divendres, 27 de maig del 2016

Acción humanitaria en la Guerra Civil Española: Gregorio Bermann y la misión neuropsiquiátrica en el Frente de Madrid (1937-1938)

SEMINARI 
Acción humanitaria en la Guerra Civil Española: 
Gregorio Bermann y la misión neuropsiquiátrica en 
el Frente de Madrid (1937-1938) 

Fernando Ferrari
Universidad Nacional de Córdoba y CONICET, Argentina 

Dilluns 30 de maig de 2016 12.00h 
Lloc: Aula de seminaris (1er pis) IMF-CSIC 
c/ Egipcíaques, 15. 08001 Barcelona 

ENTRADA LLIURE

 Coordinen Jon Arrizabalaga (IMF-CSIC) i Annette Mülberger (CEHIC-UAB) 

 Activitat organitzada pel 
Grup d’Història de la Ciència, Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona) i 
el Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEHIC-UAB)

* El Dr. Fernando Ferrari es Profesor Adjunto en la Universidad Nacional de Córdoba, Argentina, investigador del CONICET y director del proyecto de investigación “Gregorio Bermann, entre la política, la psicología, la psiquiatría y el psicoanálisis: Una biografía intelectual (1894-1972)” (PICT 2013 Nº 2577), financiado por la Agencia Nacional de Promoción Científica y Tecnológica (ANPCyT), a través del Fondo para la Investigación Científica y Tecnológica (FONCyT).

Resum: El seminario aborda la participación del neuro-psiquiatra argentino Gregorio Bermann (1874-1972) en la Guerra Civil Española (1936-1939). Junto a la exposición de la metodología empleada, se presta atención al papel de Bermann como parte de la Misión neuropsiquiátrica argentina cuyos integrantes y medios institucionales y económicos se examinan. Asimismo se analiza la relevancia del hospital para el tratamiento de enfermedades neuropsiquiátricas que se constituyó en el Frente de Madrid, y se delimita el impacto de esta experiencia en el perfil político y científico de Gregorio Bermann.


dimecres, 25 de maig del 2016

Ascensió Mazuela-Anguita obté la Alan Lomax Fellowship

Ascensió Mazuela-Anguita, assistent d'investigació post-doctoral del CSIC a la Institución Milá y Fontanals, obté la Alan Lomax Fellowship per a poder realitzar un projecte d’investigació relacionat amb la música tradicional a la The Library of Congress de Washington.


Aquest projecte vol aprofitar el treball desenvolupat en el marc del "Fons de Música Tradicional" de la Institució Milà i Fontanals, que conté una col·lecció on s’inclouen més de 20.000 cançons recollides a Espanya entre els anys 1944 i 1960, i posar-lo en relació amb una col·lecció de música popular espanyola documentada per Alan Lomax, en el mateix període, que es troba allotjada a la Library of Congress.

Ascensió Mazuela, que s’incorporarà a la Library of Congress el gener de 2017, serà el primer estudiós que realitzi una comparació sistemàtica d’aquestes col·leccions i pugui establir connexions entre totes dues.

dimarts, 24 de maig del 2016

Las artes y la representación de poder

 Tallers d'Historia de la Cultura 2016
Coordinadora: Tess Knighton (ICREA / IMF-CSIC) - Proyecte Europeu Marie Curie Urban musics and musical practices in sixteenth-century Europe (CIG-2012: URBANMUSIC nº 321876)

IV. Las artes y la representación de poder

Dimecres, 25 de maig de 2016 de 10.00 a 14.00 hores


10.00. - Jordi Ballester (UAB), 'El so del poder en les arts plàstiques: representacions d’heralds i de ministrers en la iconografia catalano-aragonesa dels segles XIV i XV'
11.00. Debat
11.30. Pausa
12.00. - Esther Tello (IMF-CSIC), 'La representación del poder en los itinerarios procesionales en la Zaragoza del siglo XV'
           - Mauricio Molina (Curso Internacional de Música Medieval de Besalú), 'Diz en son latin: lengua como elemento de identidad, clase y poder en la canción medieval'
           - Ferran Escrivà (Universitat Jaume I de Castelló), 'Poder i representació a través de les relíquies. Lisboa, 1588'
13.30. Debat

Sala de Musicología
Institució Milà i Fontanals
Egipcíaques 15, Barcelona

dimarts, 17 de maig del 2016

"Ciencia y vino, entre el azar y la necesidad. Los grandes vinos de Jerez (1770-1980)"

17 de maig a les 18:30: Xerrada d'Alvaro Girón (Institució Milà i Fontanals - CSIC), en el marc de l'exposició "Les Humanitats, la vinya, el vi i el CSIC":

"Ciencia y vino, entre el azar y la necesidad. Los grandes vinos de Jerez (1770-1980)" - (Residència d'Investigadors - Saló d'actes)


foto de CSIC Catalunya.

Vinya i vi formen part inseparable de la vida quotidiana de l'home qui els ha fet servir com a aliment, medicina i, fins i tot, com a cosmètic, sent la vinya una de les primeres plantes que va domesticar i conrear. A més, vinya i vi estan lligats a la cultura, la tradició, el delit i el gaudi de l'esperit humà. Des de començaments de l'escriptura fins als nostres dies, són nombroses les referències sobre els lligams entre cultura i vi, tant en textos sagrats com literaris i poètics. També són abundants les expressions artístiques en què la vinya i el vi són el motiu central tal com resta reflectit en murals, ceràmiques, escultures, pintures i altres manifestacions artístiques com la música. A més, la vinya i el vi han estat part important del comerç, els impostos i les lleis, essent, en molts casos, protagonistes. L'arquitectura, en el seu vessant tècnic i artístic, ha mantingut també una estreta relació des dels primers i més primitius cellers, fins als més moderns i tècnicament avançats dels nostres dies. Cap cultiu com la vinya va deixant al llarg de la història una petjada tan profunda i inesborrable en el paisatge, a través de les modificacions que l'home introdueix en la preparació del vinyer, que transforma cromàticament el paisatge a través dels colors que la vegetació va adquirint des de la primavera a la tardor. Tots aquests aspectes humanístics han estat objecte d'estudi per part dels científics del CSIC.
Exposició: Residència d'Investigadors - Sala d'Exposicions, des de: 13/05/2016 fins a: 22/05/2016

divendres, 13 de maig del 2016

Acción humanitaria en la Guerra Civil Española: Gregorio Bermann y la misión neuropsiquiátrica en el Frente de Madrid (1937-1938)


 SEMINARI

Acción humanitaria en la Guerra Civil Española:
Gregorio Bermann y la misión neuropsiquiátrica en
el Frente de Madrid (1937-1938)

Fernando Ferrari*
Universidad Nacional de Córdoba y CONICET, Argentina

Dilluns 30 de maig de 2016  12.00h
Lloc: Aula de seminaris (1er pis) IMF-CSIC
c/ Egipcíaques, 15. 08001 Barcelona

ENTRADA LLIURE

Coordinen Jon Arrizabalaga (IMF-CSIC) i Annette Mülberger (CEHIC-UAB)
Activitat organitzada pel Grup d’Història de la Ciència, Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona) i el Centre d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEHIC-UAB)
* El Dr. Fernando Ferrari es Profesor Adjunto en la Universidad Nacional de Córdoba, Argentina, investigador del CONICET y director del proyecto de investigación “Gregorio Bermann, entre la política, la psicología, la psiquiatría y el psicoanálisis: Una biografía intelectual (1894-1972)” (PICT 2013 Nº 2577), financiado por la Agencia Nacional de Promoción Científica y Tecnológica (ANPCyT), a través del Fondo para la Investigación Científica y Tecnológica (FONCyT). 

Resum: El seminario aborda la participación del neuro-psiquiatra argentino Gregorio Bermann (1874-1972) en la Guerra Civil Española (1936-1939). Junto a la exposición de la metodología empleada, se presta atención al papel de Bermann como parte de la Misión neuropsiquiátrica argentina cuyos integrantes y medios institucionales y económicos se examinan. Asimismo se analiza la relevancia del hospital para el tratamiento de enfermedades neuropsiquiátricas que se constituyó en el Frente de Madrid, y se delimita el impacto de esta experiencia en el perfil político y científico de Gregorio Bermann.

LES HUMANITATS, LA VINYA, EL VI I EL CSIC

LES HUMANITATS, LA VINYA, EL VI I EL CSIC

EXPOSICIÓ
13 - 22 de maig de 2016
Dimarts a divendres: 17h a 20h / Dissabte: 11h a 14h i 17h a 20h
Diumenge i Dilluns: 11h a 14h
Dimecres 18 tancat

Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya
C/ Egipcíaques 1-3, Barcelona
www.residencia-investigadors.es

Presentació llibre "Estructura y dinámicas de poder en el señorío de Tarragona"


 Presentació llibre "Estructura y dinámicas de poder en el señorío de Tarragona: 
creación y evolución de un dominio compartido (ca. 1118-1462)" [*]
 Eduard Juncosa Bonet 
IMF-CSIC. 18 maig 17:30h.


 La presentació tindrà lloc el proper dimecres 18 de maig de 2016, a les 17:30h, 
a la Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya.

Hi participaran el professor Josep M.ª Salrach (catedràtic d’Història Medieval de la Universitat Pompeu Fabra), el doctor Eduard Juncosa Bonet (autor del llibre) i la doctora Ana Gómez Rabal (directora de la col·lecció “Anejos del Anuario de Estudios Medievales”).
 _________________


Resum: Després d'un prolongat i complex procés d'ocupació i colonització, el senyoriu de Tarragona es va articular com un singular condomini en què els principals poders de la Corona d'Aragó (els comtes-reis i els arquebisbes de l'antiga ciutat imperial) van exercir la jurisdicció manera conjunta. La inicial relació de cooperació entre monarques i prelats a la cúspide del senyoriu aviat va deixar pas a les primeres tensions i confrontacions, que van ser agreujant-se o disminuint d'intensitat segons cada conjuntura, en funció dels intents per acabar amb la dualitat de poders i convertir el domini en patrimoni exclusiu de cadascuna de les parts en litigi, les quals van a utilitzar els diversos mitjans al seu abast per aconseguir tal objectiu. 
Tot i ser múltiples els inconvenients que tot això va implicar als veïns, la competència entre la Corona i la Mitra va dotar a la capital -sabedora del seu gloriós passat i ferma defensora dels seus llibertats- d'un enorme grau d'autonomia, fins al punt que seus ciutadans es vanagloriaven de ser "els pus liberts ciutadans de tota Cathalunya, per quant són de juridicció comuna". 
El present estudi, basat en un ampli ventall de fonts majoritàriament inèdites, pretén desentranyar aquesta realitat des d'una perspectiva històrica i politològica, seguint un recorregut teoricopràctic que aborda des de l'estructura del poder (sorgiment i adopció d'idees i formes polítiques, demografia i institucions) fins a les dinàmiques derivades del seu exercici (rituals i cerimònies d'ingrés al senyoriu, fórmules d'accés a la ciutadania, eleccions municipals i lluites entre bàndols i partits), reflex de l'intens conflicte interseñorial, al mateix temps que expressió de la cultura i l'acció polítiques de la comunitat.

Eduard Juncosa Bonet: és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (2003, amb premi extraordinari) i en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Complutense (2008, amb premis extraordinari i nacional), així com a doctor en Història Medieval per aquesta última Universitat (2014, amb premi extraordinari i menció europea). Des de l'any 2008, és professor ajudant al Departament d'història Medieval de la Universitat Complutense de Madrid. Les seves principals línies d'investigació se centren en les relacions entre els poders civil i eclesiàstic; les teories i formes polítiques (contractualisme polític, humanisme cívic, processos de oligarquització, vies de participació ...); les institucions representatives; l'eclosió i organització dels municipis; els models electorals; els ritus i cerimònies; la imatge del poder ... tot això en el marc de la Corona d'Aragó durant la Plena i Baixa Edat Mitjana.


[*] Eduard Juncosa Bonet, Estructura y dinámicas de poder en el señorío de Tarragona. Creación y evolución de un dominio compartido (ca. 1118-1462), Barcelona, CSIC, 2015 (Anejos del Anuario de Estudios Medievales, 74). ISBN: 978-84-00-10035-3