divendres, 19 d’octubre del 2012

“La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”

Cicle temàtic: Pedres i ossos als Col·loquis de la SCHCT



PEDRES I OSSOS. “La vida social de pedres i ossos: noves visions en la història de l’Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia”. 30/10/2012-14/03/2013
 IEC. Coordinat per Clara Florensa (CEHIC, UAB), Miquel Carandell (Universitat Pompeu Fabra) i Oliver Hochadel (Institució Milà i Fontanals). En col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals.
 
No és casual que una de les pel·lícules més taquilleres de la història tingui per protagonista Indiana Jones, un Arqueòleg. La cerca dels nostres orígens, l’estudi de civilitzacions antigues i dels vestigis que ens han deixat els nostres avantpassats, ha despertat sempre un gran interès. Qui som, d’on venim, són qüestions que toquen punts profunds d’identitat personal, social, cultural, religiosa, nacional… D’aquí neix una relació, més estreta que en altres àmbits del coneixement, entre les ciències que se n’ocupen i l’esfera pública. Una relació peculiar que pot permetre analitzar l’arqueologia, la paleontologia i la paleoantropologia des de noves perspectives. Aquest és l’objectiu del cicle que recull tres aproximacions diferents sota aquesta hipòtesi: a través de la cultura popular que s’ha generat al voltant d’aquestes disciplines, de la seva relació amb els mitjans de comunicació i, per últim, del seu rol en la construcció dels estats-nació.
Admiració, curiositat, misteri i por s’han barrejat en la construcció d’un imaginari popular que ha donat lloc a variades creacions culturals: les novel·les de Verne, els documentals sobre l’origen de l’home i els grans faraons, la dinomania recurrent o l’arqueòleg del fuet, en són només alguns exemples. Televisió, Cinema, Literatura… les mostres de cultura inspirada en aquestes ciències són moltes, i analitzar-les ens pot proporcionar informació molt valuosa per aprofundir en el coneixement històric d’aquestes disciplines. Preguntes com quina és la visió popular que se’n desprèn, de quina manera són presentats els resultats obtinguts pels científics o quina és la postura adoptada davant les troballes controvertides poden constituir noves eines per generar una història més completa d’aquestes ciències.
A més, aquesta dimensió popular porta les paleociències a ser de les més presents en els mitjans de comunicació, on han aconseguit sovint titulars de portada. Premsa i televisió s’han fet ressò de descobriments i controvèrsies i, fins i tot, han esdevingut el camp de batalla de rivals científics, el fòrum on defensar o desacreditar idees del si de la disciplina saltant-se el procediment de publicació científica. Ha estat un ús recíproc: els periodistes han “utilitzat” els científics en busca de titulars d’impacte però, a la vegada, els científics han recorregut també als periodistes en busca d’una projecció pública per aconseguir finançament. Això ens porta a preguntar-nos pel paper d’aquests mitjans en l’epistemologia d’aquestes ciències, en la seva influència en els processos de validació de coneixement científic, i fins a quin punt tenen capacitat per modelar-les.
D’altra banda, la seva resposta a preguntes com qui som i d’on venim les vincula a qüestions d’identitat col·lectiva, raó per la qual les seves troballes s’han utilitzat i s’utilitzen encara com a elements de creació, cohesió i reafirmació de l’estat-nació. Aquesta vinculació és molt profunda en aquestes ciències: l’avidesa per trobar l’ancestre més antic en el propi territori ha provocat conclusions precipitades, fraus, rebuig de teories… I les restes trobades han estat utilitzades com a inicis d’històries nacionals. Aquest cicle pretén analitzar fins a quin punt aquesta vinculació pot haver jugat un paper en el desenvolupament d’aquestes ciències, com hi han influït els discursos nacionalistes i quina ha estat la postura adoptada pels científics en aquesta versió més política i ideològica del seu treball.
La paleontologia, l’arqueologia i, sobretot, la paleoantropologia, son ciències relativament joves i la seva història encara és terra poc explorada. Proposem aquest cicle com a una oportunitat per discutir i establir línies historiogràfiques interessants per continuar treballant en aquest camp de la història de la ciència i on el públic general es trobarà amb l’anàlisi d’imatges i discursos científics que li seran plenament familiars.


2.1. Cornelius Holtorf (Linnaeus University, Kalmar): “From Las Vegas to the Bosnian Pyramids. Archaeology as popular culture”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 30/10/2012, 19:00.
2.2. Miquel Carandell (CEHIC-UAB): “Una dimensió diferent: la controvèrsia pública de l’Home d’Orce”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 29/11/2012, 19:00.
2.3. Margarita Díaz-Andreu (UB): “Arqueologia y Sociedad – una relación de pareja”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 13/12/2012, 19:00.
2.4. Oliver Hochadel (IMF-CSIC): “Hacer una montaña mágica (presentación del libro sobre el proyecto de Atapuerca)”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 17/01/2012, 19:00.
2.5. Carlos Tabernero (CEHIC-UAB): “Caos, orden y dinosaurios: las ciencias de Jurassic Park”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 14/02/2013, 19:00.
2.6. José Luis Sanz (Universidad Autónoma de Madrid): “La Mitología de los Dinosaurios”. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 14/03/2013, 19:00.

 http://blocs.iec.cat/arban/2009/09/21/1928/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada