L'Edat Mitjana des de la història i la filologia: el “Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae” (GMLC), el “Repertorio de Medievalismo Hispánico” (RMH) i el “Glossari Crític de Fiscalitat Medieval” (GCFM).

Propera sessió del Seminari sota el títol genèric de:  
“Recerca avui: Noves perspectives en ciències humanes i socials”

 14 de gener de 2014 a les 12.00 hores  

Saló d’actes de la Delegació del CSIC a Catalunya, 

L'Edat Mitjana des de la història i la filologia: el “Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae” (GMLC),  el “Repertorio de Medievalismo Hispánico” (RMH) i el “Glossari Crític de Fiscalitat Medieval” (GCFM)

 Ana Gómez, Roser Salicrú, Manuel Sánchez i Pere Verdés

 

Actualment, en el marc del grup d’investigació “El Mediterrani i la Corona d’Aragó a l’Edat Mitjana: història, llengua i cultura”, es realitzen tres projectes de llarg recorregut, que tenen com a propòsit oferir sengles eines de recerca a historiadors, a filòlegs i a tota persona interessada en l’estudi de l’època medieval. El GMLC és un diccionari de termes llatins i romànics documentats en els territoris corresponents al domini lingüístic del català entre els segles IX i XII; l’origen d’aquest projecte es remunta a la dècada de 1950 i, en aquests moments, compta amb una base de dades lèxica que permet la consulta externa d’una part del corpus textual a partir del qual s'elabora el Glossarium: el CODOLCAT (Corpus Documentale Latinum Cataloniae). El RMH recull, des dels anys 60 del segle passat, la bibliografia dels medievalistes espanyols i portuguesos, així com la dels hispanistes i lusistes estrangers; actualment, té la forma d’una base de dades on-line que conté prop de 100.000 registres i és la principal font d’informació per a la International Medieval Bibliography a la península ibèrica. El GCFM va iniciar-se ara fa 10 anys i constitueix la prolongació d’un programa de recerca hispano-francès sobre història de la fiscalitat medieval: es tracta d’un diccionari especialitzat amb més de 2.000 termes, que també pot consultar-se a través d’internet i que, mitjançant un work-in-progress, vol posar les bases d’un projecte d’història comparada sobre els orígens de les finances públiques a nivell europeu.

DIMARTS, 14 DE GENER DE 2014 - A LES DOTZE DEL MIGDIA
Saló d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya
Carrer de les Egipcíaques 15 – Barcelona

Las materias primeras como indicadores de contactos sobre largas distancias entre el V y el IV milenio AC.

Las materias primeras como indicadores de contactos sobre largas distancias entre el V y el IV milenio AC.

Conferècia a càrrec de: Maria A. Borrello. Université de Genève (Suiza)

8 de gener de 2014 - a les 12:00 h.
Saló d'Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya
C/ Egipcíaques, 15 – Barcelona

La importante documentación obtenida durante los últimos 20 años permite abordarla cuestión de los contactos entre las regiones situadas al Norte y al Sur de los Alpes entre incios del V y fines del IV milenio. Este período coincide en la región alpina con la implantación de las comunidades agropastorales y la
introducción progresiva de la metalurgia. 

Diferentes objetos – considerados como bienes de prestigio – trabajados en eclogitas de los Alpes piemonteses, en silex de los Prealpes del Veneto y del Trentino, en coral y en conchas del Mediterráneo aparecen en contextos funerarios y domésticos de Suiza, del Sur de Alemania y de Austria. Cerámicas idénticas se encuentran a ambos lados de la cadena alpina. Todos estos datos confirman la facilidad de los contactos transalpinos durate la prehistoria.

Organitza:
Grup de recerca 'Arqueologia de les dinàmiques socials' (Departament Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals - CSIC)

Amb la col·laboració de:
Grup de Recerca Consolidat AGREST SGR2009-00734 (AGAUR-Generalitat de Catalunya)
Proyecto de investigación HAR2011-23149 (Ministerio de Economía y Competitividad)

 

Més informació:

  CONFERENCIA MARIA BORRELLO.pdf

Aportación al estudio de las cofradías medievales y sus devociones en el reino de Aragón

Acaba de sortir al mercat un llibre d'Esther Tello Hernández publicat per la
 Institución Fernando el Católico:

"Aportación al estudio de las cofradías medievales y sus devociones en el reino de Aragón" 

Autor: Tello Hernández, Esther

Edición: Editado por: IFC

Edición: 334 p., il., 13x21 cm, ISBN 978-84-9911-232-9

Año edición: 2013

Colección: Estudios

Nº publicación: 3235

INFORMACIÓN ADICIONAL:

Estudio de las cofradías del reino de Aragón durante la Edad Media que incorpora documentación inédita tanto del Archivo de Protocolos de Zaragoza como de archivos municipales, entre la que destaca la transcripción de parte de las ordenanzas de una cofradía parroquial de la localidad turolense de Mirambel.

When the sources don't speak. Methodological challenges in the study of medieval Norwegian monasteries

Dimarts, 3 de desembre de 2013 - 16:00 - Aula petita de seminaris (1ª planta)
Institució Milà i Fontanals (Carrer Egipcíaques, 15-Barcelona)

Seminari d'estudis doctorals: "When the sources don't speak. Methodological challenges in the study of medieval Norwegian monasteries" per Lene Myrdal (Vestfold University College. Noruega)

Researching the history of medieval monasteries and religious houses in Norway is a challenge. Not only becau-se of difficulties related to choosing a sensible approach, making reasonable delimitations geographically and temporarily, or because the sources are difficult to interpret. The main challenge is connected to the fact that most of these institutions are barely visible, - both in the preser-ved source material and in Norwegian historiography. Still, in my PhD-thesis I am trying to investigate the his-tory of these institutions, which are generally regarded as having been important and influential, even though very few traces of their history have survived into mo-dern times. In this paper I will present my research pro-ject and address some of the more challenging aspects of this work, along with the consequences these challen-ges have for the writing of medieval monastic history in Norway.

Coordinacio i Informació:
Marta Punsola Munárriz - mpunsola@imf.csic.es
Albert Reixach Sala - areixach@imf.csic.es
Araceli Rosillo Luque - araceli.rosillo@gmail.com
Marta Segarrés Gisbert - msegarres@ub.edu
Esther Tello Hernández - etello@imf.csic.es

LA DIFFUSION DE L’OBSIDIENNE EN MÉDITERRANÉE OCCIDENTALE AU NÉOLITHIQUE DU 6e AU 3e MILLÉNAIRE av. J.-C.

Conferència amb motiu de l’exposició «VIDRES NEGRES DEL NEOLÍTIC»

 DIMARTS, 26 DE NOVEMBRE, A LES 12 h
Delegació del CSIC a Catalunya (c/ Egipcíaques, 15. Barcelona)

JEAN VAQUER (CNRS - TRACES, Toulouse)
LA DIFFUSION DE L’OBSIDIENNE EN MÉDITERRANÉE OCCIDENTALE AU NÉOLITHIQUE DU 6e AU 3e MILLÉNAIRE av. J.-C.

En Méditerranée occidentale il n'existe que quatre zones sources d'obsidienne qui sont toutes des îles situées dans le détroit de Sicile (Pantelleria) ou en mer Tyrrhénienne (Lipari, Palmarola et la Sardaigne). Etudier la diffusion de l'obsidienne au Néolithique revient aussi à étudier la navigation entre ces îles et le continent à cette époque. Grâce aux techniques d'analyse des éléments traces, il est actuellement possible de déterminer l'origine des sources des pièces en obsidienne et donc de reconstituer des voies de diffusion, voire des réseaux d'échanges. Ces derniers sont attestés tout au long du Néolithique sous des formes à la fois maritimes et terrestres mais ils ont varié dans leur organisation et leur ampleur. Il existe des zones où l'obsidienne était une matière première de premier plan dans le processus économique et d'autres où sa présence est sporadique et sa fonction probablement symbolique comme produit d'échange spécial ou particulièrement précieux. Comme le Jade alpin, ou la variscite catalane, l'obsidienne était surtout dans les zones éloignées des sources un marqueur de distinction sociale qui nous renseigne sur les relations à grande distance et les signes de reconnaissance des élites du Néolithique méditerranéen.

ORGANITZA:
Grup de recerca «Arqueologia de les dinàmiques socials» (CSIC-IMF)
Grup de recerca consolidat AGREST SGR2009-00734 (AGAUR-Generalitat de Catalunya)
Proyectos de investigación HAR2011-23149, HAR2012-38838-C02-01/02 (Ministerio de Economía y Competitividad)

CIRCULACIÓN DE OBSIDIANA Y NAVEGACIÓN EN LA PREHISTORIA: IMPLICACIONES PARA LA NEOLITIZACIÓN DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL

Conferència amb motiu de l’exposició «VIDRES NEGRES DEL NEOLÍTIC»
  

DIMARTS, 19 DE NOVEMBRE, A LES 18 h
Residència d’Investigadors CSIC – Generalitat de Catalunya (c/ Hospital, 64. Barcelona)

JOÃO ZILHAO (ICREA – UB, Barcelona) 
CIRCULACIÓN DE OBSIDIANA Y NAVEGACIÓN EN LA PREHISTORIA:
IMPLICACIONES PARA LA NEOLITIZACIÓN DEL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL
 
La presencia de obsidiana de la isla de Pantelleria en Sicilia, Italia continental y Túnez indica la existencia de navegación prehistórica en el Mediterráneo central. Se ha propuesto que esa presencia remontaría a épocas epipaleolíticas, implicando la existencia de una ruta de intercambio y difusión cultural a través de la cual hubiera podido ocurrir una neolitización precoz de las tierras litorales del Magreb, y que estas tierras serían a su vez el punto de origen del primer Neolítico de la Península Ibérica. La revisión crítica de los datos no permite sostener esta hipótesis: ni hay circulación de obsidiana de Pantelleria anterior a 5000 AC, ni hay un Neolítico magrebino anterior al de Andalucía, Valencia y Catalunya.

ORGANITZA:
Grup de recerca «Arqueologia de les dinàmiques socials» (CSIC-IMF)
Grup de recerca consolidat AGREST SGR2009-00734 (AGAUR-Generalitat de Catalunya)
Proyectos de investigación HAR2011-23149, HAR2012-38838-C02-01/02 (Ministerio de Economía y Competitividad)

Ciència i negoci amb “l‘Altre”: la dona anomenada Venus Hotentote Activitat amb motiu de la Setmana de la Ciència. AMIT-CAT

Benvinguda: presidenta d’AMIT-CAT, Dra. Mª Teresa Paramio

Tot seguit: Una de nosaltres: per què em vaig fer sòcia d’AMIT-CAT

Per acabar: Ciència i negoci amb “l’Altre”: la dona nomenada Venus Hotentote

Amb passi de documental i comentaris del Dr. Lluis Calvo. Dpt. d’Història de la Ciència a la Institució Milà i Fontanals (CSIC)

i Coordinador institucional del CSIC a Catalunya

Data: 20 de novembre de 2013

Lloc: Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya)

Hora: 17h

Més informació:  www.amit-cat.org / www.facebook.com/AMITcatalunya

Organitza: l’Associació d'Investigadores i Tecnòlogues de Catalunya