari d’Estudis Medievals del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona) i l’Associació de Recerca i Difusió InTerdisciplinària en Cultures Medievals (ARDIT), amb el suport de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) i el màster en Cultures Medievals de la UB. 

La sessió serà impartida pel doctorand Christian Alexander Neumann, M.A. (Ruhr-Universität Bochum / Zentrum für Mittelmeerstudien, ZMS), amb el títol "La Corona d’Aragó i la República de Venècia en el segle XIV: Presentació del projecte en el seu conjunt i estudi particular dels consolats venecians de Palma de Mallorca i de Barcelona"

La meva tesi doctoral amb el títol Das Mittelmeer beherrschen: Die mediterranen Seemächte Venedig und Aragon im 14. Jahrhundert (Dominar la Mediterrània: Les talassocràcies mediterrànies Venècia i Aragó en el segle XIV) voldria ser una contribució als estudis sobre la Mediterrània en l’àrea de llengua alemanya, on els darrers anys s’han intensificat. Per a la Mediterrània, la talassocràcia té un paper decisiu. Tanmateix, hi ha encara dèficits teòrics i terminològics considerables. L’estudi intensiu de la història dels dos poders revela que els tres camps temàtics “diplomàcia”, “comerç” i “pirateria” són els punts neuràlgics de les relacions veneciano-catalanes i que el se-gle XIV és el període de la gènesi d’aquestes, encara que ja hi havia hagut contactes esporàdics. Durant tot el segle XIV, l’antagonisme dels dos poders vers Gènova condicionava les relacions entre veneci-ans i catalans, de manera que s’ha de considerar la República de Sant Jordi com el tercer actor. En la primera part de la presentació, voldria presentar el projecte en el seu conjunt. En la segona part, intentaré parlar sobre noves notícies referents als consolats venecians de Palma de Mallorca i de Barcelona sobre els quals se sabia poc fins ara. Tinc la intenció de combinar la presentació de continguts amb qüestions de metodologia i teoria.

COORDINACIÓ I INFORMACIÓ
Albert Reixach Sala - areixach@imf.csic.es
Araceli Rosillo Luque - araceli.rosillo@gmail.com
Marta Segarrés Gisbert - msegarres@ub.edu
Esther Tello Hernández –etello@imf.csic.es

Geo-arqueología en la Amazonia Boliviana

Seminario a cargo del Dr. Umberto Lombardo, Institute of Geography, Universität Bern.

"Geo-arqueología en la Amazonia Boliviana: un cuento de 10 mil años que empieza con los conchales de cazadores recolectores y acaba con las lomas monumentales de sociedades agrícolas complejas"

Descripció:

Los Llanos de Moxos, en la Amazonia Boliviana, son un conjunto de sabanas inundables ubicadas en la parte más meridional de la cuenca Amazonia. Esta región se caracteriza por la
presencia de numerosas obras de tierra pre-Colombinas, como lomas monumentales, terraplenes, canales de irrigación y drenaje, campos agrícolas elevados (camellones) e islas de monte. Todos
estos restos arqueológicos son la expresión de sociedades agrícolas que vivieron allí antes de la llegada de los españoles, desde hace 2000 años.
Las “islas de monte” son pequeñas manchas de bosque rodeadas por sabana. Los arboles crecen sobre plataformas de tierra elevadas que, al permanecer siempre por encima del nivel de inundación, permiten su crecimiento.
Durante una reciente campaña de prospección en islas de monte enfocada a entender los mecanismos de su formación, hemos descubierto que algunas de estas islas conforman la parte
superior de antiguos conchales que han sido sepultados por sedimentos fluviales casi por completo.
Gracias a la combinación de transectos estratigráficos, análisis geoquímicos, cortes delgados y análisis de restos de fauna, hemos podido demostrar que estos conchales son el resultado de la
actividad de cazadores-recolectores en los Llanos de Moxos desde el principio del Holoceno y constituyen los sitios arqueológicos más antiguos del oeste y del sur de la Amazonia. También ha sido posible reconstruir la secuencia de eventos humanos y geomorfológicos que, a lo largo del Holoceno,
han creado el espectacular paisaje antrópico que hoy en día caracteriza los Llanos de Moxos

Institució Milà i Fontanals - Egipcíaques, 15 - 08001-Barcelona