dilluns, 15 de desembre del 2014

Les primeres comunitats pageses de Catalunya: el poblat neolític de La Draga

Les primeres comunitats pageses de Catalunya: el poblat neolític de La Draga

 Dia:16 de desembre - Hora: 18h
LLoc: sala d'actes de l'MMB - Entrada lliure
 
 
 

En el marc del projecte El Raval 6.000 anys d’història, l’MMB acull la conferència sobre les primeres comunitats pageses de Catalunya en la que s’explicarà com ara fa uns 7000 anys es van introduir pràctiques agrícoles i ramaderes, uns nous models de subsistència que van suposar canvis substancials en l’economia i la societat d’aleshores. La conferència anirà a càrrec de Xavier Terradas, Antoni Palomo i Raquel Piqué, investigadors i professors de la Institució Milà i Fontanals (CSIC – IMF) i de la UAB, els quals, a través del jaciment del poblat neolític de la Draga (Banyoles), exposaran la ruptura que el Neolític va suposar amb els modes de viure, relacionar-se i organitzar-se respecte el període anterior.

El projecte El Raval 6.000 anys d’història està promogut per la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en el marc de Raval Cultural, i compta amb la col·laboració del Districte de Ciutat Vella i l’Eix Comercial del Raval.

Per a més informació:
www.raval6000anyshistoria.com


divendres, 12 de desembre del 2014

Representació teatral, dirigida als infants, amb titelles realitzada per la Gent Gran del Casal Josep Trueta


Dijous 18 de Desembre a les 18.30 al Casal Folch i Torres - C/Reina Amàlia 31, Barcelona

Representació teatral, dirigida als infants, amb titelles 
realitzada per la Gent Gran del Casal Josep Trueta


       Dins del Projecte "Raval 6000 anys d'Història", en el qual el CSIC participa com a entitat col·laboradora, al costat de moltres altres entitats culturals, amb una inciativa coordinada i dirigida per la  Institució Milá i Fontanals, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (IMF-CSIC), el proper dia 18 de desembre, hi haurà una representació teatral, dirigida als infants, amb titelles realitzada per la Gent Gran del Casal Josep Trueta. Durant l'obra teatral s'explicaran, de manera divertida i encarada als més petits, molts aspectes de la prehistoria.



dimecres, 10 de desembre del 2014

La conquista y organización del Reino de Granada (1482-1568): laboratorio para la producción de tipologías documentales



Dimecres, dia 17 de desembre, a les 16:00h.

Segona sessió del XIIIè Seminari d’Estudis Doctorals 2014-2015, organitzat pel Seminari d’Estudis Medievals del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona), juntament amb la col·laboració de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), del Màster en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona i d’Ardit. La sessió serà impartida pel doctorand Diego Antonio Reinaldos Miñarro (Universidad de Murcia) amb el títol La conquista y organización del Reino de Granada (1482-1568): laboratorio para la producción de tipologías documentales.



La sessió tindrà lloc a l’Aula Gran de seminaris (1a planta) de la Institució Milà i Fontanals – CSIC (Barcelona, c/ de les Egipcíaques, 15).


Seminari d'Estudis Doctorals Estudis Medievals
Institució Milà i Fontanals
CSIC - Barcelona


Reconstruint el Martorell. Donants i col·leccions del primer museu públic de Barcelona al tombant del segle XX

Dimarts 16 de desembre, 19:00
Institut d’Estudis Catalans, c/ del Carme, 47, Barcelona

Inici del cicle “Natura i ciència al parc: continuïtats i discontinuïtats de les ciències naturals a la Ciutadella” que tindrà lloc el proper dia 16 de desembre a l’Institut d’Estudis Catalans. El cicle està organitzat conjuntament per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica i la Institució Milà i Fontanals (CSIC), i recupera la història del parc de la Ciutadella lligada a la ciència i el seu patrimoni científic. La primera sessió “Reconstruïnt el Martorell. Donants i col·leccions del primer museu públic de Barcelona al tombant del segle XX", anirà a càrrec de Ferran Aragon i José Pardo Tomás (IMF, CSIC), i tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, a les 19h:

Natura i ciència al parc: continuïtats i
discontinuïtats de les ciències naturals a la Ciutadella 
        
    Darrerament diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de l’estat de deteriorament en què es troben el Museu Martorell i el Castell dels Tres Dragons, edificis emblemàtics del Museu de Ciències Naturals dins el Parc de la Ciutadella que han quedat tancats al públic amb el trasllat de la part expositiva al Museu Blau. Pot Barcelona permetre’s el luxe d’abandonar el seu patrimoni científic? Una ciutat que es diu del coneixement i la innovació pot oblidar la història del Parc de la Ciutadella com a centre de recerca i difusió d’idees i d’ideologies científiques quan es projecta cap al futur? Quin paper poden tenir els edificis i les col·leccions de ciències naturals que tradicionalment han ocupat aquest espai públic quan elaborem discursos sobre la ciutat del coneixement?

    El Parc de la Ciutadella ha estat des de la seva fundació, l’any 1872, un espai urbà consagrat a les ciències naturals. Testimonis d’aquesta continuada tradició naturalista en són el Museu de Ciències Naturals i el Parc Zoològic, creats al 1882 i al 1892, respectivament. I també l’escultura del mamut instal·lada al parc a principis de segle XX. Un fet sovint oblidat és que el parc va acollir el primer aquari públic de la ciutat a la capçalera de la Cascada monumental. O que la creació del ‘nou’ Museu de Catalunya de Ciències Naturals, l’any 1917, va suposar la incorporació a l’activitat museística -que hom ja duia a terme a l’edifici del Museu Martorell- del Castell dels Tres Dragons, l’Hivernacle i l’Umbracle. 
    Aquest cicle se centrarà en els inicis de les institucions científiques que es van instal·lar al Parc de la Ciutadella, amb la intenció de posar de manifest les continuïtats, però també les discontinuïtats, de l’activitat naturalista al parc i també amb la intenció d’obrir una perspectiva comparada amb altres casos europeus, començant amb el cas de Viena.
Defensem la importància de presentar el patrimoni científic d’una manera que permeti copsar la complexitat de les relacions que han existit, i existeixen, entre ciència i societat. Entendre la gestió del coneixement científic en la Barcelona de fa cent anys, les seves relacions amb elits que aspiraven a assolir una hegemonia cultural, la seva vinculació a la retòrica de la modernitat i el civisme, i en definitiva la seva càrrega ideològica lligada a les lluites polítiques del moment i sovint camuflada en una aparent neutralitat, ens ha de conduir a reflexionar sobre la no neutralitat, ni del fet científic ni del cultural, tant en el passat com en el present, i per tant a obrir alguns interrogants al voltant de les polítiques envers el patrimoni científic de la ciutat que ha tingut i té fins ara en el Parc de la Ciutadella un dels seus espais més representatius.
Organitzen: Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica i Institució Milà i Fontanals (CSIC)
Coordinen: Laura Valls i Ferran Aragon
***

Dimarts 16 de desembre, 19:00
Reconstruint el Martorell. Donants i col·leccions del primer museu públic de Barcelona al tombant del segle XX
Ferran Aragon (CEHIC-UAB) i José Pardo Tomás (IMF-CSIC)
Lloc: Institut d’Estudis Catalans
    El Museu Martorell, localitzat dins el Parc de la Ciutadella i inaugurat l’any 1882, fou el primer museu públic de Barcelona. Amb les seves col·leccions i els seus donants, constitueix un valuosíssim testimoni local de l’aliança entre ciència i nació que es va gestar a tota Europa i Amèrica des de finals del segle XIX i durant tot el segle XX i que ha arribat fins als nostres dies. En aquest col·loqui reconstruirem els espais del Museu Martorell per fixar-nos en les seves etapes iniciàtiques, observarem com les col·leccions eclèctiques d’aire colonial foren deixant pas a un projecte de representació del patrimoni natural d’una nació catalana en fase de construcció, veurem com aquest projecte cresqué en tal mesura que sobrepassà els murs del Martorell i anà a ocupar altres espais dins del Parc, veurem també de quina manera el museu fou un element de modernitat per a la ciutat i al mateix temps l’instrument d’una comunitat científica militantment catòlica, conservadora i catalanista. 
    El fet d’explorar les històries que s’amaguen rere l’origen i el trànsit dels objectes que el museu ha anat acumulant des de fa més de 130 anys, ens ha de permetre considerar la importància patrimonial del conjunt de les col·leccions i els espais científics dins del Parc de la Ciutadella. Un patrimoni que es troba en un moment crític que caldrà superar amb un debat obert i amb vocació pública i plural.

dimarts, 2 de desembre del 2014

“Les théories et l'imaginaire de la reproduction préhistorique dans l'histoire des sciences.”


10 de desembre a les 18:00 h.

 “Les théories et l'imaginaire de la reproduction préhistorique dans l'histoire des sciences.”

Dins del Seminari: "LA REPRODUCCIÓN TIENE HISTORIA: APROXIMACIONES AL ORIGEN DE LA REGULACIÓN DE LA REPRODUCCIÓN",

Conferència de la Profesora Claudine Cohen (EHESS)
Residència d'Investigadors, c/ Hospital 64



dimarts, 4 de novembre del 2014

CULTURA Y DEVOCIÓN DE LAS COFRADÍAS

Tallers d'Historia de la Cultura 2014
Coordinadora: Tess Knighton (ICREA / IMF-CSIC)
Una sèrie de quatre tallers interdisciplinaris sobre diferents aspectes socio-culturals de la vida quotidiana urbana a l'Edad Moderna
Marie Curie Foundation CIG-2012
Proyecte d'Investigació URBANMUSICS no. 321876
Urban musics and musical practices in sixteenth-century Europe


IV. CULTURA Y DEVOCIÓN DE LAS COFRADÍAS
11 de novembre de 2014
10:00 a 14:00 hores
Sala de seminaris de la Residència de Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya
Carrer de l’Hospital, 64, 08001, Barcelona
 
10:00.      Luis Robledo (Real Conservatorio Superior de Música de Madrid)
                      Música y cofradías en Madrid durante el siglo XVII

11:00.            Debat

11:30.            Pausa

12:00.      Germán Navarro Espinach (Universidad de Zaragoza)
                      Les confraries medievals: d'Europa a Amèrica
                Xavier Torres (Universitat de Girona)
                      Música y hermandad: algunas cofradías de la Barcelona del setecientos
                Jaume Ayats (UAB/Museo de la Música de Barcelona)
                      La confraria de Sant’Antone de Calvi: cantar junts per construir junts l’emoció i l’espai de vida social

13:00.            Debat


FOURTY YEARS OF FIELDWORK IN THE STAR MOUNTAINS, HIGHLAND OF PAPUA PROVINCE, INDONESIA (WEST NEW GUINEA)

PUBLIC TALK – IMF (CSIC) Barcelona

FOURTY YEARS OF FIELDWORK IN THE STAR MOUNTAINS, HIGHLAND OF PAPUA PROVINCE, INDONESIA (WEST NEW GUINEA)

On the Interface between Anthropology, Prehistory and Human Ethology
 Wulf Schiefenhövel

Dijous 13 de Novembre a les 12:00 h.

Saló d'Actes de la Delegación del CSIC a Catalunya. Carrer de les Egipcíaques 15, Barcelona
CHARRADA OBERTA AL PÚBLLIC – IMF-CSIC Barcelona

First stage of funeral rituals of the Eipo: placing the corpse in the crown of the tree.

The lecturer will talk of fieldwork among the Eipo, member of the Mek cultures and languages, Pengunungan Bintang, Province of Papua, Indonesia.

In June 1974, after a six-days walk into the Eipomek Valley from the newly opened mission station and airstrip of Bime, the lecturer first visited The Eipo, who still had a neolithic tool kit and way of life. They were carrying out their age-old rituals, fighting wars against their traditional enemies in the Famek valley to the West, trading stone axe blades with their partners across the central range and celebrating impressive feasts.

Researchers documented their lives from birth to death and were stunned by their excellent knowledge of nature as well as the beauty of their legends and love songs. The Eipo were modern models of the past, helping us and science to understand the "conditio humana", the essence of what it means to be Homo sapiens.


dijous, 30 d’octubre del 2014

Jaume I i Bizanci: les primeres relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi en el Llibre dels fets


Taula de Debat organitzada
Departament de Ciències Històriques – Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona)

"Jaume I  i Bizanci: les primeres relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi en el Llibre dels fets"
  
 Ernest Emili Marcos  (Universitat de Barcelona)
  
 Barcelona, divendres 7 de novembre de 2014, 12:00h.
Sala d’actes de la Delegació del CSIC a Catalunya
c/Egipcíaques, 15 - Barcelona