✴ Dijous 11 d’abril
Agustí Camós Cabecerán CEHIC-UAB, Barcelona
El professor universitari Antoni Bergnes de las Casas (1801-1879), recordat sobretot com a heŀlenista i introductor del romanticisme, va jugar un paper clau a Barcelona, Catalunya i tot Espanya gràcies a una incansable activitat editorial. Entre 1830 i 1843, Bergnes va regentar una prestigiosa editorial per mitjà de la qual va publicar nombroses obres, algunes d’elles traduïdes per ell mateix, i va dirigir diverses publicacions periòdiques de notable impacte.
Al llarg de tota la vida Bergnes va mantenir una postura política liberal progressista, una notable sensibilitat social i unes conviccions religioses properes al protestantisme i de forma especial al moviment quàquer.
A través de les seves publicacions podrem comprovar el seu humanitarisme, ben manifest en el seu pensament antiesclavista, en la defensa de la reforma de les presons i dels hospitals mentals, i en la preocupació per la instrucció de les dones i dels sectors socials més desfavorits, entre altres. Amb tota probabilitat, les concepcions sociopolítiques i religioses el van predisposar a favor de la teoria evolucionista de Lamarck, la qual va divulgar àmpliament per mitjà de les obres publicades per la seva editorial i de diferents articles apareguts en les diverses revistes que va dirigir.
Agustí Camós Cabecerán CEHIC-UAB, Barcelona
El professor universitari Antoni Bergnes de las Casas (1801-1879), recordat sobretot com a heŀlenista i introductor del romanticisme, va jugar un paper clau a Barcelona, Catalunya i tot Espanya gràcies a una incansable activitat editorial. Entre 1830 i 1843, Bergnes va regentar una prestigiosa editorial per mitjà de la qual va publicar nombroses obres, algunes d’elles traduïdes per ell mateix, i va dirigir diverses publicacions periòdiques de notable impacte.
Al llarg de tota la vida Bergnes va mantenir una postura política liberal progressista, una notable sensibilitat social i unes conviccions religioses properes al protestantisme i de forma especial al moviment quàquer.
A través de les seves publicacions podrem comprovar el seu humanitarisme, ben manifest en el seu pensament antiesclavista, en la defensa de la reforma de les presons i dels hospitals mentals, i en la preocupació per la instrucció de les dones i dels sectors socials més desfavorits, entre altres. Amb tota probabilitat, les concepcions sociopolítiques i religioses el van predisposar a favor de la teoria evolucionista de Lamarck, la qual va divulgar àmpliament per mitjà de les obres publicades per la seva editorial i de diferents articles apareguts en les diverses revistes que va dirigir.
Hora: 18:00 – 19,45
Sala d’Actes de la Institució Milà i Fontanals
Egipcíaques, 15 – 08001 Barcelona – Metro L3-Liceu
Per a més informació: Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya
Tel. 93 443 27 59 – www.residencia-investigadors.es
(*) Excepcionalment, aquesta conferència del cicle se cel·lebra en dimecres.
Sala d’Actes de la Institució Milà i Fontanals
Egipcíaques, 15 – 08001 Barcelona – Metro L3-Liceu
Per a més informació: Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya
Tel. 93 443 27 59 – www.residencia-investigadors.es
(*) Excepcionalment, aquesta conferència del cicle se cel·lebra en dimecres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada