Éssers modèlics. Entre la natura i el laboratori

Exposició: Éssers modèlics. Entre la natura i el laboratori

Cicle: La natura al laboratori: el coneixement biològic i els seus biaixos

Data: del 24 d’abril al 3 de maig

Organitza: Delegació del CSIC a Catalunya i Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya)

Lloc: Residència d’Investigadors

c/ Egipcíaques, 1-3. 08001 Barcelona

Horaris: dimarts a divendres, 17-20; dissabtes, 11-1

i 17-20; diumenges, 11-14

Més informació: www.residencia-investigadors.es

www.essersmodelics.csic.es

Breu resum:

Són uns éssers petits, poc vistosos i de vegades, fins i tot, molestos. No obstant, diem que són ‘modèlics’. Poden passar desapercebuts al seu hàbitat natural i, en canvi, generen entusiasme en els centres de recerca. Els protagonistes de l’exposició itinerant són set espècies de laboratori, com el ratolí o la mosca del vinagre, que viuen vides paral·leles entre la natura i el laboratori. La mostra està formada per 24 panells que expliquen com viuen aquestes espècies en el seu hàbitat natural, quan i com van entrar al laboratori i, finalment, algunes de les recerques que es duen a terme a l’actualitat. Es complementa amb la projecció de vídeos amb entrevistes a investigadors i investigadores especialistes en cada un dels organismes model i l’exposició d’alguns objectes relacionats amb les dobles vides d’aquests organismes que anomenem ‘model’.

En paral·lel, s’organitza el cicle de diàlegs ‘La natura al laboratori: el coneixement biològic i els seus biaixos’ que explora alguns interrogants que planteja la recerca amb organismes model i que compta amb la participació d’especialistes de diferents disciplines -de ciències de la vida, biologia evolutiva, biomedicina així com d’història i filosofia de la ciència i estudis de gènere.

Del saber popular a les molècules: el paper de l'etnobotànica en la preservació i les aplicacions del coneixement tradicional

Del saber popular a les molècules: el paper de l'etnobotànica en la preservació i les aplicacions del coneixement tradicional

Cicle: Ciència d’avui per a un millor demà. 75è aniversari del CSIC

A càrrec: Dra. Teresa Garnatje – Institut Botànic de Barcelona (CSIC-Ajuntament de Barcelona)

Organitza: Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya)

Data: 20 d’abril de 2015

Lloc: Sala d’actes de la Residència d’Investigadors

c/ Hospital, 64. 08001 Barcelona

Hora: 18:30

Més informació: www.residencia-investigadors.es

Breu resum:

Des del nostre origen com espècie, els humans hem mantingut una estreta relació amb les plantes del nostre entorn més immediat. Al llarg de la nostra evolució hem après les virtuts i les utilitats de les plantes però també els seus efectes tòxics. Aquest llarg aprenentatge de com podem recol·lectar, conservar, usar i anomenar les plantes, ha estat el responsable del manteniment del coneixement tradicional generació rere generació. Actualment, aquest saber popular es troba en una clara regressió o, fins i tot, en “perill d’extinció” i per això, voldríem destacar la importància dels estudis etnobotànics, tot fent un breu repàs als usos medicinals i alimentaris, entre d’altres, de les plantes silvestres del nostre territori i les seves aplicacions.

Il Consolato del Mare di Barcellona: tribunale e corporazione di mercanti (1394-1410)

El proper dimecres, dia 15 d’abril, a les 16:00h, es celebrarà la sisena sessió del XIII Seminari d’Estudis Doctorals 2014-2015, organitzat pel Seminari d’Estudis Medievals del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona), amb la col·laboració de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), del Màster en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona i d’ARDIT. La sessió serà impartida per la doctoranda Elena Maccioni (Università degli Studi di Cagliari) amb el títol: 

Il Consolato del Mare di Barcellona: tribunale e corporazione di mercanti (1394-1410)

 Elena Maccioni

 Dimecres, 15 d’abril de 2015 - 16:00h
Sala d’Actes Institució Milà i Fontanals (C/de les Egipcíaques, 15 - 08001 Barcelona)

Fra la metà e la fine del secolo XIII nasce e si sviluppa a Barcellona l'associazione di prohoms che successivamente prenderà il nome di Consolato del Mare che verrà abolito so-lo nel 1714. Tale istituzione fu pensata fin dai suoi primi mo-menti come luogo di rappresentanza e tribunale per gli uomi-ni del mare della Ribera, ma a cavallo fra XIV e XV secolo finisce per diventare corporazione e tribunale dell'élite mer-cantile barcellonese.
Studiato come istituzione produttrice del Llibre del Con-solat de Mar da un punto di vista storico-giuridico, come altre realtà mediterranee simili quali la Mercanzia fiorentina, il Consolato del Mare fu sopratutto strumento di rafforzamen-to politico e probabilmente economico degli uomini d'affari che rappresentava, sia all'interno del contesto cittadino che in rapporto alla Corona. Per il raggiungimento di tali obiettivi due furono le strade: da una parte, godere di un foro proprio e dall'altra gestire delle entrate per la difesa dei propri interes-si di parte. Fu così che divenne veicolo per il soddisfacimento di tali esigenze evolvendosi in tribunale esclusivo e corpora-zione prettamente mercantile. In questo seminario ci si pro-pone di analizzare sommariamente entrambe le funzioni avendo come riferimento la documentazione prodotta dagli ufficiali del Consolato e dal suo notaio fra la fine del Trecen-to e i primi anni del Quattrocento.

  Coordinació i informació:
Marta Manso Rubio (IMF-CSIC/UB)
Marta Punsola Munárriz (IMF-CSIC)
Albert Reixach Sala (IMF-CSIC)
Esther Tello Hernández (IMF-CSIC)
estudismedievals@imf.csic.es
Departament de Ciències Històriques-Estudis Medievals
C/de les Egipcíaques, 15, 08001 Barcelona (Espanya) - Telf.: +34 93 442 3489

Una revolución fiscal en la Cataluña medieval (c. 1283-1365)

Una revolución fiscal en la Cataluña medieval (c. 1283-1365)

Cicle: Ciència d’avui per a un millor demà. 75è aniversari del CSIC

A càrrec: Dr. Manuel Sánchez – Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC)

Organitza: Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya)

Data: 13 d’abril de 2015

Lloc: Sala d’actes de la Residència d’Investigadors

c/ Hospital, 64. 08001 Barcelona

Hora: 18:30

Més informació: www.residencia-investigadors.es

Breu resum:

Entre finales del siglo XIII y mediados del siglo XIV, las grandes monarquías del Occidente medieval (Castilla, Francia e Inglaterra) pudieron hacer frente a unos conflictos bélicos muy costosos y casi permanentes mediante una honda transformación de las realidades fiscales hasta entonces vigentes. Los cambios fueron tan importantes que algunos historiadores no dudan en hablar de una auténtica revolución fiscal. En la conferencia se examinará el caso de la Corona de Aragón en general, y de Cataluña en particular, a lo largo de los años decisivos que transcurrieron entre 1283 y 1365 aproximadamente. Después de observar el nacimiento de la nueva fiscalidad en la Corona y de mostrar sus similitudes - y sus diferencias - con lo que sucedió en otros lugares de Europa por la misma época, se mostrará el proceso de consolidación, a mediados del siglo XIV, de dos sistemas fiscales – el municipal y el emanado de las Cortes – llamados a perpetuarse durante tres siglos y medio. Una atención especial se prestará al papel que desempeñó la deuda pública a largo plazo en aquella consolidación, así como en la génesis de la Diputació del General  de Cataluña, convertida ya en una institución duradera.

"De Cazadores-recolectores a agricultores-ganaderos en Próximo Oriente: Conexiones culturales entre el Levante sur y el Levante norte"

Seminari de la IMF "Recerca Avui":

9 d'abril a les 12h. al Saló d’actes de la Delegació del CSIC a Catalunya

Presentació del projecte I+D: "De Cazadores-recolectores a agricultores-ganaderos en Próximo Oriente: Conexiones culturales entre el Levante sur y el Levante norte"

 pel  Dr. Juan José Ibáñez Estévez

Assistent(e)s robòtiqu(e)s: un punt de confluència entre tecnociència i humanitats

Assistent(e)s robòtiqu(e)s: un punt de confluència entre tecnociència i humanitats

Cicle: Científiques, escriptores i lectores. A les fronteres de la ciència i la literatura

Dates: 7 d’abril de 2015

A càrrec: Carme Torras. Professora d’investigació del CSIC. Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC)

Lloc: Biblioteca de la Sagrada Familia, c/ Provença, 480

Hora: 19h

Més informació: http://inspiraciencia.es

Organitza: Delegació del CSIC a Catalunya i Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC)

Col·laboren: Instituts i delegacions del CSIC a Catalunya, Andalusia, Aragó, Euskadi, Galicia, Madrid i València

Amb el patrocini: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT)

Amb el suport: Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, Escuela de Escritores, Asociación de Escritoras e Escritores en Lingua Galega,

Associació d’Escriptores en Llengua catalana, Editorial Galaxia, Biblioteques de Barcelona, Xarxa de Biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona,

Asociación de Escritores de Euskadi, Euskal Etxea Centre cultural Barcelona, PEN Català

Mètode. Revista de Difusió de la Recerca de la Universitat de València, Escuela de Literatura Creativa

Breu resum:

Els robots industrials i els hominoides de la ciència-ficció, tan diferents fins ara, comencen a confluir gràcies al desenvolupament de la robòtica assistencial. S’estan dissenyant robots que puguin interaccionar amb les persones, ja sigui atenent discapacitats i gent gran, fent de recepcionistes o dependents en centres comercials, o actuant de mestres de reforç o de mainaderes. En aquest context, proliferen les iniciatives per facilitar la col·laboració entre tecnocientífics i humanistes. Qüestions ètiques com la influència de les mainaderes robòtiques sobre el psiquisme infantil, abans tractades en obres literàries, són ara debatudes en fòrums tecnològics. En una feliç coincidència amb el tema d’aquest cicle de conferències, enguany el congrés mundial de robòtica de l’IEEE està enterament organitzat per investigadores, precisament per donar visibilitat a les seves contribucions a aquest àmbit de recerca, i en la xerrada s’exposaran algunes de les més representatives.