dijous, 19 de novembre del 2015

Cicle Cinema i Prehistòria: "El clan del oso cavernario"

Cinema i prehistòria: "El clan del oso cavernario" amb Oliver Hochadel (IMF-CSIC) com a ponent Dimarts 24 de novembre a les 11.00 h· UAB Cultura en Viu · CEHIC

Cicle Cinema i Prehistòria: ciència i ficció dels nostres orígens (I)

Organitza: Àrea d'Història de la Ciència
Coordinen: Oliver Hochadel (IMF-CSIC) i Carlos Tabernero (CEHIC-UAB)


24 de novembre El clan del oso cavernario (Michael Chapman, 1986)
Ponent Oliver Hochadel (IMF-CSIC)


Ayla, una nena Cromagnon de 5 anys, queda aïllada de la seva tribu per culpa d'un terratrèmol i és acollida per un grup de Neandertals, que basen els seus raonaments i comportaments en les experiències dels seus avantpassats. Ayla, que pertany a una espècie humana mentalment més desenvolupada ("homo sapiens sapiens"), introdueix en la tribu innovacions i té un fort instint de conservació. Però les seves qualitats provoquen el rebuig dels Neandertales, que acaben expulsant-la de la tribu i deixant-la en un futur incert.

Duració: 100 minuts
País: Estats Units
Gènere: Prehistòria, aventures.


http://www.uab.cat/doc/novaagenda146.pdf

dimarts, 17 de novembre del 2015

Dones sàvies i tecnòlogues



17 de novembre · 18h
“Dones sàvies i tecnòlogues”

Organitza: Associació AMIT  (AMIT-CAT) amb el suport de la Delegació del CSIC a Catalunya

Amb les convidades:

Anna Merino González, consultora al servicio de Hemostasia-Hemoteràpia de l’Hospital Clinic, Assumpció Guasch Petit membre de COETIC Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya,
i Vanessa Galcerà, cofundadora del GDG Tarragona (Google Developer Group) i membre de la iniciativa Tech&Ladies.

Lloc: Institució Milà i Fontanals
c/ Egipcíaques, 15, 08001 Barcelona



The many reasons why Vesalius's Fabrica was an important book



SEMINAR
The many reasons why Vesalius's Fabrica was an important book
Sachiko Kusukawa (Trinity College, University of Cambridge)*

Dijous 26 de noviembre de 2015  12.00h
Lloc: Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya)
c/ Hospital, 64. 08001 Barcelona

ENTRADA LLIURE

Coordinen: Jon Arrizabalaga (IMF-CSIC) i Fernando Vidal (ICREA/CEHIC-UAB)
Activitat organitzada per la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona) i el Centre d’Història de la Ciència (UAB)
amb la col·laboració de la Residència d’Investigadors i la participació del SGR 1410 - HIS-STM
* Professor Sachiko Kusukawa is Fellow in History and Philosophy of Science of Trinity College, University of Cambridge. Her research specialism is in history of science, cultural and intellectual history, and the history of the book. She has published on Protestant natural philosophy, university textbooks and libraries, and visual arguments in illustrated scientific books. Recent research has focused on the observational, descriptive and pictorial practices in the development and production of scientific knowledge in the early modern period (1500-1720). Her work on visual arguments in sixteenth-century botanical and anatomical works has resulted in the monograph Picturing the book of nature. Image, Text, and Argument in Sixteenth-Century Human Anatomy and Medical Botany (University of Chicago Press, 2012) for which she was awarded the 2014 Pfizer Prize by the History of Science Society.
In 1998, a coloured copy of Andreas Vesalius’ On the fabric of the human body, the dedication copy to Emperor Charles V, was sold at Christies for $1.65 million. An uncoloured copy in contemporary binding was auctioned for $412,000 in 2011. The book is perhaps the most iconic book in the history of medicine, and has been a desirable object to collect for retired physicians with deep pockets. But is such a high esteem justified, especially when few of the modern collectors have read or understood the Latin text?  Some historians of art have argued that the text of the book is irrelevant, as it is the illustrations –even if they were not made by Titian– that make the book exceptional. This talk will discuss the significance of Vesalius’ book in terms of its images and text, its design as a book, and its content in the context of sixteenth-century medical book production, and will offer a brief survey of its reception in later periods.

divendres, 6 de novembre del 2015

La memòria fora de l’ars memoriativa: imatges i texts de la mnemotècnia medieval


Dimecres, dia 11 de novembre, a les 16:00h, se celebrarà la segona sessió del XIV Seminari d’Estudis Doctorals 2015-2016, organitzat pel Seminari d’Estudis Medievals del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona), amb la col·laboració de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), del Doctorat en Cultures Medievals i del Màster en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona, i d’ARDIT. La sessió serà impartida pel doctorand Sergi Sancho Fibla (Universitat Pompeu Fabra) amb el títol "La memòria fora de l’ars memoriativa: imatges i texts de la mnemotècnia medieval". 


El rol de la memòria ha estat durant molt de temps menystingut com un simple contenidor mental propi de cultures orals. No obstant, amb la voluntat de contextualitzar les fonts medievals dintre de les pràctiques de creació i recepció pròpies de l’època, una part de la crítica dels últims anys ha assenyalat la importància que tenia l’Art de la Memòria en la producció cultural de l’Edat Mitjana. En efecte, part imprescindible de la retòrica antiga que es perllongà durant l’època medieval, la mnemotècnia representà la base sobre la qual un gran nombre de textos i imatges foren creades. Per tant, es tracta d’un aspecte que tot investigador hauria de tenir en compte a l’hora de dotar de coherència històrica la seva recerca fonamentada en fonts medievals. No es tracta de “crear escola” ni d’etiquetar una nova metodologia de recerca, sinó de comprendre, en la mesura d’allò possible, els documents dintre del seu context de creació i recepció.
 

La recerca doctoral que presentem tracta sobre l’estudi d’un únic manuscrit occità que, però, conté cinc documents de gèneres diferents. La font, no obstant, serà en aquest cas l’excusa per a mostrar fins a quin punt la mnemotècnia està impregnada en tot tipus de text, i tanmateix, de quina manera aquesta perspectiva d’estudi pot ajudar a la investigació en tot tipus de disciplines de la Història.
 ---------------

La sessió tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Institució Milà i Fontanals – CSIC (Barcelona, c/ de les Egipcíaques, 15)

Coordinació i informació:
Pol Junyent Molins (IMF-CSIC)
Marta Manso Rubio (IMF-CSIC/UB)
Marta Punsola Munárriz (IMF-CSIC)
Esther Tello Hernández (IMF-CSIC)
estudismedievals@imf.csic.es
 

Departament de Ciències Històriques-Estudis Medievals 
C/de les Egipcíaques, 15, 08001 Barcelona
Telf.: +34 93 442 3489




dijous, 5 de novembre del 2015

Cicle Cinema i Prehistòria: ciència i ficció dels nostres orígens (I)

Cicle Cinema i Prehistòria: ciència i ficció dels nostres orígens (I)
Del 10 de novembre al 15 de desembre de 2015

Organitza: Àrea d'Història de la Ciència
Coordinen: Oliver Hochadel (IMF-CSIC) i Carlos Tabernero (CEHIC-UAB)




Els Neandertals es troben amb els Homo sapiens, els humans primitius lluiten amb els tigres de dents de sabre, els arqueòlegs descobreixen pintures rupestres impressionants. Aquest cicle mostrarà sis pel·lícules (cinc pel·lícules de ficció i un documental) en dues parts (tres obres per semestre) sobre la prehistòria que ens ajuden a visualitzar el que no podem veure si només ens fixem en les restes materials, en les pedres i els ossos. Abans de la projecció assenyalarem alguns dels temes "científics" que apareixen a la pel·lícula. I després de la projecció discutirem amb el públic: què és ciència i què és ficció en aquest viatge cinematogràfic cap als nostres orígens com a éssers humans? O dit d’una altra manera, podem si més no distingir-los?
_____________

24 de novembre El clan del oso cavernario (Michael Chapman, 1986)
Ponent Oliver Hochadel (IMF-CSIC)



http://www.uab.cat/doc/novaagenda146.pdf

20a Setmana de la Ciència


Del 13 al 22 de novembre se celebrarà a Catalunya la 20a Setmana de la Ciència, una celebració que es realitza en tota Espanya al llarg del mes de novembre.
Durant la Setmana de la Ciència se celebraran tot un munt d’activitats de divulgació científica: Jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics… tot un ventall de possibilitats al teu abast.
Els temes centrals de l’edició d’enguany són la llum i els sòls amb motiu de la celebració, aquest 2015, de l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum i de l’Any Internacional dels Sòls.
La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.


Organitzen:

DEPARTAMENT D’ECONOMIA I CONEIXEMENT
Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació

Amb la col·laboració de:

Universitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat Pompeu Fabra
Universitat de Girona
Universitat de Lleida
Universitat Rovira i Virgili
Universitat Oberta de Catalunya
Universitat Ramon Llull
Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
Universitat Internacional de Catalunya
Universitat Abat Oliba
Institut d’Estudis Catalans
Consell Superior d’Investigacions Científiques
Institut de Cultura de Barcelona
Associació Catalana de Comunicació Científica
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Institut Municipal d’Educació de Barcelona
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

dilluns, 2 de novembre del 2015

El paisatge sonor a la Barcelona del s. XVI: St Pere de les Puel·les

Conferència: "El paisatge sonor a la Barcelona del s. XVI: St Pere de les Puel·les" a càrrec d'Ascensión Mazuela-Anguita, investigadora post-doctoral del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques),

Museu d’Història de Barcelona, 2 novembre 2015 a les 19:00 h.




La conferència El paisatge sonor a la Barcelona del s. XVI: el monestir de Sant Pere de les Puel·les a càrrec d’Ascensión Mazuela-Anguita, investigadora post-doctoral del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), Institució Milà i Fontanals, s’enmarca en les investigacións que està duent a terme Mazuela en el marc del projecte Marie Curie “Urban musics and musical practices in sixteenth-century Europe”. I a través del qual ha desenvolupat una recerca molt interessant en el fons del Monestir de Sant Pere de les Puel·les que ara veurà la llum a través d’aquesta conferència.
Entrada lliure