dimecres, 24 d’octubre del 2012

"Satèl·lits del segle XXI i arqueologia: noves perspectives".

Dimecres 24 Octubre – 18.30h.:

Propera sessió del Cicle de Seminaris 2012-2013 del departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. El seminari serà impartit pels investigadors Dr. Bernardo Rondelli i el Sr. Francesc C.Conesa (de la Institució Milà i Fontanals-CSIC) i portarà per títol Satèl•lits del segle XXI i arqueologia:  noves perspectives.


 
L'acte tindrà lloca al seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia - Facultat de Geografia i Història, C/Montalegre 6-8. Barcelona.
:

Us adjuntem el cartell del seminari: 
http://www.ub.edu/prehist/noticies/departament/seminaris12-13/seminari_octubre2.pdf

Aquestes xerrades estan obertes a tothom: estudiants de grau, llicenciatura, màster, doctorands, investigadors, professorat, tant del nostre com d’altres centres, així com a totes les persones interessades. Són gratuïtes i només cal ser puntual.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Jaume JOSA LLORCA (Barcelona, 1945-2012)

 El Doctor Jaume Josa Llorca (1945-2012) va morir ahir a Barcelona. 
 Biòleg, historiador de la ciència amb particular interès per l'evolucionisme biològic i la seva difusió a Catalunya i Espanya, Jaume ha estat investigador del CSIC vinculat al Dept. d'Història de la Ciència de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona) des de 1990 fins al seu trespàs, a més de professor associat d'Història de la Biologia a la Universitat de Barcelona des dels anys setanta.
 Durant les dècades de 1980 i 1990, va estar al càrrec de la Direcció del Servei de Publicacions del CSIC (1984-1989) i de la Institució Milà i Fontanals (1994-1998) així com de la Delegació del CSIC a Catalunya (1996-2000). 
 Entre les seves publicacions cal destacar el llibre, en coatoria amb Alberto Gomis Blanco, Bibliografía crítica ilustrada de las obras de Darwin en España (1857-2005)  (Madrid, CSIC, 2007 [2a. edició ampliada, 2009]). Aquestes activitats va compaginar-les amb les de divulgació científica, camp dins el qual va desempenyorar la direcció científica de la revista Mundo Científico, versió castellana de La Recherche Scientifique, durant els seus 100 primers números (1981-1990).

Entrevista a Jaume Josa a la revista Mètode (60, hivern 2008/09):

http://www.metode.cat/es/revistas/entrevista-monografico/jaume-josa

divendres, 19 d’octubre del 2012

"From Las Vegas to the Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture"

Dimarts 30 d’octubre comença el cicle de conferències:

“La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”

En la primera sessió, titulada "From Las Vegas to the Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture", Cornelius Holtorf (Linnaeus University), compararà les narratives de l’arqueologia acadèmica amb les narratives de la cultura popular a través de preguntes com per què el passat importa, quin és el rol de l’arqueologia, o analitzant el concepte d’autenticitat dintre d’aquesta.

La xerrada tindrà lloc a l'Institut d'Estudis Catalans (C/Carme 47, 08001 Barcelona), el dimarts 30 d'octubre a les 19:00h.


"From Las Vegas to the Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture"

The past and archaeology are omnipresent in contemporary popular culture. Themed environments as in Las Vegas have long been drawing on archaeological storylines to connect to their audiences. Alternative archaeologies as the Bosnian Pyramids, too, can receive much popular attention. In this lecture I compare narratives told by academic archaeology with narratives told in popular culture. Why does the past matter? What is the role of archaeology? How does authenticity come into it?
  
Cornelius Holtorf, Linnaeus University, Kalmar, Sweden. Holtrof investiga sobre diversos temes relacionats amb l'Arqueologia, des de la percepció actual del passat a les relacions entre la gent i els llocs com a generadors d'històries. També ha efectuat treball de camp centrat en els Megàlits a Alentejo, Portugal.


El cicle està coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Autònoma de Barcelona – CEHIC) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.

Més informació sobre el cicle i properes sessions  a http://blocs.iec.cat/arban/2009/09/21/1928/

“La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”

Cicle temàtic: Pedres i ossos als Col·loquis de la SCHCT



PEDRES I OSSOS. “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”. 30/10/2012-14/03/2013
 IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Pompeu Fabra) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.
 
No és casual que una de les pel·lícules més taquilleres de la història tingui per protagonista Indiana Jones, un Arqueòleg. La cerca dels nostres orígens, l’estudi de civilitzacions antigues i dels vestigis que ens han deixat els nostres avantpassats, ha despertat sempre un gran interès. Qui som, d’on venim, són qüestions que toquen punts profunds d’identitat personal, social, cultural, religiosa, nacional… D’aquí neix una relació, més estreta que en altres àmbits del coneixement, entre les ciències que se n’ocupen i l’esfera pública. Una relació peculiar que pot permetre analitzar l’arqueologia, la paleontologia i la paleoantropologia des de noves perspectives. Aquest és l’objectiu del cicle que recull tres aproximacions diferents sota aquesta hipòtesi: a través de la cultura popular que s’ha generat al voltant d’aquestes disciplines, de la seva relació amb els mitjans de comunicació i, per últim, del seu rol en la construcció dels estats-nació.
Admiració, curiositat, misteri i por s’han barrejat en la construcció d’un imaginari popular que ha donat lloc a variades creacions culturals: les novel·les de Verne, els documentals sobre l’origen de l’home i els grans faraons, la dinomania recurrent o l’arqueòleg del fuet, en són només alguns exemples. Televisió, Cinema, Literatura… les mostres de cultura inspirada en aquestes ciències són moltes, i analitzar-les ens pot proporcionar informació molt valuosa per aprofundir en el coneixement històric d’aquestes disciplines. Preguntes com quina és la visió popular que se’n desprèn, de quina manera són presentats els resultats obtinguts pels científics o quina és la postura adoptada davant les troballes controvertides poden constituir noves eines per generar una història més completa d’aquestes ciències.
A més, aquesta dimensió popular porta les paleociències a ser de les més presents en els mitjans de comunicació, on han aconseguit sovint titulars de portada. Premsa i televisió s’han fet ressò de descobriments i controvèrsies i, fins i tot, han esdevingut el camp de batalla de rivals científics, el fòrum on defensar o desacreditar idees del si de la disciplina saltant-se el procediment de publicació científica. Ha estat un ús recíproc: els periodistes han “utilitzat” els científics en busca de titulars d’impacte però, a la vegada, els científics han recorregut també als periodistes en busca d’una projecció pública per aconseguir finançament. Això ens porta a preguntar-nos pel paper d’aquests mitjans en l’epistemologia d’aquestes ciències, en la seva influència en els processos de validació de coneixement científic, i fins a quin punt tenen capacitat per modelar-les.
D’altra banda, la seva resposta a preguntes com qui som i d’on venim les vincula a qüestions d’identitat col·lectiva, raó per la qual les seves troballes s’han utilitzat i s’utilitzen encara com a elements de creació, cohesió i reafirmació de l’estat-nació. Aquesta vinculació és molt profunda en aquestes ciències: l’avidesa per trobar l’ancestre més antic en el propi territori ha provocat conclusions precipitades, fraus, rebuig de teories… I les restes trobades han estat utilitzades com a inicis d’històries nacionals. Aquest cicle pretén analitzar fins a quin punt aquesta vinculació pot haver jugat un paper en el desenvolupament d’aquestes ciències, com hi han influït els discursos nacionalistes i quina ha estat la postura adoptada pels científics en aquesta versió més política i ideològica del seu treball.
La paleontologia, l’arqueologia i, sobretot, la paleoantropologia, son ciències relativament joves i la seva història encara és terra poc explorada. Proposem aquest cicle com a una oportunitat per discutir i establir línies historiogràfiques interessants per continuar treballant en aquest camp de la història de la ciència i on el públic general es trobarà amb l’anàlisi d’imatges i discursos científics que li seran plenament familiars.


2.1. Cornelius Holtorf (Linnaeus University, Kalmar): “From Las Vegas to the Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 30/10/2012, 19:00.
2.2. Miquel Carandell (CEHIC-UAB): “Una dimensió diferent: la controvèrsia pública de l’Home d’Orce”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 29/11/2012, 19:00.
2.3. Margarita Díaz-Andreu (UB): “Arqueologia y Sociedad – una relación de pareja”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 13/12/2012, 19:00.
2.4. Oliver Hochadel (IMF-CSIC): “Hacer una montaña mágica (presentación del libro sobre el proyecto de Atapuerca)”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 17/01/2012, 19:00.
2.5. Carlos Tabernero (CEHIC-UAB): “Caos, orden y dinosaurios: las ciencias de Jurassic Park”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 14/02/2013, 19:00.
2.6. José Luis Sanz (Universidad Autónoma de Madrid): “La Mitología de los Dinosaurios”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 14/03/2013, 19:00.

 http://blocs.iec.cat/arban/2009/09/21/1928/

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Taller: "Construyendo Modelos del Pasado"

"Construyendo Modelos del Pasado"
Dr. César González-­Pérez - Instituto de Ciencias del Patrimonio (CSIC)

 13 novembre de 2012 - de 10 a 13 hores
Sala d'Actes, Institució Milá y Fontanals (IMF-CSIC)
 (c/ Egipcíaques 15, 08001 Barcelona)

(Es necesario reservar plaza <simulpast@gmail.com>, ya que el aforo es limitado)

Resumen: Este taller llevará a la práctica muchos de los conceptos que se introducirán en la conferencia anterior para, a lo largo de 3 horas, construir un modelo conceptual de una situación del pasado y de nuestra percepción de la misma desde el presente. La situación a modelar no está prestablecida, sino que será definida por los participantes y, presumiblemente, incorporará aspectos materiales, inmateriales, temporales, de agencia, multivocales y de construcción interpretativa de la realidad. Como herramientas de modelado se utilizará ConML, un lenguaje de modelado conceptual especialmente diseñado para las humanidades y ciencias sociales, capaz de expresar temporalidad y subjetividad; así como CHARM, un modelo abstracto de referencia del patrimonio cultural que servirá como base a partir de la cual desarrollar los conceptos, características y conexiones necesarios. El taller tendrá una primera parte de explicación con ejercicios, seguida de una parte donde los asistentes tendrán que construir el modelo trabajando en grupos.



IMF (Institució Milà i Fontanals) - CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Incipit (Instituto de Ciencias del Patrimonio)


Línea de Investigación Estabilidad y cambio social en las sociedades humanas: pasado, presente y futuro

"Avances en Modelado Conceptual para Ciencias Sociales y Humanidades"


12 novembre de 2012 - 16 hores
Sala d'Actes, Institució Milá y Fontanals (IMF-CSIC)
 (c/ Egipcíaques 15, 08001 Barcelona)

                           Seminari: "SimulPast"  (SimuPlast - Programa Ingenio 2010)

     "Avances en Modelado Conceptual para Ciencias Sociales y Humanidades"

               Dr. César González-­Pérez - Instituto de Ciencias del Patrimonio (CSIC)

Resumen: El modelado conceptual como disciplina se ha desarrollado tradicionalmente en contextos de ingeniería. Esto ha significado que su aplicación a las humanidades y ciencias sociales haya sido escasa y, en general, poco afortunada. Sin embargo, las necesidades de las humanidades y ciencias sociales en cuanto a creación de modelos son muchas y complejas, y las realidades que constituyen su objeto de estudio presentan retos más allá de los que la ingeniería está acostumbrada a resolver. La línea de investigación de Tecnologías Semánticas del Incipit pretende, entre otras cosas, llevar a cabo labores de co-investigación entre ingeniería y humanidades/ciencias sociales, con el fin de avanzar en teorías, metodologías y tecnologías de modelado conceptual expresamente diseñadas para estos ámbitos. En concreto, esta conferencia presentará resultados relativos a la gestión de “soft issues” como la subjetividad o la temporalidad en la información mediante el lenguaje ConML (www.conml.org); introducirá la visión del patrimonio cultural que
proporciona el modelo de referencia abstracto CHARM (www.charminfo.org); y describirá algunos experimentos sobre enfoques de modelado altamente heterodoxos que ponen a prueba algunas de nuestras presunciones más básicas.



IMF (Institució Milà i Fontanals) - CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Incipit (Instituto de Ciencias del Patrimonio)


Línea de Investigación Estabilidad y cambio social en las sociedades humanas: pasado, presente y futuro

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Después del hielo: la isla Skye (Escocia) en la PrehistoriaDespués del hielo: la isla Skye (Escocia) en la Prehistoria

 

Dijous, 18 d’octubre:  

VIII Cicle de converses al Raval: Tal com som, tal com érem

"Después del hielo: la isla Skye (Escocia) en la Prehistoria" 

Manuela Pérez i Eva Ros (Universitat Autònoma de Barcelona)

---

Lloc: Residència d’Investigadors CSIC – Generalitat de Catalunya, a les 18 h.

Organitza: CSIC – Institució Milà i Fontanals (Departament d’Arqueologia i Antropologia
Línia de recerca «Estabilitat i canvi social a les societats humanes: passat, present i futur»
Les xerrades s’iniciaran a les sis del vespre, a la Sala d’Actes de la Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya al Carrer Hospital 64, Barcelona.

dijous, 11 d’octubre del 2012

25-26 Octubre: Col·loqui "Àngels o dimonis?: Financers al servei de l’Església durant les èpoques medieval i moderna"

25 i 26 d’octubre:   Col·loqui: "Àngels o dimonis?: Financers al servei de l’Església durant les èpoques medieval i moderna", organitzat pel Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals.

Les sessions tindran lloc a la Sala d’actes de la Delegació del CSIC a Catalunya
 (Barcelona, c/ Egipcíaques, 15).
------              
9h15 Inauguración del Coloquio / Inauguration of the Colloquium
Sesión 1
chaired by Jordi MORELLÓ BAGET (IMF, CSIC – Bar-celona)
9h30-10h Armand JAMME (Ciham/CNRS-Université de Lyon): Comment faire sortir de l’argent d’un pays en crise? La gestion des biens de l’Eglise dans le Pa-trimoine de Saint-Pierre par Pierre d’Artitz (fin XIIIe siècle-XIVe siècle)
10h-10h30 Prim BERTRAN I ROIGÉ (Universitat de Barcelona): Mediadores financieros entre la Cámara Apostólica y la Corona de Aragón en la época de Bonifacio VIII
(pausa – café / coffee break)
11h-11h30 Christiane SCHUCHARD (Landesarchiv Berlin): Collettori pontifici nella Germania nel Tre-cento
11h30-12h Mario FARELO (Instituto de Estudos Medievais / FCSH-UNL): Les agissements du collecteur Jean Garrigue au Portugal à la lumière des droits perçus et de la praxis de perception
12h-13h Debate / Discussion

Sesión 2
chaired by Karen STOBER (Universitat de Lleida)
16h-16h30 Kurt WEISSEN (Universität Heidelberg): The extent of the international money transfer of the curial bankers (1414-1436)
16h30-17h Amandine LE ROUX (Université de Bari, FMSH-programme Marie Curie, Lamop): Entre Languedoc et curie romaine, la collecte et la circulation des revenus de la Chambre Apostolique (XIV-XVe siècles)
(pausa – café / coffee break)
17h45-18h15 Maria Elisa SOLDANI (IMF, CSIC – Barcelona): Mercanti-banchieri latini al servizio dei Giovanniti: un ponte tra Mediterraneo orientale e occidentale
18h15-19h15 Debate / Discussion
 
Sesión 3 
chaired by Pere ORTI GOST (Universitat de Girona)
9h30-10h  Jordi MORELLÓ BAGET (IMF, CSIC – Barcelona): El clero de la Corona de Aragón a merced de los acreedores de la Cámara Apostólica (o las consecuencias del endeudamiento censal de Benedicto XIII)
10h-10h30 Ángel GALÁN SÁNCHEZ (Universidad de Málaga): El dinero de Castilla y la bolsa de San Pedro: Las cuentas del colector Lianoro de Lianoris (1471-1474)
(pausa – café / coffee break)
11h-11h30 Francesco GUIDI BRUSCOLI (Università degli Studi di Firenze): "Non solum operam personalem diligenter et fideliter, vero etiam notabilem pecuniarum summam exposuerunt". I banchieri fiorentini e le finanze pontificie nel primo Cinquecento
11h30-12h Manuel VAQUERO PIÑEIRO (Università degli Studi di Perugia): Entre poder político y financiero: Alfano Alfani, tesorero papal a comienzos del siglo XVI
12h-13h Debate / Discussion
Sesión 4
chaired by Manuel SÁNCHEZ MARTÍNEZ (IMF, CSIC– Barcelona)
16h-16h30 Massimo Carlo GIANNINI (Università di Teramo): Los muchos negocios de un banquero genovés: Tommaso Marino, depositario general de la Cámara Apostólica a mediados del siglo XVI
16h30-17h Juan Manuel CARRETERO ZAMORA (Universidad Complutense de Madrid): Rentas y arrendadores de la colectoría de España a comien-zos del siglo XVII
(pausa – café / coffee break)
17h15-18h30 Debate y clausura del Coloquio / Discussion and conclusion of the Colloquium.

Darrera publicació de Yolanda Aixelà Cabré: "Entre las dictaduras y el petróleo: las migraciones transnacionales de Guinea Ecuatorial"

Darrera publicació de Yolanda Aixelà Cabré: "Entre las dictaduras y el petróleo: las migraciones transnacionales de Guinea Ecuatorial"

Resumen:


El objetivo de este artículo es el de presentar una genealogía de las migraciones guineoecuatorianas desde mediados del siglo XX hasta la actualidad. La emigración guineana se inició a finales del período colonial y estuvo motivada por temas políticos y formativos, causas que continuaron vertebrándola tras la instauración de las dictaduras de Macías y de Obiang. Ambas se combinaron con las minoritarias migraciones laborales. El hallazgo de petróleo a mediados de la década de los 1990 actuó como “efecto reclamo” y marcó el inicio de flujos migratorios inversos, apreciables a partir del año 2000, en unas inmigraciones que en parte protagonizarían algunos de los guineanos que se habían asentado en España o algunos de sus descendientes. La integración de la población de Guinea era difícil, tanto en los nuevos contextos de asentamiento en el extranjero como cuando regresaron a su país, pero los que han regresado a Guinea Ecuatorial por la crisis económica mundial, principalmente de países en los que han disfrutado de la ciudadanía democrática, tienen que enfrentar vivir en un país que no respeta los "derechos" por el sistema político dictatorial.


_____________________

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Primera sessió de la nova edició del Seminari d’Estudis Doctorals

Dijous dia 11 d’octubre, a les 12h.:

Primera sessió de la nova edició del Seminari d’Estudis Doctorals, organitzat pel Seminari d’Estudis Doctorals (Estudis Medievals) del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona) i l’Associació de Recerca i Difusió InTerdisciplinària en Cultures Medievals (ARDIT). 


La sessió serà impartida per la doctoranda Roxane Chilà (CEMM-EA 4583 Casa de Velázquez), amb el títol: "Les hommes du roi: les individus d’origine ibérique à Naples sous le règne d’Alphonse le Magnanime", i pel doctorand Germán Gamero (Universidad de Valladolid) amb el títol "Rey y reinos en la corte de Fernando el Católico".



La sessió tindrà lloc a la Sala d’actes de la Delegació del CSIC a Catalunya
 (Barcelona, c/ Egipcíaques, 15).

COORDINACIÓ I INFORMACIÓ
Albert Reixach Sala - areixach@imf.csic.es
Araceli Rosillo Luque - araceli.rosillo@gmail.com
Marta Segarrés Gisbert - msegarres@ub.edu

dijous, 4 d’octubre del 2012

9è Seminari d'Història Medieval

El curs 2012-2013 es celebra la 9a edició del Seminari d'Història Medieval, organitzat pel grup de recerca consolidat Renda Feudal i Fiscalitat a la Catalunya Baixmedieval, la Institució Milà i Fontanals (CSIC) i el Centre de Recerca d'Història Rural (IRH, UdG).


Organitzat pel grup de recerca consolidat Renda Feudal i Fiscalitat a la Catalunya Baixmedieval, la Institució Milà i Fontanals (CSIC), el Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona) i el projecte de recerca Mercado financiero y pequeñas ciudades en la Cataluña nororiental de los siglos XIV y XV (HAR2011-27121).

Coordinadors: Manuel Sánchez Martínez, Lluís To Figueras i Pere Orti Gost
Lloc de realització: Facultat de Lletres de la UdG (Pl. Ferrater Mora, 1, Girona)
Horari: Divendres a les 11 h.

  • 19 d’octubre de 2012
Mario Lafuente Gómez (Universidad de Zaragoza), La elite de la baja nobleza aragonesa en el siglo XIV: rasgos identitarios y pautas de socialización.

  • 9 de novembre de 2012
Ángel Galán Sánchez (Universidad de Málaga), Los mudéjares de Castilla: una nueva historia y una arqueología en construcción.

  • 14 de desembre de 2012
Josep Maria Salrach Marés (Universitat Pompeu Fabra), Crisi de subproducció, crisi sistèmica... Sobre la natura de les crisis.

  • 11 de gener de 2013
Isabel del Val Valdivieso (Universidad de Valladolid), Isabel la Católica: tópicos y realidades.

  • 22 de febrer de 2013
Monique Bourin (Université de Paris I, Panthéon-Sorbonne), La naissance des noms de famille: une innovation médiévale.

  • 15 de març de 2013
Giacomo Todeschini (Università di Trieste), Usurai e banchieri: il significato politico dell’economia alla fine del medioevo.

  • 12 d’abril de 2013
Ian Wei (University of Bristol), The University of Paris and the authority of the intellectual in the Middle Ages.

  • 3 de maig de 2013
Vicent Baydal Sala (Institució Milà i Fontanals, CSIC), Catalans, aragonesos i valencians. El naixement de la identitat col·lectiva valenciana durant l’edat mitjana.


PROGRAMA:  http://www.udg.edu/LinkClick.aspx?fileticket=GSf_3g9XyIg%3d&tabid=11296&language=ca-ES

dimecres, 3 d’octubre del 2012

Taula de debat: "Arabismos y tratamiento filológico de textos: una herramienta heurística"

Divendres, dia 5 d’octubre, a les 12:00h.:  Taula de debat, organitzada pel Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona), en què el Dr. Alberto Montaner (Universidad de Zaragoza) impartirà la conferència titulada "Arabismos y tratamiento filológico de textos: una herramienta heurística" 



Organitza: Línia estratègica: El Mediterrani: espais d’intercanvis i relacions de poder.
 Sublínia: Llatí i llengua romànica en el Mediterrani medieval: «Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae»            
Col·labora: Grup de Recerca Consolidat «Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae» (2009SGR705)

CSIC - INSTITUCIÓ MILÀ I FONTANALS (IMF) - UNIVERSITAT DE BARCELONA

La sessió tindrà lloc a la Sala d’actes de la Delegació del CSIC a Catalunya
 (c/ Egipcíaques, 15, Barcelona).

dimarts, 2 d’octubre del 2012

“Centenari de la Teoria de la Deriva Continental d’Alfred Wegener”

Activitat commemorativa del “Centenari de la Teoria de la Deriva Continental d’Alfred Wegener” que se celebrarà el proper dia 10 d’octubre de 2012. L’acte, que compta amb la col·laboració de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC), servirà per inaugurar l’inici de curs i tindrà lloc a l’aula magna de la Facultat de Geologia de la Universitat de Geologia:



Centenari de la Teoria de la Deriva Continental d’Alfred Wegener
12:15 La deriva continental de A. Wegener, antecedente de la Tectónica de Placas
Dr. Evaristo Álvarez, de la Universidad de Oviedo
13:00 Plate tectonics forty-five years later
Prof. Xavier Lepichon del Collège de France

Organitza: Facultat de Geologia de la UB,
amb la col·laboració de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC)

Data: 10 d’octubre de 2012

Hora: 12:15

Lloc: Aula magna. Facultat de Geologia de la UB
(c/Martí i Franquès, s/n. 08028 Barcelona)